Fascinació per Grècia

La reproducció de l’estàtua coneguda com l’Esculapi d’Empúries inicia l’exposició “Fascinació per Grècia” que es pot veure fins el 30 d’aquest mes al Museu d’Art de Girona. La restauració de l’estàtua que es va trobar l’any 1909 a Empúries l’hi ha canviat la fesomia, de manera que el cartell publicitari “Empúries, la ciutat grega de la Costa Brava” ja és una relíquia. Amb els dos braços recuperats, alguns experts dubten que es tracti del déu de la medicina i aposten per Serapis, el déu oracular, curatiu i patró de la navegació.

L’exposició segueix el fil del poema de Kavafis, Ítaca, (conegut per la majoria per la cançó de Lluís Llach) i ens mostra la influència que Grècia va tenir en alguns artistes dels segles XIX i XX, des del neoclàssics, modernistes, noucentistes fins alguns contemporanis: quadres, escultures, dibuixos, ex-libris, joies, tot un món elaborat per autors coneguts com Fidel Aguilar, Joaquim Torres- Garcia, Rafael Masó, Damià Campeny, Lluís Masriera i d’altres desconeguts pels profans, com Miquel Carbonell i Selva, que va pintar la poetessa Safo a punt de tirar-se en un precipici, una obra del Museo del Prado, la primera vegada que es pot veure a Catalunya, tal com ens explica el director del Museu d'Art, Josep M.Trullen en el vídeo de Sies.tv.

També es troba la col•lecció de llibres clàssics traduïts per la fundació Bernat Metge, iniciada per Francesc Cambó i continuada per la seva filla Helèna, o les traduccions de Kavafis fetes per Carles Riba. Al final del recorregut, unes imatges de l’illa d’Itaca, amb una breu referència al poema: “Itaca t’ha donat el bell viatge. Sense ella no hauries sortit. I si la trobes pobre, no és que Itaca t’hagi enganyat. Savi com bé t’has fet, sabràs el que volen dir les Itaques...”

Baltasar Porcel, en el seu llibre “Ulisses a alta mar” emprèn un viatge que segueix el mateix periple mediterrani que Homer relata a la Odissea. El vell Arrom (el mateix cínic Baltasar) i la jove Gabriela també s’embarquen en un vaixell que anomenen Omer, “de Djerba a les illes Eòliques, les esculloses boques de Bonifaci, la costa napolitana, Sicília, la mar dels peixos, els illots de les Galli on s’arrapen les Sirenes, l’estret de Messina, la mar jònica per guanyar Ítaca”. La parella no desembarca a Ítaca, el final del trajecte. Una trucada retorna al protagonista a la casa familiar a l’illa de Mallorca i Gabriela se’n va.
És interessant la reflexió final de Baltasar Porcel: “el viatge d’Ulisses és, en realitat, el record d’un viatge, en l’interior del qual estira un altre record: el de la pàtria absent. Ulisses prové de la memòria de les seves gestes i va cap a la memòria d’Ítaca, el seu bressol”. Grècia, sempre ha fascinat als mediterranis.