Okupes al carrer

Al meu carrer, uns nois i noies han okupat una casa. A la porta, un cartell avisa que sempre hi habita algú i per fer-los fóra necessiten una ordre judicial. La casa és davant per davant la casa familiar on viu la Nuri Pórtules i els okupes són també amics de cal Rusc, del Pont Major. El barri està força entretingut amb les seves anades i vingudes, els lladrucs del gos, la furgoneta, les pancartes a favor de la llibertat de la Nuri....

La casa havia estat llogada fins que el propietari va presentar un projecte per fer-la nova de cap a peus. Però les actuals circumstàncies econòmiques han fet inviable el projecte i s’ho ha rumiat. Si volgués ara llogar l’habitatge tampoc li donarien el permís d’habitabilitat sense fer-hi reformes. Mentre, en caducar la llicència, l’Ajuntament l’ha obligat a treure el gruix de vorera que havia fet per les obres i els pals per salvar la línia elèctrica. El propietari, força empipat amb els nous inquilins, va decidir que el millor lloc per deixar la runa de la vorera era en el pati de la finca, on ja hi havia restes d’un altre enderroc. Una noia okupa va increpar al transportista: “per què deixes això en el meu pati?”, fent-se seva la propietat okupada... Tres o quatre tomateres treuen el cap en un petit hort que ara ha quedat reduït per la runa. No tenen llum, ja que el truc que havien fet a casa la veïna va ser descobert i ara s’il•luminen amb bombones de camping-gas.

A la mateixa porta també hi llegim l’article de la Constitució pel qual els ciutadans tenim dret a un habitatge digne. Fins aquí res a dir, el moviment okupa no ha nascut avui, ni tampoc el llibertari, tal com es defineixen els nois i noies anti-sistema que acompanyen la Nuri en la seva reivindicació. Hi ha prou literatura al respecte per saber tot com acaba.
De totes maneres, una cosa és el judici a la Nuri, una causa injusta i poc fonamentada que mereix s’acabi sense pena i un altre aquest serial de prendre el que un no s’ha guanyat, com voler calçar-se de gratis sense passar per caixa. La causa a favor de l’absolució de la Nuri és una causa a defensar. La resta una presa de pèl.

I el dret a l’habitatge de tot espanyol, ja que es cita la Constitució Espanyola, xoca contra el dret a la propietat que també garanteix la mateixa Constitució. Aquesta setmana, en un edifici de la família del meu pare, que havia estat una antiga oficina i que està inacabat i totalment inhabitable, ha merescut la visita d’un okupa que ens ha entretingut una mica. Primer va trencar un vidre, tot aixecant una persiana i va fer una visita a l’immoble. Després que ens avisés una veïna i que el paleta hi aixequés un mur, va intentar en un parell d’ocasions forçar la persiana, insistint.
No és que hagi molestat, tot és feina. Un dia aixeques reixes pels lladres, un altre un mur pels okupes, un altre neteges les pintades en contra la policia o a favor del moviment llibertari....
Si no fos perquè fa temps que aquesta cançó sona i li conec la tonada, encara me la creuria.