El catedràtic d’economia aplicada Josep Oliver Alonso va ser a Girona el divendres passat per presentar l’informe sobre l’economia espanyola i context internacional del primer semestre del 2010 elaborat pel Servei d’Estudis de la Caixa d’Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa. Col•laborador habitual de El Periódico, aquest dissabte publicava un article titulat El tsunami que ve, sobre les relacions Catalunya- Espanya, analitzant la manifestació del dissabte 10 de juliol i les seves repercussions. Apuntava que hi ha molts catalans que són conscients del saldo fiscal negatiu de Catalunya amb Espanya i, el que en el seu origen era un debat econòmic es va convertir en un debat al carrer. Aquest canvi en les relacions econòmiques, l’aportació excessiva de Catalunya a l’Estat Espanyol, és un dels motius del malestar dels catalans, per la qual cosa, la retallada de l’estatut, també en els criteris de suficiència econòmica, allunya els arguments federalistes, inexistents més enllà de Catalunya.
En la seva conferència, va analitzar l’economia espanyola i també la catalana. Preveu un creixement de la catalana per el 2011 d’un 0,9% del PIB, i de l’espanyola d’un 0,5%, El teixit industrial català i la vocació exportadora de les empreses de bens i serveis en són els responsables. El 2009 va ser el pitjor any en la història econòmica recent, més enllà del 1929, i a l’àrea euro el PIB va caure en un 4,1%, la inversió productiva un 14,4% i la construcció un 7,2%, la qual cosa es va traduir en un intensa caiguda de l’ocupació.
A la baixa de la demanda agregada s’hi ha d’afegir la crisi del deute públic de molts països europeus i els dràstics plans de reducció del dèficit que han iniciat, la qual cosa crea incertesa en una futura recuperació de l’activitat econòmica. L’endeutament espanyol dels darrers anys, més privat que públic ha fet pujar el risc país, les primes dels tipus d’interès dels bons a deu anys i el tancament de l’accés al crèdit majorista que no provingui del BCE. Josep Oliver creu que la publicació de les proves de stress test aquesta setmana serviran per alleugerir la tensió dels mercats financers i deixaran clar la solvència de les entitats i quines s’han de recapitalitzar. El desgavell del primer semestre del 2010, que es va materialitzar amb la creació d’un fons de rescat europeu per Grècia i també per altres països de la zona euro, les mesures preses per les entitats financeres, sobretot les caixes espanyoles, haurien de ser suficients per entrar en una certa normalitzat del sector financer i deixar l’especulació per un temps.
El balanç global no va ser molt esperançador. Ens costarà anivellar la balança comercial, en primer lloc perquè el preu de les matèries primeres, en particular l’energia, han augmentat, i perquè l’exportació de mercaderies es complica pel context internacional amb països que han fet depreciacions competitives com el Regne Unit i països del centre Europa. En definitiva, l’ajust de tots els sectors, l’augment de la taxa d’estalvi, la poca inversió i el baix consum, seran la tònica dels propers anys i això significa males perspectives per la recuperació del mercat de treball.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada