dilluns, 24 de març de 2008

L'aigua que no baixa


Aquestes dues fotos són de la resclosa de can Vinyals a Sarrià de Ter de només fa una setmana. D’aquí surten dos canals, el de la banda esquerra, és el canal de reg de tot el Baix Empordà, que passa per Medinyà, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Verges fins Ullà. L’anem veient per la carretera, i en alguns trams, com el de Colomers, l’han soterrat per millorar els accessos als horts de la banda del riu. L’altra canal, el de la banda dreta, passa pel Congost, Celrà fins a Flaçà per arribar a la central elèctrica de can Vinyals, un edifici obra de Rafael Masó.
Al Ter no hi passa prou aigua per omplir els canals, ni tant sols per sobreeixir de la resclosa. Des dels pantans de Sau, Susqueda i del Pasteral l’aigua es transvasa a la regió metropolitana de Barcelona i a l’àrea urbana de Girona, sense deixar el cabal mínim ecològic que per llei ens pertoca. No havia vist mai el riu tant sec, amb tants llots emergint, amb tanta vegetació ocupant immisericorde el seu llit. De sempre he vist el riu amb un canal suficient pel mig del Pont de l’Aigua, i en algunes ocasions ocupant el seu ample llit al terme de Sarrià de Ter.

El dissabte era el dia mundial de l’aigua. Vàrem anar a passejar pel camí que voreja el Congost, l’antiga Via Augusta. El camí de les coves acompanya el canal de reg del Baix Ter, ara sec. Quan el riu pren el revolt del Congost, el vàrem veure de color verd, el color de l’azolla, l’alga que el domina quan l’aigua no baixa amb prou força. El riu s’embassa allà on ha de baixar amb potència, una vegada ha recuperat el petit cabal de la depuradora de Campdorà.
Quan gires el revolt de la muntanya de Sant Julià i veus els terrenys de la Safa, hi ha una plantació de kiwis, unes quantes de pollancres i camps de conreu. Un pagès, amb el seu tractor llaurava i sembrava blat de moro. Vàrem preguntar a la seva acompanyant què faria si no pot regar, a la qual cosa ens contestà, “és el seu negoci, si no planta ara ho perd tot; si planta potser plourà i salvarà la collita”. O sortirà amb el tractor a demanar aigua per regar vaig pensar, havent vist la força que tenen els pagesos amb la tractorada del divendres al matí. Segur que tothom té raó, però aquest no és país de blat de moro. Dues hores més tard queia una tamborinada i nevava al Pirineu.
Vaig pensar que si els pagesos del Baix Ter volen aigua de reg, i s’avenen a utilitzar la de la depuradora de Campdorà, és fàcil connectar-la al canal que passa per l’altra costat del riu. Els problemes de manca d'aigua són reals i importants. Hi ha molt en joc.