La canadenca Naomí Klein es va fer famosa pel llibre “No logo: el poder de les marques” publicat l’any 2000, un assaig que analitza la importància econòmica de les multinacionals, la seva influència en un públic jove i cool, i com a partir d’un logo les empreses propietàries de les marques s’han estès arreu mitjançant les franquícies, degradant les relacions de treball, externalitzant la producció en països de baixos salaris i poc control sindical. El mateix llibre esmenta l’ascens de la joventut seguidora de les modes i acaba amb el naixement d’un moviment antimarca que està obligant a les multinacionals a prendre compromisos socials allà on produeixen.
Un logotip no és més que el símbol d’una marca. En un producte comercial, el logo reforça la imatge del producte, a vegades sense esmentar la marca. Recordeu, per exemple, la publicitat de la roba esportiva i sabatilles Nike. A Espanya no podia comercialitzar la marca ni fer-ne publicitat ja que existia una empresa catalana de roba interior amb aquest nom, però sí ho podia fer amb el logo, i era aquest el que presentava en els espots publicitaris.
Tot això treu cap al fet que l’Ajuntament de Sarrià de Ter ha presentat el seu nou logo, la nova imatge corporativa, dissenyada per l’empresa Masgrau-Yani de Banyoles, guanyadora del concurs. Tot i que la imatge és trencadora, els seus dissenyadors parteixen de l’eslogan anterior, és a dir el conegut Sarrià cada dia més i també incorporen els colors blau del riu Ter ( talment com el Danubi), verd per la muntanya i vermell per l’activitat econòmica del municipi.
Vist tal com s’ha presentat a la premsa, en vertical, és un logo amb moltes possibilitats sobretot en banderoles i torres d’informació, però cal estar atent al desplegament per veure si s’ajusta a totes les demandes. Per exemple, en la portada de la revista Parlem de Sarrià hi posàvem la petita S anterior i aquest nou logo pot funcionar bé com un anunci de contraportada, però no tal com el teníem fins ara.
En publicitat corporativa solen haver-hi dues tendències: una reformista, la creació d’una imatge que difereix de l’estil anterior o bé un reestyling, és a dir, una modificació de la imatge existent, perfilant contorns, colors, lletres, però mantenint l’essencial. Depèn, per tant de qui fa l’encàrrec i de l’objectiu que es pretén. En empreses, el canvi d’imatge sol anar acompanyat del llançament de nous productes o de canvis societaris. En un Ajuntament, la marca és el poble, en aquest cas Sarrià de Ter. Per tant el canvi de la imatge corporativa no aporta res de nou al poble, ja que n’existia una, sinó el que es vol visualitzar és el canvi de l’equip de govern i també introduir un nou estil estètic, més d’acord amb l’estil cool i juvenil de l’alcalde. El municipi de Sarrià de Ter no és turístic, ni essencialment comercial, per tant la seva promoció ara per ara ja estava coberta amb el logo existent.
En la meva vida professional he portat a terme dues campanyes de canvi d’imatge corporativa i en totes dues es va optar pel reestyling, és a dir per la modernització dels logos existents. El de Paperera de Girona va consistir en afegir a la PG de l’antic logo de 1985 una línia ondulada que significa l’aigua dels rius de Girona. A més es va editar el catàleg, carpeta de tarifes, mostraris i la web de l’empresa. A l’empresa Papelera La Confianza, amb motiu de la celebració del 125è aniversari es va canviar el nom pel de L.C.Paper 1881, però en canvi, el mateix logo, dissenyat l’any 1960, més perfilat, va facilitar la continuïtat de la marca. Es va editar un llibre, el catàleg, fitxes de producte, un DVD i la web de l’empresa.
En empresa és habitual revisar la imatge corporativa cada cert temps de deu a quinze anys, però en l’administració pública no ho és tant i el canvi d’imatge no sempre és favorable. La imatge anterior, la S dissenyada per Xavier Fontané encara tenia prou força, i la seva darrera aportació, el Sarrià cada dia més Bus, és alegre, divertida i sobretot aporta calidesa, una qualitat fonamental que no té el nou logo. El treball continuat amb Xavier Fontané ha donat pòsters de les Jornades del Paper i del Critèrium esportiu notables, que ja indiquen que a Sarrià de Ter el disseny i la imatge del municipi es tenen en compte des de fa temps.
En Xavier, a més de dissenyador és dibuixant, la qual cosa el diferencia de tants altres que només utilitzen el recurs de l’ordinador, amb plantilles preestablertes, i això es nota en els seus cartells.
Al meu entendre, afrontar un reestyling de la S, amb una actualització dels colors i perfilant o ombrejant el dibuix hauria estat suficient. Però ja que tenim una nova imatge el millor serà utilitzar-la, que prou que s’haurà de pagar. Per cert, una vegada més els dissenyadors han apostat pel contundent Sarrià, oblidant el de Ter, la qual cosa el fa un logotip també apte pel districte de Sarrià de Barcelona, per tant millor el patentin.
Un dels darrers encàrrecs que vaig fer a Xavier Fontané, com a regidora de Cultura, va ser el logo de la Biblioteca Emília Xargay. El necessitàvem per fer els carnets digitals de la Biblioteca i acabar així la informatització del procés de préstec. En Xavier va presentar uns tres models, un d’ells una sopa de lletres que permetia diverses aplicacions, sempre dins de l’àmbit de la Biblioteca. No he vist que se’n hagi implantat cap, el que si he vist és a la bibliotecària, un any més tard, fent la seva feina a mà, suposo, tot esperant aquest nou logo. Qüestió de prioritats.
Un logotip no és més que el símbol d’una marca. En un producte comercial, el logo reforça la imatge del producte, a vegades sense esmentar la marca. Recordeu, per exemple, la publicitat de la roba esportiva i sabatilles Nike. A Espanya no podia comercialitzar la marca ni fer-ne publicitat ja que existia una empresa catalana de roba interior amb aquest nom, però sí ho podia fer amb el logo, i era aquest el que presentava en els espots publicitaris.
Tot això treu cap al fet que l’Ajuntament de Sarrià de Ter ha presentat el seu nou logo, la nova imatge corporativa, dissenyada per l’empresa Masgrau-Yani de Banyoles, guanyadora del concurs. Tot i que la imatge és trencadora, els seus dissenyadors parteixen de l’eslogan anterior, és a dir el conegut Sarrià cada dia més i també incorporen els colors blau del riu Ter ( talment com el Danubi), verd per la muntanya i vermell per l’activitat econòmica del municipi.
Vist tal com s’ha presentat a la premsa, en vertical, és un logo amb moltes possibilitats sobretot en banderoles i torres d’informació, però cal estar atent al desplegament per veure si s’ajusta a totes les demandes. Per exemple, en la portada de la revista Parlem de Sarrià hi posàvem la petita S anterior i aquest nou logo pot funcionar bé com un anunci de contraportada, però no tal com el teníem fins ara.
En publicitat corporativa solen haver-hi dues tendències: una reformista, la creació d’una imatge que difereix de l’estil anterior o bé un reestyling, és a dir, una modificació de la imatge existent, perfilant contorns, colors, lletres, però mantenint l’essencial. Depèn, per tant de qui fa l’encàrrec i de l’objectiu que es pretén. En empreses, el canvi d’imatge sol anar acompanyat del llançament de nous productes o de canvis societaris. En un Ajuntament, la marca és el poble, en aquest cas Sarrià de Ter. Per tant el canvi de la imatge corporativa no aporta res de nou al poble, ja que n’existia una, sinó el que es vol visualitzar és el canvi de l’equip de govern i també introduir un nou estil estètic, més d’acord amb l’estil cool i juvenil de l’alcalde. El municipi de Sarrià de Ter no és turístic, ni essencialment comercial, per tant la seva promoció ara per ara ja estava coberta amb el logo existent.
