Aquesta setmana he estat per feina a La Riba, a l’Alt Camp. Vaig anar l’empresa Gomà-Camps, els que fabriquen el paper tissú amb la marca Olímpic. Els Gomà -Camps celebraran enguany els seus 250 anys, des dels seus inicis del molí paperer situat a bell mig del poble, per aprofitar l’aigua de la Font Gran del riu Brugent , un afluent del Francolí. L’emplaçament de la màquina de paper és dalt de la muntanya, contravenint totes les lleis de la logística. En el seu moment va ser més important l’accés a l’aigua que la disposició de les màquines i l’skyline del municipi, encimbellat i amb les fàbriques disposades a trossos a cada feixa, és si res més no curiós, per no dir lleig. S’hi nota activitat, tragí dels camions pels carrers costeruts, però avui en dia aquest emplaçament els deu crear un munt de problemes. La industrialització del segle XIX ha donat aquestes situacions i, tal com succeeix a Capellades, els molins paperers tot primer i després les fàbriques de paper, es varen anar situant en renglera per aprofitar l’aigua i el salt hidràulic. El municipi de La Riba va ser convidat en la VI Jornades del Paper de Sarrià de Ter, per promocionar-se, intercanviar informació entre municipis paperers, problemàtiques comunes i mostrar els racons més bonics del poble. Molts d’aquests municipis convidats a les Jornades ara tenen un nom al sector del Camp dels Socs, Capellades, Flaçà, St. Joan les Fonts, Gelida i La Riba.
Amb els Gomà-Camps vàrem tenir temps de parlar del llibre i del DVD que l’any passat a la fàbrica de La Confianza vàrem presentar amb motiu del 125è aniversari, com un model per fer el seu. El món paperer és com una gran família, de poques empreses, que operem en sectors molt específics i que mantenim bones relacions i fair play. Després de moltes sacsejades, les empreses espanyoles ja no competim entre nosaltres, sinó amb d’altres empreses estrangeres i per això ara la comunicació és fluïda, es cerca la cooperació, les sinergies i compartir la informació.
Me’n vaig anar amb la invitació per tornar-hi pel juny, quan es faci la celebració, o com a mínim, pendent de rebre el llibre d’història de la família. Encara que ara ja no formi part de l’organització de les Jornades, continuo recopilant material, fent recerca i contactant amb els artistes que treballen amb paper. Hi ha coses que m’agraden, i amb les Jornades sempre hi vaig disfrutar, tenien un punt de diferència i cada any alguna sorpresa. Penso que, un dia o altre, quan la política passi a un segon pla, podré tornar a col·laborar, de la mateixa manera que penso que en els municipis petits ningú hi és sobrer. Ara, el que descobreixo ho vaig desant en un calaix. Per millors temps.
Amb els Gomà-Camps vàrem tenir temps de parlar del llibre i del DVD que l’any passat a la fàbrica de La Confianza vàrem presentar amb motiu del 125è aniversari, com un model per fer el seu. El món paperer és com una gran família, de poques empreses, que operem en sectors molt específics i que mantenim bones relacions i fair play. Després de moltes sacsejades, les empreses espanyoles ja no competim entre nosaltres, sinó amb d’altres empreses estrangeres i per això ara la comunicació és fluïda, es cerca la cooperació, les sinergies i compartir la informació.
Me’n vaig anar amb la invitació per tornar-hi pel juny, quan es faci la celebració, o com a mínim, pendent de rebre el llibre d’història de la família. Encara que ara ja no formi part de l’organització de les Jornades, continuo recopilant material, fent recerca i contactant amb els artistes que treballen amb paper. Hi ha coses que m’agraden, i amb les Jornades sempre hi vaig disfrutar, tenien un punt de diferència i cada any alguna sorpresa. Penso que, un dia o altre, quan la política passi a un segon pla, podré tornar a col·laborar, de la mateixa manera que penso que en els municipis petits ningú hi és sobrer. Ara, el que descobreixo ho vaig desant en un calaix. Per millors temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada