Cada dia al matí, veig els nois i noies del meu barri que s’acosten a la parada de l’autobús del Coro per anar a l’Institut. Xerren, comenten les seves coses mig adormits, la colla es va engandrint fins que els endarrerits arriben al ensems que el bus. Els saludo i em corresponen, amb la natural timidesa dels adolescents. Mitja hora més tard, pels volts de les nou, els nens i nenes de l’escola Montserrat esperen en una altra cantonada, aquí sempre amb algun pare o mare que els vigila.
El divendres 8 de gener, començava el segon trimestre escolar, amb polèmica, ja que alguns centres i mestres haurien preferit endarrerir l’inici. Per l’any que ve s’encetarà un nou calendari escolar i, enlloc d’aquest tradicional 8, es començarà el 7 de gener, per esgarrapar una setmana de festa al febrer. Suposo que serà un encert i, tant els mestres com els alumnes, ho agrairan. Els pares no ho sé, sempre els és difícil compaginar la feina amb els horaris escolars, però si fins ara se’n han sortit, també s’organitzaran.
Aquest divendres el Consell Comarcal del Gironès va decidir unilateralment suprimir el transport escolar per por del gel i les nevades. La presidenta, Cristina Alsina, ha dit que va seguir el protocol per deixar 2.623 nens i nenes al carrer parant la fresca. El regidor d’ensenyament de Sarrià de Ter va posar-hi voluntat i de parada en parada, va alertar tothom que no hi havia autobús. Voluntat tanta com vulguis, però els vehicles els varen posar els pares i mares que eren al poble, fent diversos viatges fins l’escola i l’Institut. A Sant Gregori encara esperen algú que els avisi.
El dia set havia nevat en diversos indrets, a Olot, a La Jonquera, a Camprodon, però a Girona i comarca ni una volva. Els responsables del Consell Comarcal de la Garrotxa, més conscients del servei que representa el transport escolar, varen estar de guàrdia tota la nit, fent el seguiment de la tempesta, fins prendre la decisió a les sis del matí i, tot i haver nevat el dia abans, els autobusos varen sortir. La informació de la Generalitat tant afectava a uns com als altres, però els responsables del Consell Comarcal del Gironès se’n varen anar a dormir ben tranquils.
Als pobles sabem que fan més favor unes botes que sabates de taló d’agulla, que la pluja i la neu mullen, l’aigua crea fang i el fang embruta. La pala i la pila de llenya són a punt per una emergència i al rebost hi ha proveïments per uns quants dies. Estem més preparats que a ciutat, però valorem els serveis que paguem i considerem que és un deure i una obligació per les autoritats fer que tot funcioni amb la màxima normalitat. Les causes de força major són per tothom comprensibles, però si qui ha de prendre les decisions és de mena poruc i s’espanta quan el termòmetre baixa als quatre graus, que es quedi a casa guaitant el parte metereològic per la tele i deixi el càrrec a gestors més competents.
Si la senyora Cristina Alsina creu que la presidència del Consell Comarcal del Gironès és un esglaó més per la seva promoció vers l’alcaldia de Girona, a la resta dels municipis ens importa un rave. A nosaltres, el que ens preocupa és la qualitat del servei, no les intrigues de palau.
