El Tour a Girona i jo, a Tours

Em perdré l’espectacle: els cotxes publicitaris, els maillots grocs, els mossos i la policia local, la gent amb les banderoles.... Potser tampoc hauria fet els tres quilometres a peu a què em convida l’Ajuntament de Girona, en tallar els accessos i treure la línia de bus que ens porta de Sarrià de Ter a Girona, però ara no tinc elecció. Marxo a França, a Tours, on segurament més d’una vegada han vist passar la cursa ciclista més popular que es fa a Europa.

Aquest seria el meu segon tour i per poc, el tercer. La primera vegada va passar per Sarrià de Ter, pel carrer Major, just per davant de casa. Era el 12 de juliol de l’any 1957, un divendres. El meu germà, aleshores un marrec de poc més de tres anys, en te un viu record del pas de l'últim cotxe amb una escombra al darrera. L’endemà vaig néixer jo, i a casa no sabem si se’n recorda per tot l’enrenou dels cotxes i des ciclistes o perquè va caure de l’escambell. El cas, és que si les cigonyes porten els nens de París, a casa, la nena, és a dir, jo, vaig venir de França amb els ciclistes.

No per això he seguit gaires curses. Les que m’he trobat, sobretot la Volta, que es fa al setembre. El meu únic Tour és el del juliol del 1965, quan va arribar a Barcelona entrant per Coll d’Ares. Havíem anat de colònies a la casa del molí de Molló, a la riera. Era la primera vegada que s’organitzaven les colònies al poble i les nenes varem tenir l’honor de ser les primeres, corresponent a aital deferència amb una bona neteja de les estances per poder dormir dignament. Un dia, varem anar d’excursió a Coll d’Ares. Des del fons de la riera, per Molló, fins la frontera: Objectiu, el Tour!!!
Per en Marti Ballada i per Mossèn Gabriel Roura tot un espectacle. Val a dir que les noies no hi enteníem res d’esport, però varem recollir multitud de pintes i bolígrafs, objectes promocionals llençats des dels cotxes. Missió complerta!. De retorn i de baixada,carregades amb andròmines, tot va ser més lleuger.
De 1965 a 2009, han passat 44 anys des que el Tour va entrar a Catalunya.
Val la pena veure-ho. Bon Tour i bon dia de festa!