En la meva vida professional he portat a terme dues campanyes de canvi d’imatge corporativa i en totes dues es va optar pel reestyling, és a dir per la modernització dels logos existents. El de Paperera de Girona va consistir en afegir a la PG de l’antic logo de 1985 una línia ondulada que significa l’aigua dels rius de Girona. A més es va editar el catàleg, carpeta de tarifes, mostraris i la web de l’empresa. A l’empresa Papelera La Confianza, amb motiu de la celebració del 125è aniversari es va canviar el nom pel de L.C.Paper 1881, però en canvi, el mateix logo, dissenyat l’any 1960, més perfilat, va facilitar la continuïtat de la marca. Es va editar un llibre, el catàleg, fitxes de producte, un DVD i la web de l’empresa.
En empresa és habitual revisar la imatge corporativa cada cert temps de deu a quinze anys, però en l’administració pública no ho és tant i el canvi d’imatge no sempre és favorable. La imatge anterior, la S dissenyada per Xavier Fontané encara tenia prou força, i la seva darrera aportació, el Sarrià cada dia més Bus, és alegre, divertida i sobretot aporta calidesa, una qualitat fonamental que no té el nou logo. El treball continuat amb Xavier Fontané ha donat pòsters de les Jornades del Paper i del Critèrium esportiu notables, que ja indiquen que a Sarrià de Ter el disseny i la imatge del municipi es tenen en compte des de fa temps.
En Xavier, a més de dissenyador és dibuixant, la qual cosa el diferencia de tants altres que només utilitzen el recurs de l’ordinador, amb plantilles preestablertes, i això es nota en els seus cartells.
Al meu entendre, afrontar un reestyling de la S, amb una actualització dels colors i perfilant o ombrejant el dibuix hauria estat suficient. Però ja que tenim una nova imatge el millor serà utilitzar-la, que prou que s’haurà de pagar. Per cert, una vegada més els dissenyadors han apostat pel contundent Sarrià, oblidant el de Ter, la qual cosa el fa un logotip també apte pel districte de Sarrià de Barcelona, per tant millor el patentin.
Un dels darrers encàrrecs que vaig fer a Xavier Fontané, com a regidora de Cultura, va ser el logo de la Biblioteca Emília Xargay. El necessitàvem per fer els carnets digitals de la Biblioteca i acabar així la informatització del procés de préstec. En Xavier va presentar uns tres models, un d’ells una sopa de lletres que permetia diverses aplicacions, sempre dins de l’àmbit de la Biblioteca. No he vist que se’n hagi implantat cap, el que si he vist és a la bibliotecària, un any més tard, fent la seva feina a mà, suposo, tot esperant aquest nou logo. Qüestió de prioritats.
2 comentaris:
El nou logo; nou logo? de Sarrià de Ter, no m'agrada; semblaria un palíndrom o un acròstic, però no és ni una cosa ni l'altra. No arriba ni a sopa de lletres. No s'entén res. Primera comencen el topònim en lletra minúscula, quan hauria de ser en lletra capital, llavors la doble erra va amb majusculotes i després acaba amb el signe més i l'hiat va per lliure, +ià, +ià. No hi ha més; hi ha menys i mal girbat. Crec que l'equip de govern s'hauria de dedicar a impulsar els grans projectes per Sarrià de Ter i deixar-se de "lilainades" improductives.Encara hi ha molts nyaps, bonys i desastres al territori que fan mal d'ulls. No és l'estètica de les "lilainades" el que convé a Sarrià de Ter. Seria bo que l'equip de govern, que porta unes sigles d'Esquerra, es possessin a treballar en temes i projectes útils i necessaris per al poble. Tots els qui vivim a l'ârea Urbana hi sortiríem guanyant.
Atentament,
Josep Brugada
Dos comentaris de dos persones d'edat ja avançada. Saps la frase "uan cosa no treu l'altre" doncs és això. M'imagino que el nou equip de govern té molta feina a arreglar els nyaps que van deixar els altres, però un canvi ja tocava. Renovar-se o morir!!!
Publica un comentari a l'entrada