dissabte, 5 d’abril del 2008

Escoltar Ràdio Sarrià

Durant tot aquest dissabte, Ràdio Sarrià (87,6) ha emès un programa especial per celebrar el 25è aniversari de la seva creació, és a dir va néixer quan Sarrià de Ter va recuperar la seva independència, quan tot l’esforç es va dirigir a recuperar la identitat del poble, els serveis bàsics i administratius (el registre civil, per exemple) i a focalitzar l’atenció en la convivència i en les relacions entre els veïns i les veïnes.
La il·lusió de molta gent per mantenir la ràdio viva i per tant, el seu compromís amb el poble, no s’ha de menystenir, ni molt menys oblidar. S’han fet molts programes, des del comentari de les notícies del dia, a les tertúlies, debats, radiacions esportives, música, cuina, multitud de propostes amb més o menys encert, que han anat farcint les setmanes, els mesos i els anys, fins arribar al número 25!.

El divendres, Neus Mercader, la conductora de la ràdio, em va convidar a parlar del darrer número de la revista Parlem de Sarrià. Ho tenim per costum cada vegada que surt un número, repassem els temes, serveix per donar a conèixer el contingut de la revista, i així, qui ens escolti, es recorda d’anar a buscar-la, ja que la revista és gratuïta però es deixa en lloc estratègics.
Després vàrem parlar de la meva etapa a la ràdio, en el programa Fora Dubtes, conduït per en Robert Creixans que s’emetia en directe els divendres al vespre. Amb en Joan Masdemont, en Josep Palomeras, en Joan Costa i en Josep Turbau. Aquell programa tenia molta audiència ja que la presència de l’alcalde el feia un xic seriós, és un dir, però hi havia notícies fresques, directes de l’alcaldia. La veritat que varen ser uns anys molt divertits i, si en Robert es torna a animar, pot comptar amb mi. En d’altres ocasions, vàrem convidar a persones nascudes a Sarrià de Ter, però que no hi viuen, desconegudes per molta gent: Josep M. Rodríguez, director de l’IES Vallvera, Àngel Rodríguez, exalcalde de Cervià de Ter, Jordi Ribera, entrenador d’handbol a l’Argentina, Josep Bou, exdirector dels Serveis Territorials de Medi Ambient a Girona, Josep Brugada, exregidor de l’Ajuntament de Girona, i un reguitzell més que ara no recordo. La Neus prou que insisteix que faci un programa d’entrevistes, però ara per ara no em vull comprometre amb cap altra activitat al poble. No estic acostumada a rebre tantes patacades i ja en tinc el sac ple. Hi ha una generació de joves que han de demostrar el seu compromís i la seva vàlua, per tant és la seva hora.

També hem recordat el meu pas per l’Ajuntament com a regidora de comunicació i per tant regidora de la ràdio. Amb molta gent hem parlat del futur de la ràdio local, de quin és el seu lloc en el maremàgnum de la comunicació i també cap on ha de caminar la ràdio de Sarrià de Ter. El que fins ara era intuït o, potser poc definit, cada vegada es veu amb més claredat, sobretot quan et connectes a les pàgines web de més audiència, Catalunya Ràdio, o la més novedosa, Icatfm, i descobreixes la ràdio interactiva. La ràdio local també passa per la xarxa, sobretot si el que es pretén és comunicar i que aquesta informació arribi al màxim de gent. L’objectiu de la ràdio local no és l’entreteniment, sinó la informació local i, en comptades ocasions, es substitueix per una altra ràdio de continguts més amplis. L’important de la ràdio local és, per tant, la informació del poble i la rapidesa en donar les notícies de l’entorn més proper, la mateixa funció que fa la TV de Girona.

La Neus em va comentar que tothom te una ràdio i no tothom té un PC, un ordinador a casa per connectar-se, que per tant la seva audiència posa Ràdio Sarrià al matí o a la tarda, amb un receptor convencional. Però, i a la No Audiència, com s’hi arriba?
És a dir, en el format actual, es dóna per suposat que des de casa o des de la feina es pot encendre la ràdio. Ja sabem que no arriba gaire més enllà de Sant Julià de Ramis i de Girona i tots sabem que hi ha problemes de freqüències i difícilment ens permetran més cobertura. Per tant, com a ràdio convencional no s’arriba més enllà del municipi. Però si les tertúlies, els debats i les entrevistes gravades es pengessin en una pàgina web, des d’un ordinador es podria accedir a la informació que t’interessa, ja que les circumstàncies personals de cadascú, sobretot la feina, fan que la ràdio s’escolti poc, no perquè no es tingui interès, sinó perquè no es té l’oportunitat. I una vegada ets a la xarxa, no hi ha límits. Ens poden escoltar els sarrianencs de l’altra punta del món, o els que estan fora per viatge!

Aquest camí cap a la interactivitat és el que es pretenia amb el trasllat de la ràdio al Centre Cívic a la Cooperativa. Per altra banda, els serveis culturals necessiten d’una massa crítica de gent, d’un número suficient de persones que treballin en temes més o menys col·laterals, i per tant, era una oportunitat per donar cabuda a tota la gent que fa altres activitats i que es poden complementar amb la ràdio, és a dir aprofitar les sinergies de totes les activitats que es fan tant al Centre Cívic com a la Ràdio. També la proximitat amb l’escola l’afavoria, tot i que l’equip directiu ho ha solucionat amb una petita instal·lació dins de l’escola, de manera que el projecte de la ràdio escolar ja ha començat.
La ràdio en el seu emplaçament actual no és un equipament de barri essencial, ja que no atreu molta gent, però sí que és un servei per tot el municipi. I, els serveis, no ho oblidem, són tant pels que els utilitzen com pels que no.

Avui, quan m’he connectat a Ràdio Sarrià, he escoltat l’alcalde Lluís Aymerich dient que s’arranjarien els baixos del local al carrer Firal, de manera que es veiés la ràdio des del carrer. Un arranjament estètic, com tant d’altres que ja ens té acostumats l’actual equip de govern. La proposta de la ràdio a la Cooperativa, l’espai que ocuparia, complementat amb els serveis que ja té el centre cívic, les possibilitats amb els grups de treball de la Cooperativa, del CEIP Montserrat i del casal d’estiu, és molt atractiva, i al meu entendre, tard o d’hora es portarà a terme. La ràdio serà interactiva, estarà present a la xarxa o no serà. Temps al temps.

Mentre esperem la ràdio a la xarxa, deixeu-me felicitar als conductors de Ràdio Sarrià, als responsables d’aquest programa d’avui, per les estones divertides passades i per les futures.