dissabte, 24 d’octubre de 2009

Nous models de negoci




Em continuen sorprenent les dades de l’atur, la destrucció tan accelerada de llocs de treball i la desaparició d’empreses poc sòlides, pel que sembla amb poc fonaments. Però les que trobo més sorprenents són les dades del sector agrari, ja que crec que és on es hi ha més recorregut, on es pot crear més ocupació a curt termini, tan per treure rendiment a camps ermats, con en l’explotació i neteja dels boscos.
Una de les receptes per la millora de la renda agrària, és que els pagesos creïn el seu propi canal de distribució, en la línia que està fent la cooperativa de Guissona i les seves botigues Bon Àrea. A les comarques de Girona tenim algun exemple que ha reeixit, com el de Fruites Núria, que distribueix en botigues pròpies els seus productes i d’altres de qualitat. Ara a més de vendre al detall, et porta a casa els fruits de l’arbre que pots apadrinar de les seves finques de Ventalló. En Pere Puigberd, comenta que ja li porta més temps el manteniment de la web que el dels camps.

També s’està estenent el model de l’empresa Via Làctea 2001 de ramaders de Campllong. Després de l’èxit de les màquines expenedores de llet de Salt i Cassà de la Selva, ara li ha tocat el torn a Mata, ben a prop de la Cooperativa Agrícola de Banyoles, la qual subministra, des de fa molts anys llet fresca ( Pur llet) de primera qualitat a la comarca. Anar a buscar la llet amb una marranxa et torna a una experiència de la infantesa, però el millor de tot és que pagès acaba comercialitzant la seva pròpia llet sense intermediaris i a més, estalvia envasos de tetrabric, sempre complicats de reciclar.

En un recent viatge a Andalusia, vaig anar a visitar un client a Jérez de la Frontera, un fabricant de patates fregides, el qual ens compra bosses de paper artesanes. En aquesta ocasió havien ideat una campanya de màrqueting amb la col•laboració de la Coca-Cola. Sorprenentment, no només feien patates fregides, sinó també patates de la quarta gamma. Fa deu anys, eren una empresa agrària, que produïen patata certificada i la distribuïen a tot Espanya. Després varen construir una planta per fregir patates i finalment, en una altra nau, una línia per pelar, netejar, tallar i envasar la patata pel sector de la restauració. El cicle de vida del producte acabat, envasat i guardat en fred és de només quinze dies, per la qual cosa, els és vital transportar-la als llocs de consum més propers, és a dir, els restaurants, càterings i col•lectius de Càdis i Sevilla on arriben fàcilment amb la seva flota de camions frigorífics. Han deixat de vendre patata a les centrals de distribució, per vendre producte acabat, gairebé directe al consumidor. Ara, han de comprar patata a productors de la zona nord, ja que la d’Andalusia és primerenca i la de Salamanca és la més tardana.

Pel pagès és primordial agrupar-se en cooperatives, comercialitzar directament el seu propi producte, a ser possible elaborat, trobar aquests nínxols de mercat que els millorin el seu marge. Els consumidors hem d’aprendre a comprar, valorar el producte proper, de temporada, produït en les nostres comarques, ja que es guanya el doble, per una part, augmenta la renda del pagès i per un altre estalviem en transport i embalatge. I tot te més gust.