divendres, 9 d’octubre de 2009

El teatre a Sarrià de Ter: una oportunitat perduda



Recentment s’ha conegut que el Centre Cultural Parroquial Mn. Domingo Casanellas tornarà a dirigir els Pastorets, després d’un parèntesi de tres anys. El teatre a Sarrià de Ter i, sobretot la representació dels Pastorets, va lligat a aquesta entitat, per bé que amb els seus alts i baixos. No burxaré en temps pretèrits, ja que el trencament amb el grup Faula ja s’ha explicat a bastament a la revista Parlem de Sarrià i en el llibre Sarrià de Ter, el paper de la història (pàg. 408), sinó que m’agradaria explicar el què ha passat en els darrers temps.

Durant els anys en què vaig ser regidora de Cultura ( juny 2003- maig 2007), l’àrea va pivotar sobre tres eixos ben senzills, però clars: suport a la formació, suport a la creació i defensa del patrimoni.
Sarrià de Ter és una de les poblacions on es representen els Pastorets, però des de feia alguns anys, l’ interès per part dels sarrianencs per veure l’obra i pujar dalt l’escenari havia anat minvant. En un principi, per dinamitzar l’espectacle i escurçar una mica el llibret, es va pensar en contractar un director de teatre que donés suport als actors, ja que la direcció anava a càrrec del malaurat Pere Vilà. En Quim Noguera va ajudar el Nadal del 2005, sense modificar cap paper, assajant amb els actors per millorar la seva expressió i el moviment.

Aquesta fórmula no va acabar de quallar i per l’any següent es va plantejar començar de bell nou. Així, després de parlar amb un grup de joves interessats en fer teatre, es va formar un nou equip de gent entusiasmada en representar els Pastorets i des d’aquesta experiència, participar en altres obres de teatre. Al grup s’hi van apuntar persones que havien actuat amb el grup del Centre Parroquial, altres del grup A Les Fosques i demés joves de Sarrià, alguns d’ells la primera vegada que pujaven a l’escenari. Des de l’Ajuntament es va contractar al director Pep Massanet, el qual va estar treballant amb els potencials actors i es va fer una crida per trobar els actors que faltaven. A l’escola Montserrat, l’Ampa programava un taller de teatre i els petits actors també varen actuar de pastorets. Crec que la representació de desembre de 2006 va ser inoblidable. L’extraordinària acceptació per part del públic i el que és més important, la il•lusió dels joves en actuar i en voler fer teatre, va ser tot un revulsiu.

Per l’any següent, es va continuar amb la mateixa fórmula, amb Meritxell Faixedas de directora. Amb alguns dels joves dels Pastorets, el grup de Teatre a les Fosques va poder assajar i representar l’obra “Fóra de Mare”, i es va formar un grup de noies joves que varen preparar una petita obra juvenil “La Pluja”, amb l’audiovisual de Gerard Puigmal per tota decoració. Des del juny de 2007, el nou equip de govern va mantenir el teatre tal com l’havia trobat i el desembre es varen tornar a representar els Pastorets, una mica més clàssics que els trencadors de l’any anterior.

El 2008, Pep Massanet torna a ser contractat per l’Ajuntament per dirigir els tres grups: Teatre a les Fosques, grup de joves i els Pastorets, però l’Ajuntament va deixar la responsabilitat de l’execució a mans del grup de Teatre Les Fosques una entitat que prou feina tenia a portar endavant la seva pròpia obra. Teatre a Les Fosques va estrenar per la Mostra de Teatre de Sarrià de Dalt la reposició “Aquí no paga ni déu” de Dario Fo i, el grup de noies que tenien a punt la seva obra, no varen poden estrenar-la per un malentès amb el Centre Parroquial. Al desembre es tornen a representar els Pastorets, en la línia dels anteriors i, com tothom esperava, amb alguna innovació amb l’entrada de les Fures.

El grup de noies no actuarà el 2009, tot i tenir l’obra assajada. Els problemes professionals del director artístic Pep Massanet i del director tècnic els fan deixar el teatre en un segon pla. Orfes de direcció, els responsables del grup de Teatre a Les Fosques comuniquen el juliol al regidor de Cultura que no podran dur endavant el projecte dels Pastorets. Al setembre, els membres del Centre Parroquial es comprometen a tornar a dirigir-los, tornant al model anterior.

Per què dic que ha estat una oportunitat perduda? Perquè s’havia creat un grup de base, gent jove amb ganes de fer teatre, amb la voluntat de convertir-se en actors amateurs. Com a tot arreu, els Pastorets són la llavor del teatre, l’escola de formació dels nous actors. El projecte teatral depenia de l’Ajuntament, amb l’auxili dels grups teatrals existents. Quan es va traspassar la responsabilitat al grup A les Fosques aquest projecte no estava prou madur i necessitava de la tutela de la regidoria de Cultura. Coses tan lògiques, com per exemple, poder disposar del teatre de Sarrià de Dalt per assajar o haver d’implorar se’ls encengués la calefacció ja que els nens i nenes es morien de fred, es varen convertir en un problema pel grup A Les Fosques, mentre que si ho hagués sol•licitat l’Ajuntament s’hauria arreglat assumint les despeses de manteniment extres.

L’Ajuntament s’ha desentès de la representació dels Pastorets i del projecte de formació d’un nou grup teatral, un grup ampli, sobretot de joves amb interès pel teatre amateur. Segurament no vaig saber transmetre al nou regidor la importància d’aquest projecte i la necessitat de vetllar pels grups i les entitats culturals del poble ajudant-los en el procés de creació del que estan portant a terme.

La representació dels Pastorets, tal com s’havia iniciat, aglutinava els tres eixos fonamentals de l’àrea: formació de les persones (expressió, moviment, dicció), creació (treball escenogràfic i audiovisual) i defensa del patrimoni immaterial català, com és la tradicional representació de Folch i Torres.