dissabte, 7 de febrer del 2009

Terri-tori TAV



A meitat de gener, el Club Excusionista de Sant Julià de Ramis va programar una matinal per la vall del Terri. Una bona oportunitat per conèixer el veïnat d’Olivars i els pobles de Rabós, Sant Andreu i Santa Llogaia del Terri.

Ens mirem el melic i ens capbussem en les notícies de les obres dels túnels de Girona, Sarrià de Ter i Sant Julià, urbans i problemàtics, i ens oblidem que el territori proper ja està trinxat per túnels i viaductes. Cap a 1996, quan amb en Josep Turbau ens vàrem interessar pel recorregut del TAV i varen iniciar l’oposició al seu traçat, un dels ferms opositors va ser l’enginyer Ramon Caralt, amb casa a can Fabrica, a Santa Llogaia del Terri. Dues coses tenia clar en Ramon, una que el tren passaria per Sant Mer, al terme de Sta. Llogaia, malmetent tota la vall del Terri i una altra, que una possible solució per fer passar el TAV per les comarques gironines, era fer una nova línia d’ample europeu, de Barcelona a Port Bou, tot aprofitant les obres de reforma de la línia de tren convencional que aleshores es portaven a terme. Tot s’ha complert, com una premonició, la línia del TAV passa per Sant Mer i com que els túnels de Girona encara van per llarg, es prepara una nova línia d’ample europeu, dins de la línia convencional actual, amb un by-pass a Figueres per enllaçar amb els túnel de la Jonquera.






La caminada per la vall del Terri va ser esplèndida. Pel camí, viaductes, túnels i trinxeres, la marca del TAV. L’entrada a Rabós per darrera el castell era una estampa semblant a la Toscana italiana. Varem poder contemplar el pantocràtor de l’església romànica de St. Cugat, un fresc restaurat recentment. A Santa Llogaia, també varen entrar a l’església ja que coincidia amb l’hora de missa. Ens va sorprendre un Sant Galderic de fusta policromada, poc conegut. De camí de Sant Mer, ja varen tornar a veure la rasa del tren.



Després, de tornada varem passar per Sant Andreu del Terri, i dalt del reformat pont medieval en Toni Martínez ens var fer la foto de grup.

6 de febrer de 1939



El 6 de febrer de 1939, dos dies més tard que a Girona, les tropes franquistes varen entrar a Sarrià de Ter. Al capdavant de la comitiva, muntat a cavall, hi anava el doctor Agustí Riera Trotcha, fill del metge Agustí Riera Pau, expresident de la Diputació de Girona, el qual havia estat afusellat a començaments de la Guerra Civil.
La Vanguardia va publicar al cap d’un mes la portada dels ponts volats durant la reculada, amb el títol “La Barbàrie Roja”. De tendència conservadora, aquest diari de seguida va prendre partit, de la mateixa manera que en els pobles es va tornar a l’ordre establert d’abans de la II República. A Sarrià de Ter, la comissió gestora va nomenar alcalde a Gaspar Viader i la seva filla Caterina Viader fou la primera delegada de la secció femenina. De 1941 a 1950, l’alcalde va ser l’excombatent Narcís Pòrtulas Roca i de 1950 a 1961, Jorge Manzanero, casat amb Caterina Viader.
Francesc Ramió Guillot, tot i haver estat soldat republicà, va ser el primer delegat local de la FET, la Falange Española Tradicionalista. El seu pare i la seva tia havien mort en l’accident de del Carrilet, davant la botiga de queviures que regentaven al carrer Major. En la retirada, uns soldats varen matar al veí Josep Tomàs, baster de professió, per trobar-los dins casa seva i voler-los foragitar. Anys més tard a la vídua i filla els afavoririen amb un estanc.

Quan parlem de la recuperació de la memòria històrica, es comenta que durant la Guerra Civil hi va haver morts en tots dos bàndols. Els morts per republicans, varen ser honorats i les seves famílies emparades. Als republicans morts, ignorats. Als exiliats, sense l’aval pel retorn. Quan vaig entrevistar l’Amadeu Ravés i la seva mare a Pithiviers, França, se’ls entelaven els ulls en pensar que no havien pogut tornar a Espanya per què els seus veïns i les autoritats locals, no els havien donat l’aval necessari per demanar el passaport espanyol i varen haver d’exiliar-se tots. A la família de Salvador Ribas, el mateix. Les famílies es varen separar per odis i per ànsies de poder ignominioses.




