Activitat del Centre de Visitants: un tast d'ous. Foto Ràdio Sarrià
article publicat al Diari de Girona l'onze d'abril
El Centre de Visitants del Gironès, situat a Sarrià de Ter, ha complert un any. En aquest període l’han visitat més de 10.000 persones, la meitat de les previstes en el pla de negoci per fer-lo rendible. De fet, crec que mai tant, és a dir, difícilment s’assolirà una xifra més elevada després que s’inauguri la sortida Centre de Girona per l’AP7 i deixin de visitar-lo els pocs turistes forans que surten per Girona Nord. Malgrat les bones intencions dels seus promotors, el Centre de Visitants no encaixa ni arrenca. Pateix la malura de la crisi, agreujada per una benevolència política vers les inversions de difícil retorn.
El Consell Comarcal del Gironès, quan n’era presidenta Cristina Alsina, es va entossudir a fer aquest equipament en un lloc inadequat, l’autovia de Sarrià de Ter, ja que l’Ajuntament els va facilitar un espai destinat inicialment a usos culturals del municipi. Està allunyat dels elements patrimonials, quan tothom coneix que els centres d’interpretació funcionen quan són l’avantsala d’una visita a un parc natural o bé a edificis d’interès arquitectònic. Un cas d’èxit que podem posar per exemple és el conjunt de Sant Benet del Bages.
El Consell Comarcal del Gironès va voler allunyar la comarca de la ciutat que li dóna nom, evitant la centralitat. Quants visitants hauria tingut de situar-se al punt de benvinguda del passeig de la Copa?, o prop de la Catedral, el vell projecte de recuperar la casa Pastors per usos turístics i de promoció? A la ciutat de Girona els visitants es compten per mils de milers i tanmateix un espai d’aquestes característiques bé pot encabir informació de la comarca i de cada municipi. Que passaria si, per exemple, l’audiovisual es projectés al Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants? Segur que el museu de Sant Pere es rejoveniria i l’audiovisual guanyaria al poder veure in situ les restes històriques a què fa referència.
Quan es va començar a gestar aquest Centre ja estàvem en plena crisi. Era el moment d’aparcar aquest projecte o de redissenyar-lo utilitzant més internet, com eina de promoció. José Antonio Donaire, expert en temes turístics, sempre es queixa que no aprofitem prou el potencial d’internet i continuem editant prospectes que es llencen a les escombraries. No en trauríem més profit si tot el que es mostra al museu virtual es podés veure a internet, decarregant-ho des de cada web municipal i de la del Consell Comarcal del Gironès? Encapsulant la informació en un lloc, on per accedir-hi s’ha de pagar és no entendre res de res, ni de turisme ni d’informació. Aquesta ha de córrer lliure a la xarxa i l’accés ha de ser gratuït.
El Centre de Visitants es va fer a correcuita ja que es disposava d’una subvenció del Feder de que s’havia d’executar el desembre del 2010. La resta de diners anaven a càrrec del Consell Comarcal del Gironès, de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, el qual hi va posar gratia et amore, l’edifici en estructura. La meva sorpresa ha estat veure a la premsa que aquest projecte figura en les llistes del PUOSC 2012 amb una partida de 220.000€. Un equipament inaugurat el març del 2011, com es va finançar? Es licitaran ara les obres a fer, o es trauran només les factures pendents de pagar? Estaria bé que el president del Consell Comarcal del Gironès o el seu secretari ens en donés una resposta. Per transparència i rigor o sinó seran sospitosos de martingales comptables.
Del que es tracta no és només del seu finançament, sinó també del seu manteniment anual. Part del personal del Centre de Visitants ja formava part de la plantilla de l’àrea de turisme del Consell Comarcal. No ens hauríem de preguntar si els consells comarcals han de tenir competències en turisme i també la Diputació? N’hi ha una que semblava clara, però tant pot ser de turisme com de medi ambient: les rutes de senderisme i de BTT. Al Gironès només desitjaria es mantinguessin amb la cura de les del Baix Empordà. Les rutes del Gironès estan mal senyalitzades, els senyals malmesos pel temps i pels brètols, a més mal descrites en el fulletó de propaganda, que han traduït al francès i a l’anglès repetint les mateixes errades que en català. Per fer el seguiment de les rutes de senderisme s’ha de trepitjar el territori i reposar els senyals malmesos. No és feina de despatx, prèviament s’ha de caminar.
