dimarts, 23 de juny de 2009

El decàleg de Ramon Palau



Fa poc vaig ser convidada a la presentació del cercle Euram de la Garrotxa. Els cercles EURAM (Euroregió de l’Arc Mediterrani) són fòrums de reunió d’empresaris de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Andorra i la Catalunya Nord auspiciats per l’Institut d’economia i empresa Ignasi Vilallonga, amb la idea de debatre els temes d’interès dels empresaris d’aquesta euroregió. A Girona, el cercle Euram més conegut és el de l’Empordà, dirigit fins fa poc per Pere Padrosa, de Transports Padrosa.
A més de les presentacions i parlaments de persones que pertanyen a diferents cercles (Osona, i Empordà), el professor de la UdG, Dr. Ramon Palau, director tècnic del Centre de Recerca i Innovació de les Indústries Turístiques, Criit, ens va oferir una conferència amb el títol “Reptes i oportunitats de les empreses de la Garrotxa i l’Euram davant la crisi”. Respecte a la Garrotxa, va comentar que és una comarca amb una activitat industrial diversificada (alimentació, metal•lúrgia, paper, arts gràfiques) i el sector serveis es distribueix amb un feble sector turístic (12%), comerç (24%) i l’administració pública, un 23%. L’atur es situa en un 17% de la població activa, mentre que a Girona ja és del 19%.
Ramon Palau va oferir algunes possibles solucions a la crisi. D’entrada va advertir que la crisi durarà i que la sortida serà paulatina i no igual per a tothom, segurament se’n sortiran primer els sectors punters i de més alt valor afegit.

Què fer? Veus aquí el seu decàleg:
1-Hem de deixar de ser pessimistes. El pessimisme s’encomana.
2-Hem d’innovar en els processos, productes i comunicació no intensius en ma d’obra. Hem de deixar de ser competitius només per preu, hem d’incorporar enginyeria, qualitat i servei als productes.
3-Hem de seduir al públic amb campanyes imaginatives que canviïn la percepció negativa que s’està donant.
4-Hem d’incrementar la productivitat, invertir en recerca, en noves tecnologies. Les empreses d’alta productivitat tenen llocs qualificats, que produeixen un efecte multiplicador en el territori. A més salaris, més consum, més despesa.
5-Hem de guanyar tamany. S’ha de tenir una major presència en mercats internacionals i això es pot fer amb fusions, absorcions i compra d’empreses. S’han de promoure els processos corporatius, sobretot la cooperació entre la universitat i l’empresa. Això permetrà lligar talent, crear centres de recerca, cofinançar projectes europeus...
6-S’han d’identificar nous mercats. Depenem massa del mercat català i espanyol i dels països europeus (on es dirigeix el 87% del total de l’exportació).
7-Cal aprofitar els nínxols de mercat.
8-S’han de crear empreses d’alt valor afegit, també en sectors com la biologia, l’ecologia, el digital.
9-Les empreses i al Universitat han de col•laborar: han de sortir nous emprenedors.
10- S’han de continuar millorant les infraestructures viàries i de comunicació, fer el corredor mediterrani i el Pirineu més permeable.

En aquest decàleg hi ha molta feina per fer, i no s’hi val mirar cap a un altre cantó. Comencem pel primer punt, i continuem: deixem de ser pessimistes. Els publicistes de la cervesa Damm prou bé que han entès això de seduir al públic...