dimecres, 14 d’octubre de 2009

Veus de dones



La Pia Bosch ha estat matinera i s’ha afegit a les felicitacions a Elinor Olstrom, la primera premi Nobel d’Economia, en un excel•lent article en el seu imprescindible bloc.

Temps a venir sabrem si els estudis de la flamant premi Nobel ens seran d’utilitat, a priori sembla que tenen molta lògica. L’economista ha estudiat com es governen alguns bens comunals, boscos, bancs de pesca, jaciments petroliers, sistemes de reg i conclou que els propietaris i usuaris gestionen millor el bé comú, que si ho fes una institució pública. Un dels casos que ha estudiat és el Tribunal de les Aigües de València, gestionat pels mateixos regants.

Estan força mal vistos els economistes, després de la seva manca de predicció sobre el desastre financer a què ens han abocat les teories del lliure mercat. L’Antoni Castells en una conferència a Girona el proppassat divendres 9, ens comentava que Ronald Reagan va aplicar les teories del premi Nobel Milton Friedman que consideraven que “el problema és el govern”. Ara s’ha vist que aquelles teories liberals, la dels reagonomics, és a dir, reduir la despesa pública, reduir la regulació econòmica, reduir els impostos marginals i enfortir el lliure mercat, ens han portat a la situació actual. L’Estat és necessari per regular i per invertir i sobretot ara, per no deixar caure la demanda agregada.

Els noticiaris són plens de bones noves sobre dones que destaquen en la seva feina: a Islàndia, es va nomenar una primera ministra després que el govern dimitís. La Johanna Sigurdardóttir ha enviat els homes a pescar bacallà i ha trucat la porta de la UE, oferint quotes pesqueres i un seient al consell de l’Àrtic. Pragmàtica i modesta: o ens ajuntem o s’enfonsa l’illa, trieu, els va dir als conciutadans escaldats no pels gèisers sinó per un futur tan fosc i llarg com les nits d’hivern del país.

En el terreny de la diplomàcia internacional, la Secretària d’Estat dels EEUU, Hillary Clinton, sembla ha aconseguit un conveni entre els turcs i els armenis, acord llargament demanat per la comunitat armènia americana, que es remunta al genocidi del final de la primera Guerra Mundial.

Sobre l’afer del Palau, la nova presidenta de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, Mariona Carulla, ha canviat el registre de veu, el timbre és un altre i ha recordat que la música que ha de sonar és la dels cantaires, no la dels bitllets dels Millets i companyia.

La darrera sorpresa, sobretot entre els homes que mouen les virolles, ha estat la Ministra d’Economia Elena Salgado. Almenys se l’entén, m’ha dit un notari, gens sospitós de ser de la corda de Rodríguez Zapatero. La Sra. Ministra és clara i comença a dir les coses tal com són: per exemple ha tret els colors a tots els governs del PP i al soberbi Solbes, sobre l’error d’haver destinat tants diners a fomentar la compra de l’habitatge, diners que podríem haver afavorit un canvi del sistema productiu. Fins ara ningú s’havia qüestionat que la deducció fiscal a l’habitatge i també el tipus d’Iva (menor que en altres països del nostre entorn) havien ajudat a crear la bombolla immobiliària. Els promotors varen anar traslladant la rebaixa de preu de l’euríbor de les hipoteques i els beneficis fiscals (renda i Iva) al seu marge empresarial.

Algú que parla clar, encara que no ens agradi el que diu. Una matèria tan aspra com l’economia demana una mica de pedagogia.
Anem cap a un Nou Ordre Mundial amb més presència femenina? Tant de bo.

Una visió light del conflicte entre Armenia i Turquia el podreu recordar en la pel•lícula El destino de Nunik, amb les actrius Paz Vega i Àngela Molina. Les imatges varen ser rodades a Sofia, Bulgària.