Espàrrecs de Navarra

Asseguda en una terrassa de la plaça de Navarra a Tafalla, vaig demanar una orxata. El cambrer, un noi sudamericà molt correcte, em va contestar que no sabia què li estava demanant. Home, una cosa és no tenir orxata i una altra no saber què és i amb aquesta calor! El termòmetre havia arribat als 36º i la gola em demanava una mica de varietat, avorrida de beure aigua.

A Navarra ja se sap vi, de la D.O. i Pacharan...Com que en volia quedar en aquella terrassa, vaig acabar amb un cafè amb llet, acompanyat d’un bunyol de vent, que anava amb el preu, com si fos una tapa, tot i que a 1,60€ ja es pot tenir el detall, ni que m’estigués prenent el cafè a la plaça Navonna de Roma.
La plaça, al capvespre, es va convertir en el centre neuràlgic amb tot de pares i nens, tal com sol passar a Espanya en les ciutats d’interior.

Sota les voltes, una botiga de delicatessen oferia una selecció de productes La Navarrica: espàrrecs, carxofes, faves, ben conservats en pots de vidre i amb un preu excepcional, desmesurat. La Navarra Baja, on se situa Tudela, produeix els famosos espàrrecs que han desaparegut de les prestatgeries dels supermercats i ja només es troben en la secció gourmet i en els restaurants. Una mica espantada pel preu, vaig fer una volta per la ciutat per entrar finalment en un Eroski, veient recompensada la recerca: una marca local d’espàrrecs gruixuts amb un preu assequible (4,3€ la llauna). Al seu costat, els de la Carretilla, a un preu més econòmic, 2,5€. Vaig somriure, ja que aquest és el preu de la marca Rosa de Ria, de Càceres, els únics espàrrecs espanyols que he trobat en els supermercats de per aquí. Les altres marques, la blanca d’Eroski, la Carretilla, Gigante Verde i d’altres marques blanques i de conegudes, porten els espàrrecs de la Xina o del Perú i els vénen per sota els dos euros.

El cas és que poca gent s’ha fixat que els espàrrecs de llauna també vénen de la Xina. Com les samarretes de cotó i les bosses de paper, com les eines, els estris de cuina, la vaixella, com gairebé tot en els darrers anys. En aquest país, els consumidors hem anat prenent decisions en base al preu, fins que coses que crèiem pròpies, també vénen de fóra. I la renda dels agricultors ha disminuït, si no és que directament han plegat i les empreses locals que produïen productes més cars, però que ocupaven gent, han tancat. I clar, tothom parlant de com estalviar, comprant les marques blanques sense vigilar quin és l’origen del producte i en alguns casos, sense comparar la quantitat de producte que ens ofereix la marca blanca.
Volem ser enganyats pel preu i ens prenen el pèl a base de bé.

La factura de la globalització vol dir això, importem barat, deixem de produir i acabem pagant subsidis d’atur i rendes no contributives. Si, la teoria que ens hem d’especialitzar en els productes d’alta gamma, incorporar tecnologia i ser més eficients sona bé, però xerrica per algun cantó. El dia que la llauna d’espàrrecs de la Xina incorpori el CO2 per transport, i aquest cost es sumi al preu, potser començarem a veure que els productes locals no són tan cars.

Parlant amb una amiga de Sevilla sobre la situació de l’atur que en algunes poblacions andaluses arriba al 40%, li comentava que ara deu haver gent del país que torna a treballar al camp. Doncs, no, també allà hi ha problemes. A Huelva, han deixat podrir les taronges a l’arbre ja que la marca Zumosol no els pagava un preu suficient per pagar els salaris de la recollida. Els del grup Pascual sembla no han escarmentat, potser de tant en tant s’ha de recordar què els va passar quan es varen enfrontar amb els pagesos catalans: les vendes es varen desplomar, han acabat construint una planta de tractament de llet a Gurb i els va sortir la competència de Llet Nostra. Mai han recuperat la xifra de vendes de llavors. Un litre de Zumosol es ven a menys d’un euro. Per aquest preu, d’on han de venir les taronges, o millor dit, el concentrat, de Turquia, de la Xina, del Brasil?

Els consumidors tenim molta més força de la què ens pensem. Només cal que ens ho creiem i que prenguem decisions responsables. Està bé estalviar en els productes de la compra, però el que és realment car, és la factura del mòbil, la línia ADSL, la llum i del Gas Natural. Serveis que són indispensables i que porten un Iva del 16% i no l’Iva reduït del 7% com en l’alimentació. Mireu si hi ha camp per córrer en rebaixar despeses i deixar que als pagesos els paguin un preu raonable que compensi el cost de la feina.
Per cert, els espàrrecs de Tudela, boníssims.