diumenge, 16 de novembre del 2008

La banca sempre guanya



De quan estudiava estadística em va quedar gravada una frase: en el joc, l’esperança matemàtica sempre es negativa pel jugador, la qual cosa significa que a la llarga mai recuperes el que jugues. Ara ve Nadal i convé recordar-ho per no comprar massa dècims de loteria. La probabilitat que toqui és massa baixa, només es tracta d’una il•lusió. Per contra, la loto catalana, ven això, qui guanya és la Generalitat, és a dir tots els catalans. Almenys l’anunci diu la veritat, “ens toca, però d’una altra manera”.

No volia parlar dels jocs d’atzar, sinó d’un joc més perillós al qual està jugant la banca ara mateix. La setmana passada vaig assistir a una xerrada convocada pel BBVA, en la qual hi va intervenir Pedro Fontana, director de Catalunya i en José Luis Escrivà, el director del Centre d’Estudis Econòmics del BBVA. El primer, va ser molt clar i ho va repetir diverses vegades: davant aquesta cojuntura pujarem el preu del diner. El segon ens va fer un anàlisi demolidor de l’economia, no només del que ha passat, les hipoteques subprime, les titulitzacions, els actius tòxics, el rescat del sistema financer pels estats, sinó de les perspectives futures: ens esperen molts anys de penitència.
El mateix dia, un director de sucursal d’aquest banc em va comentar, que com que jo treballo amb Banca d’Empreses no havia notat l’encariment del preu del diner, però que el diner que estaven deixant a les micropimes i als particulars el cobraven al 10%, és a dir amb un diferencial de més de cinc punts de l’euribor!. Quina barbaritat!.

Aquesta setmana he tingut ocasió de veure com un altre banc, català i no tant internacionalitzat com l’anterior, va fent de les seves. Un confirming que habitualment venia amb un diferencial d’un 1% més la comissió del 0,25%, ara s’atreveix a demanar un 2,25% de diferencial. Per renovar una pòlissa, un diferencial d’un 2%, i el que m’ha fet sospitar del banc ha estat una operació inusual: un ingrés de pagarés, que habitualment s’anota en el compte el mateix dia amb la data valor de dos dies més tard, no s’ha fet efectiu fins que els xecs no han estat conformats per l’entitat emissora, o sia no han fet l’anotació en compte fins quatre dies més tard!. Aquest banc pel que a mi respecta, quedarà a sol i serena fins que s’aclareixi el seu futur i com a mínim canviïn el director d’oficina i el de zona.

El que vol la banca és que les empreses i els particulars paguem els seus excessos en el passat, l’alegria en què varen concedir préstecs als promotors que ens han portat a que en total, la banca espanyola degui 400.000 milions d’euros a l’exterior. Però la manca de liquiditat de la banca s’està traduint en un augment abusiu dels preus, no de l’euribor, sinó de les primes de negoci i de risc, traslladant el seu augment de costos a les empreses. Hi ha alguna empresa que aquest any hagi apujat els preus dels seus productes?. Les de productes químics i el sector del transport prou que ho han intentat, però no ho han aconseguit. La banca espanyola si se’n sortirà. No només ha estat còmplice de la bombolla immobiliària, abocant-nos a una recessió profunda, sinó que acabarà amb més guanys.

Per sort sembla que comencen a sortir alternatives. Aquesta setmana em va trucar una comercial d’una oficina bancària a Perpinyà: em proposava operar amb ells pel descompte de les factures d’exportació a clients francesos. Almenys hi ha d’altres opcions, no tot és negatiu, i no tot s’acaba amb la banca espanyola, que com en els jocs d’atzar, sempre guanya.