Fer balanç

El final del mes de juny coincideix amb la presentació de les auditories i comptes anuals a les juntes d’accionistes del grup d’empreses de la qual sóc la directora financera. És a dir em toca presentar el balanç econòmic de l’any, defensar la gestió i presentar els plans de futur. Enguany, les juntes són més tranquil•les, ja que tothom te clar que s’ha de prioritzar la viabilitat de l’empresa i fer pinya.
Un balanç econòmic només és una realitat puntual, una foto finish en una data. Ara, en moments de crisi, qui ha reinvertit i qui ha mantingut un equilibri patrimonial te més possibilitats de sortir-se’n que d’altres que han distribuït tots els guanys.
En el llenguatge d’auditoria, els comptes han de ser la imatge fidel de l’empresa, s’han de valorar tenint present el principi de continuïtat, no de liquidació, i s’han de provisionar totes les contingències probables, sobretot totes les despeses de l’exercici, encara que s’hagin facturat en el proper.

El grup d’ERC fa uns dies va presentar el seu balanç de gestió al capdavant de l’ajuntament de Sarrià de Ter. Amb paciència zen, he anat escoltant a la web de Ràdio Sarrià els diferents regidors, com treuen brillo a la seva gestió. Si en un ajuntament se seguís estrictament la comptabilitat empresarial, els números que ara presenta el govern serien uns altres. D’entrada, en una empresa, l’actiu és el que més es valora, ja que és el que la permet funcionar. L’actiu no s’aconsegueix en un parell d’anys, sinó al llarg de la vida de l’empresa o societat. En un ajuntament, igual.

Si el regidor de Noves Tecnologies diu que posarà un punt wi-max al Centre Cívic, el de Serveis Públics vol aprofitar les aigües pluvials de la teulada pel reg i el de Cultura diu, en el seu haver, que ara es programa una aula de teatre, és perquè hi ha una teulada i un Centre Cívic que es troba en funcionament. És a dir, perquè algú, abans que ells, va decidir comprar l’edifici, va buscar el finançament, el va reformar, el va dotar de medis i contingut i va decidir posar-hi una persona responsable per organitzar-lo. Les millores que ara es proposen segueixen la idea de continuïtat de l’activitat i de millora de l’actiu. Com a comunitat, valorem que es mantingui i es millori el que els altres han fet i que és de tots . S’ha de donar valor al que es te, també a l’esforç d’haver-ho aconseguit.

En un altre ordre de coses, quan el regidor de Serveis Públics diu que a Sarrià de Ter hi ha un problema d’arbres, s’equivoca. El problema seria si en els carrers no n’hi haguessin d’arbres. Això si, les arrels d’alguns arbres donen problemes. Els arbres del passeig Cinto Verdaguer no n’eren cap de problema, potser en el futur. La costosa solució de canviar-los es pot entendre, però el que no s’admet és no haver fet cap gestió amb els arbres existents: vendre’ls o trasplantar-los. És a dir, no es va donar cap valor a una actuació municipal anterior, i molt menys valor a uns arbres sans, que es varen talar. Les coses que són del comú s’han de valorar, no menysprear.

Quan a les xifres presentades del darrer exercici, l’alcalde va parlar d’un superàvit de 186.000€ pel 2008. Els números són com el ball, van i vénen, i aquesta xifra ni sé d’on surt, ni què es refereix, quan es va publicar a la premsa que l’Ajuntament havia obtingut un superàvit pressupostari de 369.860,90€, que és el que es desprèn de la docuemntació oficial. Sempre és millor presentar superàvit que no dèficit. En la comissió informativa del mes de maig, vaig ser convocada en substitució del regidor i cap del grup municipal del PSC, Roger Casero. Al presentar-me la modificació de crèdit vaig demanar perquè no s’aprofitava l’excedent per liquidar el dèficit de l’exercici 2007 (negatiu de 262.622,27€). Tant l’alcalde com el regidor d’Hisenda, Jordi Costa, em varen comentar que ja s’havia absorbit dins de l’exercici. A vegades amb la cara pago i ja devien veure que l’havien dit de l’alçada d’un campanar, però em vaig limitar a demanar la documentació i comprovar-ho a casa i no discutir.

En una empresa el resultat negatiu d’exercicis anteriors es compensa amb el primer resultat positiu que es genera. En un ajuntament, no hi ha cap obligació, però seria recomanable. El de Sarrià de Ter, tal com va aclarir el secretari, i de passada es varen assabentar l’alcalde i el regidor, ha optat per presentar un pressupost del 2009 descompensat, o presentaran, que encara a finals de juny, no s’ha aprovat.