Els republicans fets presoners varen treballar en les tasques de reconstrucció de tots els ponts fets volar per la brigada de Líster. En el temps rècord d’un any, en condicions de treball duríssimes, varen refer el Pont de l’Aigua i el rebatejaren com el Puente del Caudillo. Al poble, els veïns que els varen acollir conserven algunes fotografies.
Han passat 70 anys, però la història de la Guerra Civil i de les seves causes i efectes, és encara molt viva. Quan en Javier Antón Pelayo preparava el llibre sobre Sarrià de Ter li vaig comentar que els període franquista era per mi tabú, el coneixia per la pròpia història familiar, però no m’interessava, desprenia massa misèria, massa rancúnia, massa odi. En Javier, com a bon historiador, s’ha basat en la documentació i ha presentat els fets sense passió, amb la mirada neta de qui interpreta la història sense, per sort, tenir-hi cap lligam familiar.
Queden restes del franquisme massa evidents, en plena via pública: l’àguila franquista no hi cap en aquest poble, és hora que se l’emportin.

Enllaços: Bloc de Roger Casero i blog de Sam Enfot

dissabte, 31 de gener del 2009

Estat d'ànim


Exposició de fotografies d'Yvonne Heinert a l'espai Art Espelt de Vilajuïga

El periodista i redactor en cap de la secció d’economia de La Vanguardia, Ramon Aymerich, feia el dissabte una reflexió sobre l’estat d’ànim dels periodistes, dels actors econòmics i de tothom en general. Es té la percepció que en la premsa s’està sobredimensionant la gravetat de la crisi i que costa trobar notícies positives. En l’article parlava del futur del sector de l’automòbil, abocat a un model de negoci diferent del que hem viscut fins ara, una autèntica revolució.

El que si és cert, és que hi ha molts pocs periodistes que coneguin les empreses o que puguin donar notícies que no siguin les notes de premsa que els envien des de la mateixa societat. Ras i curt, és més fàcil donar les notícies dels ERO, que gratar i preguntar a cada empresa què està fent per sortir-se'n. En aquesta època, a vegades des de les empreses tampoc es tenen prou ànims per publicitar-se ja que tot està variant tant ràpidament que tothom prefereix passar una mica desapercebut. Però de notícies bones n’hi ha, només s’ha d’estar alerta.

Us en dono alguns exemples:
El dijous, en una reunió amb el grup socialista de Sant Julià, tot parlant amb un senyor propietari d’una petita empresa càrnia, em va comentar que les vendes a la seva empresa havien augmentat en un 5% i no precisament de la gamma més baixa, sinó que el filet de vedella s’havia venut bé. És conegut que tot el sector carni gironí està molt internacionalitzat, que exporta molt i que, ja que baixa la restauració, es continua menjant carn a casa.

El divendres, amb alguns membres de la colla que sortim a caminar els caps de setmana, vàrem anar a la inauguració de l’exposició de fotografies “Cap de Creus, roques i textures” d’Yvonne Heinert, a l’espai Art Espelt de Vilajuïga. La presentació anava a càrrec de Victòria Riera, directora del Parc Natural del Cap de Creus i ocasional companya de rutes. L’acte i el vernissage, amb vins del mateix celler, va acollir nombrós públic de Figueres, com l’actual alcalde Santi Vila i l’anterior Joan Armengué. Amb l’Anna Espelt varem tenir una estona per parlar de la feina i de la família. La DO Empordà s’està promocionant molt bé, sobretot a Girona i des del seu celler, posicionat com de gamma alta i de qualitat, està venent molt a l’estranger. La internacionalització no és cosa d’un dia, sinó el resultat de molts anys, de produir qualitat i de voltar pel món. A més, el celler Espelt, no només contribueix amb els seus vins a la DO Empordà, sinó que els seus actes culturals són un estímul per la zona altempordanesa.

En una de les trobades de la Pimec, en Pere Cornellà de Cafès Cornellà, ens va ensenyar la seva nova promoció “el cafè a la fleca”. Es possible que hàgiu vist a la vostra fleca unes capses amb una cafetera dins que es pot adquirir gratuïtament amb la compra de 60 càpsules de cafè. És competència directa del Nespresso de Nestlé, però amb aquesta promoció, Cafès Cornellà intenta entrar en el sector domèstic, quan fins ara només era present en el de restauració.

