dijous, 6 d’agost de 2009

La maleta mexicana



L’exposició conjunta dels fotògrafs Robert Capa i Gerda Taro al Mnac que es pot veure fins el 27 de setembre presenta algunes de les fotografies fins ara inèdites que es varen trobar l’any 2007 a Mèxic.

Robert Capa, pseudònim de l’hongarès Endre Friedmann i la seva companya sentimental Gerta Pohorylle, coneguda per Gerda Taro varen cobrir diversos fets de la Guerra Civil espanyola per encàrrec de revistes internacionals, Regards, Vu, Life. La guerra espanyola és la primera que te un seguiment fotogràfic massiu i els diaris i les revistes hi enviaren els seus millors reporters.

Les fotografies d’ambdós també s’havien confós, fins que s’ha establert la màquina i el negatiu amb què treballava cadascun, un de rectangular i un altre de quadrat. Amb tot, les fotos de milicianes de Barcelona de Gerda Taro tenen una mirada femenina, a més d’una estètica molt treballada, dimensionant la figura des de baix, amb el cel de fons, molt proper a les imatges proposades pel realisme soviètic. Taro va morir molt jove, el juliol de 1937 quan cobria la batalla de Brunete, aixafada per un tanc.

De Capa les fotos més interessants són les de la batalla del Segre, algunes trobades en la famosa maleta mexicana però les més popularitzades les dels milicians a Cerro Muriano de Còrdova, sobretot la de la mort d’un milicià, en directe. A més de fotos de la Guerra Civil, es presenten fotos de la invasió japonesa a la Xina el 1938 i fotos de desembarcament de Normandia del dia D, juny del 1944.

Dins de la famosa maleta mexicana hi ha fotos de la batalla del Segre i de l’èxode republicà, que Capa va seguir el gener de 1939 des de Tarragona fins a França. La fotografia que il•lustra aquest post no era dins de la maleta, sinó a l’arxiu de ICP, International Center of Photography, l’arxiu de Robert i el seu germà Cornell Capa. No es mostra en l’exposició sinó en el llibre editat per l’ocasió “Això és la Guerra, Robert Capa en acció”.
El peu de foto diu “Refugiats espanyols a prop de la frontera francesa al nord de Barcelona”. El lloc, no tan anònim, però que ja poca gent pot recordar, és l’entrada de Sarrià de Ter pel pont de l’Aigua. Encara es poden veure es rails del tren petit i la casa que feia cantonada amb l’antic pont (abans que el volessin) i que havia resultat cremada en l’incendi del Carrilet. Tota una troballa.