dimecres, 10 de juny de 2009

La deixadesa dels gironins



Els gironins som uns deixats, així de contundent va ser en Josep Ma. Birulés, en la xerrada sobre el Patrimoni Industrial celebrada a la seu de la Cambra de Comerç de Girona, tot fent referència a que a ningú es recordava de refer l’espadanya de l’església de la Pietat del Pont Major la qual, temps enrere, sostenia la campana(1). Sempre s’aprèn en una conferència de l’arquitecte Josep Ma. Birulés, no només pel que sap i ho sap explicar, sinó per tot el que es qüestiona.

El cicle, organitzat pels Amics de la Unesco de Girona, pretén divulgar el coneixement del passat industrial del país i, a més de conferències, organitzen sortides per visitar museus industrials i centres productius. La xerrada del dimarts dia 9, la tercera del cicle, versava sobre la vinculació dels municipis de Salt i Sarrià de Ter amb l’aigua.

Sandra Casas, tècnica de Cultura i responsable del Museu de l’Aigua de Salt, ara en fase de canvi d’emplaçament a la nova i magnífica factoria cultural de la Coma Cros, va parlar sobre la relació que al llarg dels segles va unir el poble amb la sèquia Monar. Prop de la Sèquia s’hi van establir la tèxtil Coma Cros, més tard la Gassol i d’altres tallers que també varen aprofitar l’aigua, tant pel procés productiu com per força motriu. Va ser interessant conèixer que es mantenen tal com eren originàriament la manyeria i la fusteria de la factoria, espais que podrem veure aviat, quan s’inauguri el Museu. Sandra Casas va posar èmfasi en la relació del Museu de l’Aigua amb el municipi com a espai dinamitzador i complementari de l’activitat escolar ja que, va recordar-nos, a Salt hi ha actualment més de 5.000 nens.

Després, en Josep Ma. Birulés ens va parlar de tres elements industrials que es troben a l’entorn del municipi de Sarrià de Ter. El primer, la fàbrica Flores, coneguda com can Mitjans. La seva relació amb aquest edifici neix d’un encàrrec professional per fer-hi una discoteca, de manera que des de llavors disposa dels plànols de planta de la fàbrica. (2) El mecànic Felip Flores va obtenir la concessió d’un salt d’aigua en el riu Ter l’any 1863 hi va fer construir l’edifici sense conèixer exactament quin ús tindria. Més endavant, en una exposició universal a París va veure una desfibradora per desfer la fusta i obtenir polpa per la fabricació de paper, iniciant una relació mercantil amb la veïna fàbrica de paper de La Aurora de Pedret, de la qual també n’era soci.
La nau, sense ser espectacular, té elements constructius notables: les obertures, les baranes de ferro originals, el sostre de fusta amb un peculiar encavallat que no treballa bé, mercès a un giny dissenyat pel mateix Flores, la volta que sostenia la desfibradora, la resclosa, el sistema de reixes i la turbina, la sala de màquines d’electricitat, la xemeneia de rajols, el penell restaurat...tot un seguit d’individus patrimonials interessants. De fet, en el col•loqui posterior va deixar clar, que qualsevol ús públic o privat que si li donés a la nau, obligaria a alterar el sostre, i per tant potser era convenient deixar-la sense un ús, com un espai de pas.

També va parlar de la intervenció i restauració feta en els antics molins de la Manola, al barri de Pedret, que només varen estar oberts al públic dos anys. Prenent el fil de la deixadesa dels gironins, va tornar a dir que aquest espai era prou interessant i que no s’havia d’oblidar. Potser calia fer una altra intervenció per millorar-ne la seguretat, però no deixar-lo tancat sense accés, tal com està ara. Per altra banda, va ser crític amb la vegetació que cobreix el riu, ja que gairebé no es veu la làmina d’aigua, coberta pels salzes i els arbres de ribera.

El tercer element que ens mostrà va ser l’antiga escola de maestria industrial de Sarrià de Dalt, ara ocupada pels Joncs, de la qual no es coneix l’arquitecte. La part ocupada pel taller dels Joncs és la que es conserva millor i la resta presenta un estat molt deteriorat. La manca d’acord de l’Ajuntament i els Joncs, fa que encara no s’hagi resolt la qüestió de la titularitat de l’edifici. Però el conjunt arquitectònic és molt notable, digne de ser salvaguardat i protegit, afavorit per la idea que havia de ser una escola industrial en un poble amb tradició industrial.
Molts deures ens va posar en Josep Ma. als sarrianencs presents a la sala: esbrinar quin arquitecte era l’autor de l’edifici de Sarrià de Dalt i protegir-lo, salvaguardar el sostre de fusta i les llosetes de la fàbrica de can Mitjans, i demanar es netegi la vegetació de la llera del riu, més aviat que es perfili, que no sembli una selva.



En Josep Ma, per la seva condició d’arquitecte i d’exregidor de l’Ajuntament de Girona, coneix la importància de definir criteris i fer discurs, de manera que es vagi creant un corrent d’opinió favorable a mantenir els elements patrimonials de diferents èpoques, no només les més remotes del romànic i del gòtic. Tal com va dir-nos Dolors Reig, és important que els nois i noies coneguin els espais fabrils on han treballat els seus avis i besavis, les generacions que varen fer la transició del camp a la ciutat, d’aquí la importància de preservar i divulgar el patrimoni industrial.

A la sala d’actes de la Cambra de Comerç, darrera dels ponents un s’entreté amb les potents imatges del mural de Joan Orihuel. Fa temps es parla de remodelar aquesta sala, però tinc curiositat per saber on anirà a parar el mural (i els altres que el complementen). El pintor Joan Orihuel, professor de l’Emília Xargay i pintor dels murals de l’església de Sant Pau de Sarrià de Dalt, no ha rebut l’homenatge que es mereix. Té raó en Josep Ma, els gironins, en temes de patrimoni, som uns deixats.


(1) En la pàgina 186 del llibre Sarrià, el paper de la història podeu veure com era el campnar de l’església del Pont Majoren una fotografia de la litotipia Thomas de primers del segle XX.
(2) En les II Jornades del Paper de Sarrià de Ter, l'any 2000, que tractaven del Patrimoni Industrial Josep Ma Birulés va ser convidat a parlar d’aquest edifici i de la seva importància arquitectònica.

El proper dissabte 13 de juny, l’itinerari 3 es preveu anar a la Farga de Ripoll i una visita al Museu dels Sants d’Olot.
El divendres 19 de juny, cloenda del cicle amb la conferència “La petjada industrial a Alcoi”, a la sala d’actes de la Cambra de Comerç de Girona.

1 comentari:

TRAPEZISTA ha dit...

Gràcies per esmentar-me al blog de l'alcalde.

Cordialment,

Òscar Palazón