Crisantems blancs

La tradició, molt arrelada a Catalunya, d’anar al cementiri a netejar i guarnir el nínxols, ha tingut sempre a casa meva l’afegit de preparar durant tot l’any els crisantems que després adornaran durant uns dies el nínxol familiar.

La mare sempre ha tingut cura de plantar en una colla de testos crisantems blancs. Amb el canvi de casa, la tardor de l’any passat, el traspàs dels testos va ser un dels primers encàrrecs que li va caure a l’Ernest, el jardiner que ens ajuda a que tot aquest tros de terra no es converteixi en una selva. Els va plantar a redós de la tanca que ens separa de la finca veïna i les plantes han anat creixent formoses, ara ben regades a l’estiu pel meu pare, ben adobades per la meva mare i ben fermades per l’Ernest amb canyes. Al jardí hi va aparèixer també un lilà, una buganvíl·lia de flors fúcsies, un magraner, tres figueres, dues pruneres, dos cirerers, una pomera, un albercoc, i després d’una celebració amb amics, una altra buganvil.lia, aquesta de flors vermelles i una palmera. També la mare, a l’estiu va plantar pipes que varen donar al jardí un toc divertit i acolorit al florir els girasols i el sofert palosanto, aquest octubre també ens ha ofert fruits ben dolços, després de mimar-lo amb una bona poda.

Ara, al seu temps, els crisantems blancs ben adobats, ben dreçats i ben regats s’han obert en tot el seu esplendor. La llista de compromisos s’ha quedat curta amb tot aquest devesall de flors i hem anat trucant a tots els veïns i veïnes, amics i amigues, fins que les plantes s’han anat aclarint. La setmana ha estat d’un tràfec intens de cabassos, galledes i gerros.

Els crisantems blancs, les castanyes i els moniatos, la sopa de carbassa, els caquis, caçar bolets, endreçar el nínxol, donar una volta pel cementiri i recordar les cares dels familiars i dels veïns i veïnes que vàrem conèixer i ens han deixat, són tradicions de la tardor que mantenim i transmetem perquè ens arrelen a la vida. Avui és Tot Sants i plou i a Girona són Fires.