Tot plegat són diners, calés que no disposem. Hem fet una inversió exagerada, en un lloc inadequat, la qual cosa comporta un manteniment de l’equipament i de l’àrea costós i de poca rendibilitat. Els ciutadans hem estat indolents i benèvols amb els polítics, sense veure el cost futur de les seves decisions. I ara ho paguem i com. Ens retallen l’essencial i queda el prescindible.
A Sarrià de Ter, la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Gironès ens trauran el transport escolar de què gaudíem des de fa més de quinze anys pel fet de tenir l’escola a la muntanya, allunyada del nucli urbà, obligant als pares a assumir la despesa del desplaçament. Ras i curt, els vàrem regalar un equipament i ara ens cobren els interessos.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris turisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris turisme. Mostrar tots els missatges
dissabte, 14 d’abril del 2012
dilluns, 12 de setembre del 2011
Beure's l'impost especial
Un diumenge d’agost ens varem acostar a Ceret, la vil•la del Vallespir que compta amb un formidable museu d’Art Modern. L’excusa d’enguany era l’exposició de l’artista catala Josep M. Riera i Aragó, “Le rêve du navigateur”, magnifica exposició que es pot veure fins el novembre de 2011. Després de passejar i tafanejar, va arribar l’hora de tornar cap a casa. En una de les rotondes plenes a vessar de vehicles provinents de la platja, ens varem despistar i enlloc de prendre la direcció de l’autopista, varem agafar la de la nacional. I, ai las, a pas de tortuga, cap al Pertus. Quan varem travessar el barri comercial, una baferada de realitat ens va situar. A banda i banda, multitud de francesos carregats amb tota mena d’articles`, sobretot espirituosos, feien el seu particular diumenge. I no us vull dir res de l’entrada a La Jonquera, destí habitual del cap de setmana dels catalans del nord.
Prou que la comissària del Museu de Ceret, Josefina Matamoros, elogia en una entrevista al diari El Punt avui del 21 d’agost als francesos i europeus que son els que visiten en majoria el museu, pero més n’hi havia fent shopping que no veient l’exposició. Desenganyem-nos, la cultura ja es cosa d'una minoria, la resta es torra a la platja o al bar de la cantonada.
Prou bé que ho saben els comerciants d’aquests pobles de frontera, propietaris de tot tipus de negoci destinat a un públic de consum: supermercats, restaurants, benzineres, hotels i , no ho oblidem, els clubs, que a França la prostitució esta prohibida. Un dia a La Jonquera surt a compte si vens del nord: omples el pap, el dipòsit, el capó i et distreus. I t’emportes tabac i pastís per revendre si cal.
Les diferències impositives fan possible aquest despropòsit. L’Iva general a França es del 19,6% mentre a Espanya del 18%. Des de fa poc, a França per la restauració s’aplicava l’Iva general, ara es reduit d’un 5,5%, mentre que a Espanya ara es del 8%. L’impost sobre els alcohols es la meitat a Espanya que a França, per productes de graduació fins el 15% a Espanya hi ha un sobrecost de 3,3€ el litre i a França de 6€. Per productes d’altra graduació, superiors al 22%, a Espanya s’apliquen 83€/litre d’impost. Els vins estan exempts.
Si la UE vol posar fil i agulla a la unificació fiscal entre els països comunitaris, pot començar pels impostos especials. Potser acabarem amb el turisme dit de borratxera i amb aquesta casuística fronterera. I una pregunta, aquests francesos que diumenge rere diumenge omplen La Jonquera, tambe compten en l’estadística dels turistes que ens visiten, oi?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
