Ni per llenya!

Tinc la sospita que les finances de l’Ajuntament de Sarrià de Ter van de mal en borràs. No perquè els edils del govern no mereixen confiança, sinó perquè els manca el sentit de la prudència i el coneixements suficients per portar-ho bé. Els sarrianencs que llegiu aquestes ratlles sabreu que enguany no s’ha aprovat el pressupost, sinó que es treballa amb el pressupost prorrogat del 2008. Això, que ja de per sí ja és una anomalia, no sembla tregui la son a ningú. En el ple del mes de juliol, es va fer una modificació de crèdit a compte del superàvit del 2008. En aquell moment, Roger Casero, en representació del grup municipal del PSC, va demanar es destinés a compensar el dèficit del 2007, a fi i efecte de poder presentar el pressupost del 2009 sense la crossa del 2007. Per contra, l’equip de govern va optar per eixugar factures que no havien tingut partida en el 2008 i preveure partides d’inversió complementàries de la Biblioteca que no s’executaran fins el proper 2010.

En el ple del mes de setembre, es va tornar a presentar una altra modificació de crèdit, en la qual es preveien 40.000 euros per la partida de festes. Com que la partida del pressupost prorrogat ja era de 40.000€, amb aquest augment, el pressupost per festes es convertia en el més gran de la història del poble, ni en els anys de molta bonança ens havíem gastat tants diners!. A la pregunta del portantveu del PSC, l’alcalde Roger Torrent va dir no saber, ni conèixer les raons i, com que el regidor de festes, Jordi Paretas, estava absent per vacances, en el proper ple ens ho aclariran, esperem.

Després jo vaig preguntar sobre el retard de les obres de la rotonda de la Via Augusta i què es pensava fer amb els arbres afectats. La pregunta els va agafar de sorpresa, ja que ni tan sols coneixien l’espècie de què es tractava (plàtans, va dir l’alcalde) i no s’havia previst en el pressupost de la rotonda un possible trasplantament dels arbres. Com que el regidor de serveis públics, Raimon Cros, tampoc estava al ple, mira quina casualitat, l’alcalde ens va contestar que el cost del transplantament era molt alt, sense especificar més.

En sentir la resposta, ja vàrem preveure que els arbres catalpes bignonioides, o catalpes americans, serien talats. Ni per llenya! Va dir un nen a la seva mare, quan va veure s’emportaven les restes dels arbres en un camió, un nen del poble, educat al CEIP Montserrat, reconeguda escola verda i que el passat juny va participar en un ple infantil. Els arbres no s’han aprofitat ni vius ni morts!

Avui, el Diari de Girona ens informa que trasplantar-lo costava 30.000€, a raó de 3.000€ per arbre. Caram, posats a veure qui la diu més grossa, per què no 100.000€!. Totes dues xifres són una barbaritat, però clar, si només demanen un pressupost i no es pregunten com fer-ho per abaratir-ho...Per trasplantar arbres, només fa falta un constructor local amb un camió amb grua i una màquina excavadora. El cost del lloguer de la màquina i de contractar un o dos operaris un parell de dies per la feina de trasplantar deu arbres, arbres de menys de tres metres d’alçada, no pot superar els 5.000€ i potser amb tres mil euros faríem. Res d’empreses especialitzades, gent de casa nostra. No té cap truc trasplantar: s'ha de fer un bon forat, arrencar l'arbre amb les arrels senceres i amb un bon pa deterra, plantar-lo en el lloc preparat i omplir el forat d'aigua perquè no hi quedi aire. Els mesos següents regar-lo molt.
Si algú em portés un pressupost de 30.000€ per fer aquesta feina no crec li demanés mai res més!

En el seu haver, l’equip de govern ja porta uns quants arbres talats: els 22 plàtans de quan es va museïtzar la necròpolis del passeig Cinto Verdaguer, els 10 plàtans del mateix passeig, les arrels dels quals molestaven als veïns i ara els 10 catalpes de la Via Augusta, i això només en dos anys de govern!. No es pot pas dir que les gestió dels arbres estigui ben portada. En el cas del passeig Cinto Verdaguer es varen plantar altres espècies, per la segona tongada veurem si hi ha diners. En el cas de la Via Augusta, ningú es va recordar de preveure el trasplantament en el pressupost, que ens hauria sortit gratis al municipi. Ja que hem badat, el mes barat és talar i dir que els arbres estaven malalts, que ningú garanteix que visquin i altres galindaines....

Hi ha molts espais verds que podien encabir els arbres que han estat talats, com el pla de l’Horta i els Pla dels Vinyers. No es fa gestió amb els arbres, tret dels que molesten els veïns. Aquest estiu els arbres joves de l’Avinguda Capellades han patit la sequera i ningú els ha portat una cuba d’aigua, i ara n'hi ha de ben secs. Tampoc ningú ha advertit a Acciona que enlloc de plantar tres pollancres a la vorera, els corresponia una espècie més adient.... Pel que es veu, per aquest equip de govern, els arbres els fan nosa.