El que no pot fer un ajuntament és tenir dos exercicis seguits de dèficit. Per tant, la modificació de crèdit que es va fer de 416.687,85€ (a compte d’un romanent de tresoreria de 500.350,85€) es va aprofitar per liquidar despeses del 2008 que no havien tingut prou partida pressupostària i la resta, per inversions previstes en aquest 2009 i ja iniciades (Biblioteca, Ajuntament, Centre Cívic). És a dir, si la comptabilitat de l’ajuntament fos com la d’una empresa, s’haurien d’haver previst en el 2008 despeses per import de 72.687,85€, i algunes que em deixo i que estan sota la catifa, com la subvenció d’esports, i per tant, el resultat ajustat pressupostari seria de 297.173€.
Un examen més detallat de la liquidació del pressupost de despeses s’observa que hi ha un estalvi de 167.498€, bàsicament per conceptes que estaven mal previstos: despeses telefòniques exagerades (ara són estalvi de 8.678€), i despeses de personal i seguretat social (estalvi de 92.486€), degut o bé a una excessiva previsió o bé a modificacions de plantilla com baixes per malaltia, jubilacions, etc. En quan al que és pròpiament estalvi, hi ha algunes partides de transferències i subvencions que s’han retallat, però tampoc es pot fer molta gestió en la despesa, que ja està i estava molt ajustada (tampoc abans sobrava res, malgrat el que alguns regidors diuen, però no comproven).

Per altra banda, el pressupost ha donat algunes alegries, com un major ingrés per ICIO (l’impost sobre construccions) de 43.000€ més dels previstos, més ingressos financers dels pressupostats (el truc de sempre del secretari) i transferències de la Diputació no previstes. Per contra menys ingressos per l’activitat econòmica del municipi, menys IAE i menys llicències, i també menys multes per així haver-ho disposat aquest govern. En total, una majors ingressos de 211.635,36€ que són ben rebuts.
Si se seguís el principi de prudència, tal com se’ns exigeix a les empreses, i al resultat de l’exercici 2008, una vegada provisionades les partides ara aparegudes en la modificació de crèdit del 2009, se li compensa el dèficit del 2007, ens quedaria un romanent de 34.550€ per despeses o inversions. Aquesta manera de comptar seria molt més comprensible i fidel que la que ara s’està duent a terme i que jo considero una fugida endavant. Deixar per l’exercici 2009 la compensació del dèficit del 2007 és un artifici comptable. Veurem aquest pressupost del 2009 com es fa quadrar.

Com veieu, els números es poden veure d’una manera o altre. El que és important es que es generi per poder invertir, per poder avançar i millorar els equipaments, i per poder atendre les demandes dels ciutadans. Els equipaments que ara tenim són fruit de l’esforç de moltes persones que han precedit als actuals regidors. I es mereixen un respecte i una consideració més gran que la que demostren.

PD. És interessant escoltar al regidor de Cultura i Serveis Socials, Sergi Torrentà. Per exemple, quan diu que en el Passeig Cinto Verdaguer no se sabia què fer-hi. Que ell ho desconegués no m’estranya, ja que no va assistir mai a cap reunió del Consell de Cultura al qual estava convocat quan jo era regidora de Cultura i ell estava a l’oposició. En el darrer de la legislatura anterior, al qual si hi era present el regidor de CiU, Jordi Costa i almenys ho pot confirmar, vaig presentar el projecte de museïtzació de la necròpolis, redactat per Mercè Corominas. Ara, el regidor de Cultura no es molesta ni tan sols a convocar el Consell de Cultura.

També esmenta que no se sap què es pot fer en el Centre Cultural on hi havia previstes una sala d’exposicions, un sala museu i l’arxiu. Se l’ha estudiat el projecte el regidor, o només s’ha mirat les tapes?. Ja ens dirà on pensa ubicar l’arxiu que els cedirà el músic i metge Josep Garriga.

Són indignes els comentaris que fa sobre els Serveis Socials i el menyspreu per les persones que havien portat amb eficiència aquest servei, ara acomiadades. Insulta quan esmenta el que cobraven en conjunt, quan es tracta de persones amb titulació acadèmica i contractades com tècnics. Insulta quan parla de com gestionaven la feina, quan el control d’aquesta era responsabilitat seva.

Tots sabem la poca disponibilitat horària que te el regidor i les seves responsabilitats laborals i familiars, però això no l’eximeix de fer la seva feina per la qual prou que cobra cada mes. I en el sou no va inclòs mentir i insultar com ha fet.