diumenge, 2 d’agost de 2009

Hi ha estalvis que es mengen les tovalles



Aquesta setmana varem assistir a un ple de l’Ajuntament de Sarrià de Ter francament decebedor. Per una banda, l’equip de govern va presentar una altra modificació de crèdit, un pedaç, sense poder presentar el pressupost de l’any 2009, en el mes de juliol!. Rècord en retard.

Per altra, va presentar el conveni per externalitzar el servei de neteja de dos locals municipals, el centre cívic i el pavelló, amb la prevista subrogació del contracte de tres persones, tres senyores que fins ara fan la neteja. Sense més dades, semblaria una millora en la gestió, però una anàlisi més detallada del tema es veu un empitjorament tant en les condicions laborals com en el servei i el cost. El motiu adduït és la coneguda ràtio, un argument que diu que a Sarrià de Ter tenim la ràtio de personal sobre el pressupost més gran de tota la contrada.

Quan aquest equip de govern va començar a manar, va decidir contractar la mare d’un regidor pel manteniment de l’edifici del Coro. No n’hem volgut fer sang, ja que és una persona molt estimada per tots, però aquesta mesura no hauria d’haver causat cap perjudici. Ara bé, a més de l’increment de la famosa ràtio (s’hi ha d’incloure, no?), va treure feina a l’equip de tres netejadores, quedant per tant un sobrant d’hores. Amb la prevista externalització, el cost total de 83.000€ (Iva inclòs) passa a ser un cost fix per l’ajuntament, però el sobrant d’hores passa a ser un regal per l’empresa contractada. Un escreix que l’Ajuntament podia gestionar, fent les substitucions per vacances, per baixes del personal de neteja o bé fent treballs extraordinaris a d’altres equipaments, com solia passar amb el teatre de Sarrià de Dalt.
Però el preu estipulat ( inclou l’Iva) és inferior al preu que solen cobrar per hora de treball aquest tipus d’empreses, la qual cosa significarà que el personal, fins ara adscrit a l’Ajuntament, si feien la feina en set hores l’hauran de fer en quatre, o bé, alguna altra persona d’aquest col•lectiu cobrarà menys del que li pertoca.

I si el regidor de Serveis Públics ara tenia problemes per gestionar aquest equip de treball, que es prepari per gestionar la multiculturalitat. Sembla que la seva experiència en temes de personal és molt migrada i no ens consta hagi treballat en una oficina. No és el mateix un contracte de jardineria, que es fa a l’exterior, que un contracte de neteja d’interiors. Això és molt més delicat.

Tot plegat segueix la línia “estalviadora” de quan l’Ajuntament es va desfer l’equip de Serveis Socials. De fet, el grup municipal del PSC vàrem demanar s’esperessin a prendre aquesta mesura ja que es preveia que es crearia l’àrea del nord del Gironès i per tant es podria fer l’assumpció de tot el servei del Consorci de Benestar Social del Gironès, sense haver d’acomiadar ningú de l’equip propi de l’Ajuntament. Aquesta serà una realitat d’aquí a ben poc, però l’Ajuntament ja ha “amortitzat” les dues places. També, el regidor de joventut s’ha “adonat” que ara no te cap tècnic ni cap administratiu per fer la feina que abans havia fet l’equip de Serveis Socials i va al darrera de crear una plaça, conjuntament amb l’Ajuntament de St. Julià de Ramis, de tècnic de joventut.

Si afilem el llapis, veurem que els estalvis no són tant. En aquest any 2009, s’estalvia la part proporcional del sou d’una persona degradada a auxiliar administrativa i el sou complet de dos tècnics. Per altra part, s’ha de pagar la part de complement salarial d’un tècnic traspassat al Consorci de Benestar Social (durant tres anys), el cost que pertoca pel servei del Consorci (no és gratuït) i l’import de la indemnització per acomiadament d’un altre tècnic. La suma de totes aquestes quantitats ja és l’import del sou de tot un any d’un tècnic. Si més endavant, es contracta a temps parcial un tècnic de joventut, què és el que haurem estalviat, mig sou d’un tècnic?. Més o menys el sobrecost d’haver contractat una persona pel manteniment del Coro, familiar d’un regidor, per més inri.

Per l’any 2010, l’estalvi serà la part de sou de la persona que ara ja és auxiliar administrativa i la indemnització del tècnic. Però el 2010 es preveu posar en marxa la Biblioteca, la qual hauria de tenir previsiblement tres persones, a ser possible una d’elles amb la titulació adequada. Hauria estat fàcil, doncs, destinar una persona de l’equip de Serveis Socials a la Biblioteca, tenint en compte, a més, que l’actual responsable ja pensa en la jubilació. Un problema que s’hauria resolt l’any 2010, només demanant complicitat i adaptació al personal a les circumstàncies econòmiques actuals, s’ha volgut resoldre aquest any de males maneres i amb calçador. Què n’hem tret?. Doncs perdre coneixement, perdre dues persones valuoses que coneixien molt bé la seva feina i la gent del poble i posar mala maror en el personal que treballa a l’Ajuntament.

Només vigilant cobrir les places per la dinàmica del col•lectiu, sense contractar a ningú més, es pot estalviar més. Això és de calaix. En les empreses de serveis, tal com un ajuntament, la millor manera d’incrementar la productivitat és l’augment de grandària. És a dir, l’augment de feina i volum per cada persona. També fent complir l’horari i això ho dic sobretot pel secretari-interventor que gaudeix d’un estàtus especial que no li correspon. És funcionari, no regidor.

Els serveis s’han de prestar, per tant no es pot aprimar la plantilla. El que si es pot fer i aquí està bé seguir els contactes amb l’ajuntament veí, és compartir els serveis. La idea del tècnic de Joventut és bona (es podia haver fet abans, haver-se espavilat i així mantenir la persona que ja teníem), però també pot valer per Serveis Tècnics (ara, francament amb molta menys feina que abans), Cultura, Promoció Econòmica, Esports i, s’ha de tornar a intentar, la Policia.

Ara, amb el que s’ha fet, els estalvis s’han menjat les tovalles. Hem perdut persones properes,hem perdut coneixmenet, i hauríem estalviat el mateix import si s’hagués esperat a l’entrada en servei de la Biblioteca, que resoldria part del problema tant de les netejadores com part de l’encaix dels Serveis Socials amb el Consorci. Però no sembla que en aquest ajuntament es tingui clar que una administració pública no és una empresa qualsevol, que no si valen els criteris econòmics que apliquen algunes empreses, ja que no hi ha una baixada de comandes, ans al contrari, hi ha augment de feina i de demanda social.

Una administració pública ha de ser responsable socialment i ha de vetllar per les persones que te al seu càrrec i que ha contractat, de la mateixa manera que ha de vetllar per la qualitat dels serveis que ofereix. I a més, qui pren les decisions ha de saber que no juga amb places, (la famosa amortització de llocs de treball per la encara més famosa i falsa ràtio), que no juga amb un cost salarial, sinó que està jugant amb persones. Aquest equip de govern ha demostrat tenir poca sensibilitat, poca cultura econòmica, poc coneixement de gestió de personal i
de gestió empresarial, ser molt demagog i molt de dretes.