A la fira Eco-Si, celebrada el passat mes de desembre al Palau Firal de Girona, entre aquella barreja d’ofertes que anava des de les teràpies naturals, a l’eficiència energètica, les bicicletes amb bateria i els aliments biològics, l’empresa Frit Ravich de Massanet de la Selva presentava una línia de productes Eco, certificats com a productes ecològics: patates xip i fruits secs. Les notícies de la Fira responien a les habituals del número de visitants, sense fer esment a cap de les novetats presents i molt menys concretant en una nova línia de productes d’una empresa gironina. A vegades sembla que des dels diaris no es vulgui fer publicitat gratuïta, quan són notícies que segur interessen al públic.

A l'especial de Girona de La Vanguardia del divendres, en un raconet sortia una foto i la notícia que a partir d'ara els dissenys d'Antoni Miró es fabricarien a Olot, a l'empresa Natural Clothing del Sr. Falgueras, molt internacionalitzada, per donar un exemple del sector tèxtil que encara queda dempeus.
I per acabar, a la fàbrica de LC. Paper, de Besalú, estem iniciant les proves per fer el paper tissú en la nova màquina de paper i ja hem començat a comercialitzar el paper imprès a màquina de la MP2 per estovalles, en el segment de producte reciclat.

És cert que hi ha problemes a totes les empreses i a tots els sectors, industrial, serveis, turisme, comerç... La manca de liquiditat i la baixada de vendes és una constant arreu. Però també és cert que les empreses petites i mitjanes, arrelades al territori, estan fent esforços molt importants per aguantar el ruixat, mantenir l’activitat i créixer on no s’estava present. Per poc que aquest esforç comercial tingui una mica de resultat, es podrà capgirar l’actual estat d’ànim.
De totes maneres, jo també m'apunto a la confiança blanca que avui ens brinda en Miquel Berga en la seva columna del Punt. És un plaer veure cada dia la serralada pirinenca nevada (des del novembre), des del Canigó fins al Puigmal. Ens espera una meravellosa primavera.

Històries del Ple



Aquesta setmana hem tingut ple municipal. A l’ordre del dia només hi havia quatre punts, la moció que presentava el PSC sobre la retirada dels símbols franquistes del Pont de l’Aigua (recordar que ja s’havia demanat l’any 2005), la proposta d’aprovació inicial del projecte de la rotonda del carrer Via augusta, una de les obres que finançarà el Fons Estatal d’Inversió Local, el plec de clàusules per licitar les obres d’aquesta rotonda i l’aprovació inicial de la constitució del Consorci del Govern Territorial de Salut del Gironès-Pla de l’Estany-Selva Interior. (Podeu consultar el ple a la web de Ràdio Sarrià)

Després els Precs i Preguntes. En les meves intervencions trec alguns temes que són força recurrents: la Biblioteca, el POUM, la tanca del carrer Josep Flores, l’edifici Rafel Masó, entre d’altres que, em temo, duraran tota la legislatura. Aquesta vegada tocava tornar a parlar de la Biblioteca. Vaig demanar a l’alcalde ens informés de la signatura de l’escriptura pública de la cessió del local on s’ubicarà la futura Biblioteca, per part de la constructora Acciona. La seva resposta va ser que s’havia signat l’escriptura i, per tant, s’havia tancat l’acord en quant a la superfície del local, però que encara quedava pendent de dirimir la qüestió econòmica pel que fa al tema de la paleteria grossa (recordem, és una de les grans discrepàncies entre l’Ajuntament i la Immobiliària). L’alcalde té la virtut de fer trontollar alguns dels conceptes que tinc per ben assentats, ja que quan un signa una escriptura davant notari, els acords ja no són susceptibles de revisió, ja que les dues parts els han admès explícitament en el document. Queden, això sí, les salvaguardes pròpies de qualsevol construcció, derivades de possibles vicis i patologies de l’obra. Si l’alcalde creu que encara pot negociar i millorar la contraprestació econòmica les seves raons tindrà, però aquesta opinió no deu ser compartida pels advocats d’Acciona, que a hores d’ara donen per tancada la compensació a l’Ajuntament en concepte del 10% d’aprofitament mig del Pla Especial Cobega.

També vaig demanar com quedava la licitació de l’obra, ja que havien passat vuit mesos des que es va fer i ara tenim al davant un projecte modificat i un nou pressupost. L’alcalde Roger Torrent em va contestar que ara si es podien iniciar les obres, ja que per fi teníem el document de propietat i que, en quant a la revisió del pressupost, s’intentaria adequar l’obra a les partides que no tenen variació. Recordo que el mes de març vaig comentar també en el ple, que la licitació era prematura ja que no disposàvem de l‘acord amb Acciona i per tant no sabíem encara quina era l’obra final que s’havia de fer, i que tampoc no trobava lògic iniciar obres sense disposar de la propietat de la finca. Aleshores el secretari va intervenir per contestar que la propietat estava clara en la documentació de l’Ajuntament. Doncs ja ho veieu, no ho devia ser tant.

