divendres, 21 de març de 2008

Tast de vins





En el dominical del 9 de març del Diari de Girona, Alfons Petit feia una crònica de la tretzena edició del Concurs de Vins i Caves de Catalunya, Girovi, 2008, qualificant-lo de concurs atípic pel fet que s’hi presenten vins de totes les denominacions d’origen catalanes. El concurs l’organitza el restaurador Agustí Ensesa, fundador de l’Escola de Tastavins del Gironès, amb la col·laboració del sarrianenc Eduard Carles, el qual, després d’assistir a més d’un curs de l’Agustí es va decidir per estudiar de sommelier. L’Eduard, és a més de professor de secundària, el tècnic de l’àrea d’esports de Sarrià de Ter, l’organitzador del calendari esportiu i de les activitats de lleure d’estiu, des que en Narcís Casassa era regidor d’ensenyament i esports. Ara fa uns tres anys, se li va demanar col·laborar amb el Centre Cívic La Cooperativa de Sarrià de Ter i, des de llavors, imparteix un o dos cursets a l’any de tast de vins, amb una notable requesta.
Curiosament, el seu mestre, l’Agustí Ensesa, també prové d’una família amb antecedents a Sarrià de Ter la qual va tenir un important magatzem de grans i de vi al carrer Major. La professora Helena Benito escrivia aquest article, sobre la família Ensesa, en el llibre Sarrià el paper de la història, del qual en reprodueixo una part.

Són els darrers anys del s.XIX. La fil·loxera, la plaga més devastadora del món vitivinícola ha començat a fer estralls entre les vinyes del nord de la província, i a partir d’aquí s’estén cap al sud. La producció de vi decau de manera dràstica, i afecta al desenvolupament del negoci familiar. Al 1883, amb divuit anys, Josep Ensesa Pujades agafa part del petit capital familiar i se’n va a València amb l’objectiu de comprar vi directament als productors, i estalviar-se així tots els intermediaris, que inevitablement encarien el producte. Davant l’èxit obtingut, a aquest primer viatge en seguiran d’altres. Cada vegada inverteix un capital més gran, de tal manera que quatre anys després ha aconseguit convertir el negoci familiar en un dels magatzems més importants de la província.”

La història econòmica està plena d’exemples com aquest. El que per molts va ser una ruïna, per d’altres una oportunitat, l’origen de moltes fortunes i, no s’ha d’oblidar que el cava es va iniciar al Penedès, després que els productors arranquessin les vinyes atacades per la fil·loxera i plantessin ceps d’origen americà.

Ahir, en un sopar amb la colla de Sarrià vaig encetar un Saint Vignon, un bon cabernet sauvignon que em va regalar la Marta Freixedes elaborat al seu celler de Vilafranca del Penedès. A l’etiqueta del darrera diu “ color cirera fosc i aroma de gran intensitat que correspon a un vi de gran llinatge”. En els cursos de l’Eduard s’aprèn a distingir les diferents varietats de vins, les denominacions d’origen, les anyades, a apreciar-los pel color, l’aroma, el gust. Conèixer els vins ja no és propi d’una minoria, més o menys il·lustrada, sinó que forma part de la nostra cultura gastronòmica. El recorregut pels cellers del Penedès o del Prioritat n’és un exemple de com l’interès pels vins ens apropa al territori.

Al mateix article, l’Alfons Petit fa esment al vi del celler Martin-Faixó al Cap de Creus (www.cellermartinfaixo.com). En Rafael Martí Mota i Carme Faixó Riera, propietaris del restaurant can Rafa de Cadaquès, varen començar a plantar el 2001 vinyes al cap de Creus i han rehabilitat el mas Sa Perafita per celler i centre de reunions. El vi Cadac 2005 ha estat molt elogiat, però el millor de tot és la recuperació del paisatge del massís del cap de Creus, una terra de vinyes conreades en un sòl aspre, de rocam granític amb pissarres i la restauració d’antigues feixes de paret seca, abandonades fa un segle per la fil·loxera.
Hi trobem les varietats de raïm Cabernet Sauvignon, Merlot, Garnatxa negra i moscat d’Alexandria i a més el Picapoll, una varietat autòctona amb la qual s’obtenia antigament el vi blanc de Cadaqués que s’exportava per mar.
Albirar les vinyes verdes dalt del coll de Perafita, on convergeixen els termes de Roses i de Port de la Selva, abans de baixar a Cadaqués és tot un espectacle.

1 comentari:

SensePresses ha dit...

Hola Assumpció !

Sí. El Giroví és un esdeveniment molt interessant pels gironins a qui ens agrada el vi. La iniciativa d'Agustí Encesa és admirada arreu de Catalunya.

Conec Alfons Petit, precisament la sorpresa va ser que era assegut a la nostra taula de tast d'incògnit (!). (GiroVi 2008 al SensePresses).

Vam poder tastar tan el Cadac 2004 com el Perafita 2004 i són tots dos vins ben fets.

Estic d'acord amb tu. El vi, a banda de ser un motor econòmic, també permet inversions i millores paisatgístiques com és el cas de Cadaqués.

Salutacions.