dimecres, 26 de març de 2008

El viatge de la Quima

Conec a poques Quimes, no és aquest un nom comú. La meva mare s’ho diu, mare coratge, i també la Quima de la feina. Ara la Quima ha marxat amb la seva família a Holguín, Cuba, formant part de la comitiva que acompanya els membres de l’associació GERD, el Grup Editor de la Revista del Discapacitat, l’Atípic, amb seu a Sarrià de Ter, els quals porten endavant el projecte d’un taller de cadires de rodes a aquesta població cubana, un projecte ampliament elogiat, que ha rebut subvencions i ajuts de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, de la Diputació i de la Caixa de Girona, entre d’altres.

La Quima hi va com acompanyant anònima, res a veure amb les il·lustres autoritats que seran allà el proper 31 de març per inaugurar la planta. De fet, l’ha convidada en Tano, el seu cunyat, un dels cervells de l’operació. En Tano pensa, rumia molt i troba, amb el seu entusiasme, qui porti endavant les seves idees. En Tano és tetraplègic des que un accident el va deixar sense poder-se valer, només pensar. La Quima i la seva família, sobretot en Pep, el seu marit, formen part del seu grup de suport permanent, per poder menjar, asseure’s a la cadira de rodes, estirar-se al llit, fer les seves necessitats fisiològiques, rentar-se. En Tano no pot realitzar per si mateix cap de les operacions que nosaltres fem de manera autònoma. Però en Tano és l’alma mater del grup. Amb en Jan, la Pili, en Fermí i els metges que els acompanyen, el traumatòleg Fonseca, o la pediatra Conxita Mier.
Al darrera d’aquest projecte hi ha també l’enèrgic Soler, de l’ortopèdia Soler qui ha procurat la maquinària i la tècnica per fer rutllar la fàbrica, d’on sortiran cadires gratuïtes per a tots els discapacitats cubans.

La Quima també és especial. A la feina és la cap dels operaris de les màquines de fer bosses de paper. Al poble és la presidenta dels Gegants de Sarrià de Ter i com que li agrada disfressar-se, sol col·laborar en totes les activitats socials: Cavalcada de Reis, Pastorets, Carnestoltes, sortides geganteres... Aquest any, li va tocar fer el pregó de la Festa Major des del balcó de l’Ajuntament, tremolant com un full de paper de fumar. A vegades li comento que té el do de l’ubicuitat, d’estar a tot arreu. L’hauríeu d’haver vist per la processó de Girona el divendres Sant, imponent amb una capa blanca, fent d’abanderada de la Confraría de la Santa Faç, amb l’estandard de la Verge del Pilar. Dorm poc, poquíssim, però sempre està de bon humor, és pura alegria.
Aquest cop ha aprofitat l’oportunitat del viatge, per estar present a la inauguració de la fàbrica, un projecte que rebrà el reconeixement de la comunitat internacional. En Tano sol dir que no hi ha coses impossibles, sinó homes incapaços. Sort n’hi ha dels Tanos, les Quimes i els Peps, que fan rodar el món!

No oblideu fer la vostra aportació a la campanya Apadrina un somriure. Un mínim de 100€ al compte de la Caixa de Girona 2030 0024 29 3000159662. És l’import d’una cadira de rodes fabricada a Cuba.