Aquest mes de febrer, els que tenim la sort de cobrar una nòmina, hem vist com s’ha augmentat la retenció de l’IRPF en proporció a la prevista renda anual. La pujada de l’IRPF és una mesura més de les que està duent a terme el govern de l’Estat, un crèdit “temporal” que els ciutadans fem, tot esperant tingui el resultat esperat, és a dir, reduir el dèficit.
Al mateix temps es va anunciar que no es podrien pagar factures en efectiu per imports superiors a 1.000 €. Ara es discuteix si aquesta limitació ha d’afectar només les empreses o també als particulars. No és una mesura qualsevol i espero que s’acabi duent a terme, ja que potser ajudarà a combatre el frau fiscal.
Des de fa més d’un any he de visitar, per raó de la meva feina, la nova seu de l’Agència Tributària del carrer Oviedo. Res d’extraordinari, des que Hisenda ha inaugurat l’edifici ha obert nombroses inspeccions als gironins amb l’objectiu d’omplir les plantes, - ben condicionades, il•luminades, amb espai a pleret-, amb els papers que els portem amb diligència i alguns fins i tot amb carret, imatge visual digna de ser enregistrada.
Una de les primeres coses que va fer la inspecció fou revisar el model 347 i demanar còpia de tota la informació sobre un autònom (un proveïdor entre dos mil) que tributava per mòduls: les factures, els albarans i els comprovants de pagament. Per sorpresa meva, quan vaig preguntar a què es devia aquell interrogatori inquisitorial em varen contestar que Hisenda havia detectat que alguna empresa pagava en efectiu factures falses tot aprofitant-se d’aquest règim especial, ja que el modulista no ha de declarar ni el que factura ni l’Iva, només el que li estipula prèviament Hisenda.
Com és que Hisenda manté un règim fiscal quan sap que és una porta oberta al frau? Al sistema de mòduls ( o estimació objectiva) s’hi poden acollir tots els petits empresaris amb facturació inferior de 450.000€, i compres menors de 300.000€ a partir d’aquesta xifra per obligació ha de tributar per estimació directa. Tothom coneix els problemes que te el sector de la distribució amb la competència deslleial que els fan alguns autònoms sense més estructura que una furgoneta, els quals reparteixen sense control productes a d’altres petits negocis del comerç i l’hoteleria. L’opacitat fiscal d’aquests negocis, la manca d’obligatorietat de portar registre de vendes i de compres, conceptes que haurien de ser bàsics de qualsevol negoci, contribueix a l’obscurantisme i de retruc al frau de l’Iva i l’IRPF.
En el seu dia quan es va implementar el sistema de mòduls, Hisenda va comptar els cigrons: era millor cobrar un tant alçat a un sector tan atomitzat i tan difícil de controlar, que no dedicar-hi temps i inspectors per aconseguir pobres resultats. I així ha contribuït a que un gruix important de l’activitat econòmica d’aquest país no faci els deures, és a dir ser diligent amb els comptes, amb les factures, saber on es guanya i on es perd i aprofitar-se, en benefici propi, de l’estalvi de l’Iva. Hisenda també coneix que és un sector que genera molta ocupació i no sap com posar-hi la banya. L’únic que fa, és quan obre una inspecció a un altre contribuent, revisar els modulistes i la seva activitat.
Doncs, si, podem continuar amagant el cap sota l’ala, no lluitar contra el frau fiscal (el del petit empresari i els de més grossos, els que evadeixen a paradisos fiscals) amb l’excusa que no hi ha prou inspectors o prou medis informàtics (això ho diu Hisenda!) i continuar fent pujades de l’IRPF a tots aquells que tenen nòmina per veure si així eixuguem el dèficit. D’aquí a poc, l’exèrcit d’indignats taparà el sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada