Tenen raó els que diuen que el festival de Temporada Alta de Girona té un elevat prestigi a Barcelona, on se’l coneix com el Festival de Tardor de Catalunya. Per Tots Sants, amb una amiga vinguda expressament de la capital vàrem anar a veure La Pesca, de l’argentí Ricardo Bartís, estrenada al nou espai polivalent de La Pineda, a Sant Gregori. Tot i la dificultat d’entendre la dicció argentina, l’obra ens va sorprendre, tant per l’escenografia com pel final, quan la Titan, l’únic exemplar de tararira que queda al riu entubat Maldonado, s’emporta Don Atilio, pel forat de l’escenari. Durant una hora vàrem assistir a un discurs d’enyorança del peronisme entre les classes populars, de la vulnerabilitat d’alguns homes davant les dones i de l’evolució dels personatges que expliquen al públic les seves pors i mentides.
A L’espai de La Pineda es va instal·lar un escenari simulant una antiga fàbrica abandonada al costat del riu canalitzat i unes grades expresses per la funció, que permetien estar gairebé damunt dels actors. Enretirades les grades retràctils, els responsables de l’espai varen haver de trobar una solució enginyosa per portar l’aigua calenta a la bassa de l’escenari.
A la sortida vàrem veure el dramaturg Josep Ma. Benet i Jornet parlant amb l’Esteve Miralles, el finalista del premi XXVIII Just Manuel Casero, lliurat aquest 30 d’octubre a La Planeta, per l’obra Set Mesos. Quan en Guillem Terribas el va presentar, va comentar que el sabadellenc era el traductor del Llibertí, l’obra de teatre dirigida per Joan Lluís Bozzo, que es va poder veure al Municipal i que triomfa a Barcelona. L’Esteve va demanar l’avisin quan es facin les oposicions a gironí adoptiu. Veure’l a La Pineda ens va refermar la creença que amb una programació atrevida i de qualitat, en Salvador Sunyer ha conquerit als amants del teatre gironins i barcelonins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada