dissabte, 3 de juliol del 2010

No m'agrada el futbol professional



Això no vol dir que no vegi futbol, però prefereixo veure els veterans suant la samarreta a la pista de La Rasa, en el torneig de les 24 hores futbol pista que comença avui, o a la mainada corrent darrera la pilota com si els anés la vida, que als cracks del futbol professional que alimenten tants negocis. Al cap i a la fi, encara que les jugades de Messi siguin genials i la tasca de coaching de Pep Guardiola sigui d’admirar i copiar, no oblidem que es tracta d’un negoci d’uns quants que veuen l’oportunitat d’enriquir-se o de fer coneixences, networking, vaja. Un seient a la llotja del Bernabeu o del Nou Camp val moltes influències.

I aquest negoci, ara per ara ocupa moltes portades i molts informatius. El suplement d’esports dels diaris te les mateixes pàgines que el d’informació general. La meitat dels informatius de la televisió és per l’esport i quants especials no ens hem empassat de les eleccions del Barça, com si tots hi poguéssim votar. Sandro Rosell ha guanyat i ha dit que faria fora els “ismes”, els “divismes” potser, i per això ha defenestrat a Johan Cruyff?

Però a can Barça el negoci al menys els rutlla bé, vull dir que no tenen pèrdues ni estan en concurs. On no surten els números és al FC Girona, on en Francesc Rebled ha agafat les regnes per posar orde. Fa temps sospita que els diners de les accions no es varen posar, és a dir els accionistes majoritaris varen fer una martingala comptable i només varen posar-n’hi els socis romàntics que varen comprar accions al BBVA a 500€ cadascuna. Josep Gusó, expresident del Girona FC. SAE (societat anònima esportiva) té un paquet de 1.587 accions (el 24,5%) del club i un deute amb la societat de 900.000 euros, per la qual cosa ha pignorat les accions. La resta de les accions estan controlades per les societats angleses Venrib Ltd. I Easyrental Ltd., una operació que no se’n sap gairebé res i que sembla que Josep Gusó en te el control.

No fa gaire, un company de la feina, culte i intel•ligent, seguidor del futbol i del bàsquet gironí, em va preguntar sobre el significat de la paraula “pignorar”. Aliè als termes legals, li vaig contestar que vol dir deixar un be en garantia, en aquest cas concret les accions per garantir el deute. No hi va pas deixar el seu pis, o un altre be immoble de valor que pogués perdre, no, sinó les accions. Probablement devia demanar els diners per constituir la societat i immediatament els va retornar fent el préstec. Els diners, el banc gairebé ni els va veure. Que es calci el secretari del club, que l’advocat Francesc Rebled, el pot deixar distret! Si la societat no te els diners dels fons propis i te pèrdues, no durarà gaire, a menys que hi posin diners gent que en tingui i facin una ampliació de capital.

El culebrot del Girona F.C. potser no passarà d’una temporada més. El mal costum dels directius dels clubs de futbol d’anar a demanar a les administracions no sempre els surt bé: la Generalitat ha dit que a les SAE no hi posa ni un euro, l’Ajuntament de Girona que només invertirà en les instal•lacions i la Diputació no hi posarà tant com pretenen els directius.

Sense veure partits de futbol, ni seguir la premsa esportiva, s’allibera molt temps. Si a més “la Roja” no guanya, aquestes primes obscenes de 600.000 euros que els vol donar la federació podrien servir per millorar el futbol base i les instal•lacions, precàries, dels clubs modestos.