El pont nou sobre el riu Terri, esfondrat per l'aiguat de l'octubre de 1962
El pont vell també es va descalçar.
De tant en tant convé donar un tomb per les hemeoteuqes per veure que això dels endarreriments en la construcció i arranjament d’infraestructures a les comarques gironines, sobretot a la N-II, no és cosa de la crisi, sinó de la voluntat del Ministeri de Foment.
Remenant material de la fàbrica del Terri, he trobat aquestes fotografies de Narcís Sans sobre l’aiguat de l’octubre de 1962. No només es va desbordar l’Onyar, sinó també el petit Terri. En el punt del veïnat de la Costa Roja coexistien dos ponts, el vell, reconstruït després de la Guerra Civil i el nou, d’ample per dos vehicles, amb més llum per passar l’aigua. El fort aiguat va esfondrar una part del pont nou i va descalçar el pont vell.
Un arranjament d’urgència va permetre refer el pont vell, de manera que permetia el pas d’un vehicle, i pel pont nou podia passar-hi un altre vehicle. Això va durar fins l’any 1966, quan es va emprendre una nova tongada d’obres a la carretera Nacional II, la construcció del pont de França per entrar a Girona, la millora dels revolts de la Costa Roja i es va refer el pont nou sobre el Terri. Després es va enderrocar el pont vell.
Havien passat quatre anys, essent la única via d’entrada des de la Jonquera, ja que l’autopista no es va construir fins anys més tard. No és estrany que per desdoblar la N-II s’hi passin tants anys. Els de Fomento ho porten a la sang, passa de generació en generació de funcionaris!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris infraestructures. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris infraestructures. Mostrar tots els missatges
diumenge, 8 de gener del 2012
dijous, 30 de juliol del 2009
Els nous ponts del TAV
Des que la companyia francesa Eiffel va construir l’any 1876 els ponts de ferro de Girona, el del ferrocarril sobre l’Onyar, avui desaparegut, i el de les Peixateries Velles, també conegut com el de les Palanques Vermelles, que no s’havien aixecat construccions metàl•liques d’envergadura pels volts de Girona. El segle XX ha estat dominat pel formigó.
En el tram del TAV Girona- Barcelona, sobre l’AP-7, l’Adif està construint dos ponts de ferro que criden l’atenció. El de Llinars del Vallès, de l’enginyer Joan Sobrino, te 575 metres de llum i simula la línia de les catenàries dels ponts sobre el Danubi de Budapest, (el Pont de les Cadenes o el Pont Elizabet), o també el Golden Gate de Sant Francisco. La polèmica l’ha causat el seu color blau intens, més que la bellesa- innegable- i la monumentalitat del pont.
Aquesta setmana s’ha acabat el pont de Vilobí d’Onyar, prop de l’aeroport. L’hem vist créixer en un costat i de repent, ha creuat l’autopista. Fa 106 metres de longitud, és més modest que el de Llinars, però te una retirada al Hohenzollernbrücke de Colònia, malgrat hi falti la catedral.
Ja formen part del paisatge de l’autopista.

El viaducte de Llinars del Vallès

El pont de les Cadenes a Budapest

El pont de Vilobí

El pont Hozenzollern de Colònia.
En el tram del TAV Girona- Barcelona, sobre l’AP-7, l’Adif està construint dos ponts de ferro que criden l’atenció. El de Llinars del Vallès, de l’enginyer Joan Sobrino, te 575 metres de llum i simula la línia de les catenàries dels ponts sobre el Danubi de Budapest, (el Pont de les Cadenes o el Pont Elizabet), o també el Golden Gate de Sant Francisco. La polèmica l’ha causat el seu color blau intens, més que la bellesa- innegable- i la monumentalitat del pont.
Aquesta setmana s’ha acabat el pont de Vilobí d’Onyar, prop de l’aeroport. L’hem vist créixer en un costat i de repent, ha creuat l’autopista. Fa 106 metres de longitud, és més modest que el de Llinars, però te una retirada al Hohenzollernbrücke de Colònia, malgrat hi falti la catedral.
Ja formen part del paisatge de l’autopista.

El viaducte de Llinars del Vallès
El pont de les Cadenes a Budapest

El pont de Vilobí

El pont Hozenzollern de Colònia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)