Estimar

Dues esqueles, entre d’altres, es varen publicar el diumenge 31 de gener. La del traspàs de Candi Jordán i Torrà, manaia i propietari del conegut Rhin Bar i la del 29è aniversari de la mort de Just Manuel Casero i Madrid. La relació entre ambdós segurament és poc probable, per bé que en Candi Jordán, deuria haver conegut en el seu dia al polític Just Casero. Tampoc es probable que els fills de les dues famílies tinguin cap relació però, al meu parer, tenen trets comuns.

El meu company de feina, l’estimat i atent Candi Jordán fill, ha estat tot aquest darrer any pendent de la malaltia del seu pare, tenint cura també de la mare, procurant la tranquil•litat de tots i vigilant, tot i que ja estava ben atès, el negoci. En Candi, també manaia, seguint la nissaga i el compromís del pare amb la ciutat és, per damunt de tot, una persona que es deu a la seva família, com una de les seves germanes ho ha fet palès en el comiat del pare.

En Roger Casero tenia només sis anys quan el seu pare va morir, també d’un càncer. La família i els amics recorden, any rere any, l’excepcionalitat d’en Just i ho fan, no només amb una esquela, sinó amb un premi literari de qualitat. A en Just el vaig conèixer, però poc. Ha estat més tard quan he llegit la seva biografia i he rellegit el Quiosc, que l’he entès. Amb en Roger comparteixo moltes estones, de feina i d’amistat, primer en el govern de Sarrià de Ter i ara com a grup municipal a l’oposició. Més que polític, més que activista social, en Roger és una persona molt familiar i, potser per això, perquè conec els dos, a en Candi Jordán fill i a en Roger Casero, que m’atreveixo a dir que les dues famílies tenen trets molt comuns.

El recordatori que la família Casero feia a en Just, després de 29 anys, també val per tu Candi, per la teva mare i les teves germanes: “Viurà per sempre en el record d’aquells a qui va estimar i que el vam estimar”.