I per darrer vaig demanar a què feia referència el document entrat per la Generalitat de Catalunya sobre la renúncia a la subvenció del Pla d’Equipaments Culturals del període 2005-2007, a la qual cosa l’alcalde va contestar tot dient que amb càrrec a aquesta subvenció demanaríem certificar l’estructura de l’auditori. No sé si s’ha llegit les clàusules d’aquesta subvenció, però millor que deixi de fer volar coloms i digui les coses pel seu nom: és a dir que podem perdre la subvenció de la Conselleria de Cultura de 357.000 euros.

Diuen que la por guarda la vinya. En aquesta legislatura, la por a no invertir ens farà perdre temps i diners. Per por no es licita l’obra de l’auditori, quan feta conjuntament amb la de la Biblioteca s’hauria obtingut una rebaixa substancial pel sol fet d’obtenir economies d’escala pròpies de la grandària d’una obra. Per por, perdrem una bona subvenció. Per por, s’ha de fer obra provisional en l’auditori en una sortida d’emergència, amb el seu cost afegit. Per por no es fa la inversió en geotèrmia, quan es tenia accés a finançament especial de l’ICAEN. I tot per por a no arribar a poder finançar la totalitat de l’obra, mentre a la Diputació de Girona hi ha diners i recursos esperant els sol•licitin. Por a invertir i alegria, fins ara, en la despesa, aquesta haurà estat la norma d’aquest equip de govern en els seus primers dos anys de mandat.

Quan varem sortir de l’Ajuntament, en Josep Mir ens va dir, als membres del grup socialista, que en la seva època de regidor (va ser-ho per CiU) hi havia més sang i fetge i que ara tot era vaselina. Mig enriolats, li varem contestar que el debat ja no es feia en els plens sinó que s’havia traslladat als blocs. Sense demanar-li l’opinió, en Lluís Aymerich, primer tinent d’alcalde i cap del grup municipal de CiU, present a la conversa, va dir que als blocs només es deien que mentides. Acabàvem de sortir d’un ple on tot eren subterfugis, mitges veritats i encanteris dirigits als llecs en dret i economia i el senyor ens tracta als blocaires de mentiders. Vaja, sembla que el primer tinent d’alcalde te els conceptes democràtics ben clars.

diumenge, 25 de gener del 2009

Un tomb per Sarrià de Ter

Avui el dia s’ha llevat lluminós, brillant, calmat després de la tempesta del dissabte. He volgut anar a donar un tomb pel poble per veure què en quedava de les destrosses del vendaval, algunes de les quals les hem pogut veure a TV3 i per les fotos del post de Ràdio Sarrià. Per sort, les destrosses són materials i de poca importància, res a veure amb el que ha passat a Sant Boi de Llobregat, on han mort quatre nens en un accident estúpid i incomprensible.


Algunes tanques provisionals d’obra han caigut a la vorera. Sol passar sovint, quan fa tramuntana, una o altra cau, ningú hi pensa en la força del vent. Ara ha caigut la de les excavacions de la vil•la romana i, com que hi deurà ser uns tres anys, convindrà reforçar-la.



La tanca publicitària de l’Avinguda de França s’ha doblegat com un filferro i mira que en fa d’anys que hi era palplantada en el mateix lloc. Aquesta és una bona oportunitat per treure-la i fer neteja visual de l’espai públic.



Quan he passat per Sarrià de Dalt, no me’n he pogut d’estar de fotografiar dos de les noves banderoles de carrer que s’han col•locat recentment: Paulí Torras i Mn. Isidre Molar. Des de fa molts anys, a Sarrià de Ter, a les plaques de carrers amb noms de persones s’hi afegeix una breu descripció de la professió en què ha destacat, l’any de naixement i el de defunció. Forma part del concepte de ciutat educadora, que els carrers i les places expliquin la història del poble, dels fets ocorreguts i de les persones que han contribuït a construir el poble i que han deixat petja entre la gent, per la qual cosa se les honora i se les vol recordar amb el nom d’un carrer. Aquestes plaques substitueixen d’altres més antigues, però convindria fer l’esforç i canviar-les de nou, posant la professió i el període vital (també pel de Mn. Josep Poch).


Ja a Sarrià de Dalt era l’oportunitat per anar a veure les obres del TAV al Mas Boscosa, on fan un gran esbornac per una sortida d’emergència del túnel del tren. No em puc imaginar que a la plaça de can Nadal ens vulguin fer una destrossa igual. O sobra esbornac o faltarà plaça.



I poca cosa més. Alguns arbres caiguts ja els havien enretirat, els carrers són plens de branques i branquillons i de camí al mas Boscosa, prop de la deixalleria, algú devia trobar que els vint-i-cinc metres que li faltaven per arribar eren massa i va decidir deixar el sofà enmig del carrer. Devia estar cansat.

dilluns, 19 de gener del 2009

Bye, bye, Bush



amb el desig que s'acabin les guerres (Iraq, Gaza, Afganistan.....)

diumenge, 18 de gener del 2009

El Fons Estatal d'Inversió local



El divendres vaig ser present a la presentació per part de l’Ajuntament de Girona dels projectes que han estat aprovats per l’Estat (informació al MAP) per promoure l’activitat constructora en el municipi. Hi vaig anar en qualitat de representant de la PIMEC de Girona, de la qual sóc membre de la comissió executiva. En la sala d’actes de La Mercè, la regidora de Règim Interior i Administració, Amèlia Barbero i el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Joan Pluma, varen donar a conèixer als empresaris del sector de la construcció les particularitats de la convocatòria i els projectes. Una xifra molt considerable per invertir a la ciutat de Girona, 16,36 milions d’euros (Iva inclòs), que tenen previst invertir en 67 projectes: una escola bressol a Montilivi (amb geotèrmia), les grades de l’estadi de Montilivi, el reasfaltatge de la carretera de Barcelona i carrers adjacents, reformes de paviment del sector Mercadal i de la plaça Vicenç Vives, la reforma de la plaça Marqués de Camps, de la plaça de la Diputació, el teatre del centre cívic Sant Narcís, la renovació de la pujada de les Pedreres, un sector de nínxols del cementiri vell i un seguit de petits projectes diversos i necessaris, com el canvi del tancament metàl•lic de tres escoles. La major part dels projectes ja es podran consultar a la pàgina web de l’Ajuntament de Girona. Els responsables varen destacar que en la licitació no es tindrien en compte, ni la baixa pressupostària ni la reducció del termini d’execució, ja que aquest ve determinat obligatòriament pel fet que pel mes de desembre del 2009, l’obra ha d’estar executada, certificada i liquidada, sinó es perdrà el 30% del seu import. A més, es redueixen els terminis per la licitació i l’adjudicació, de manera que les empreses tinguin el major temps possible per executar l’obra.

La finalitat d’aquest fons és accelerar l’activitat constructora i la contractació de persones a l’atur, inscrites al Servei d’Ocupació de Catalunya, ja que a partir del mes de març i abril, moltes persones esgoten la seva prestació. La contractació s’ha de preveure en funció d’un polinomi que la mateixa documentació estableix i s’ha de justificar en la certificació de l’obra. Aquest fons serà el que tindrà més repercussió a nivell estatal per activar l’economia, ja que es podrà veure a cada municipi com s’inicien obres que fins ara no havien trobat el finançament adequat.
A la mateixa sala vaig coincidir amb Remei Juanola, del gremi de Promotors de Girona i també membre de la Pimec. La Remei em va confirmar que els assistents a la reunió eren majoritàriament constructors d’obra pública i que aquest Fons, tot i la seva voluntat de potenciar l’activitat constructora, no servia pels seus associats, especialitzats en obra residencial, un sector molt castigat per la crisi econòmica i immobiliària. Els seus raonaments em varen fer plantejar alguns dubtes, corroborats per altres informacions de tipus financer, és a dir, que la major part d’aquest fons s’adjudicarà a empreses que no van tan malament, ja que fins avui han treballat en contractes amb l’administració (Generalitat, Diputació, Ajuntaments), i per tant l’efecte multiplicador del fons només es tindrà per la contractació de persones a l’atur i per les matèries primes utilitzades, però no serà de cap ajut a empreses mancades d’activitat del sector immobiliari.

Tot i així és una oportunitat que no s’ha de desaprofitar, tant pels ajuntaments que podran fer obra pública no prevista per manca de pressupost com pels constructors, els quals d’alguna manera hauran de trobar l’equilibri entre els treballs que tenen ara encarregats per les diverses administracions i els que poden optar per les noves licitacions. En quant a si el Fons Estatal d’Inversió Local haurà complert amb les expectatives de foment de l’ocupació, caldrà veure la seva evolució al llarg de l’any.