dissabte, 27 de març del 2010
El benefici d'Endesa
Mentre han durat els efectes de la nevada a les comarques gironines, hem sentit dir a molta gent que una empresa com Endesa, amb els beneficis que te, hauria d’haver invertit més en el manteniment de la xarxa. Dit així, sembla que vol dir que l’empresa genera prou per fer despesa i inversió a Catalunya on te la major part dels seus clients.
El dijous 25 de març, l’enginyer Joaquim Coello en un article al diari El Punt titulat “La memòria és curta” reblava el clau en com una cosa va lligada a l’altra i com la maximització del benefici és un objectiu dels nous accionistes, Acciona i la italiana Enel, per recuperar la seva inversió en l’elèctrica espanyola, una inversió financera, la compra d’accions, i no en immobilitzat material.
Fent memòria, quan Gas Natural va llençar una OPA per la compra d’accions d’Endesa, el conseller delegat Manuel Pizarro i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre s’hi varen oposar per raons polítiques (antes alemana que catalana) i per raons de preu, ja que consideraven que l’oferta de Gas Natural era molt per sota del valor que ells creien tenia la companyia. Potser Gas Natural coneixia o havia tingut accés als informes sobre la qualitat de la xarxa de distribució i que aquesta requeria un volum d’inversió important per l’adequació a la normativa del 2006 i potser per això el valor de l’acció ofertat era el que era i es va retirar de la cursa.
En les empreses familiars, la generació de benefici no es mira des del mateix punt de vista que les empreses que cotitzen a borsa, sinó que el que té valor es el cash flow, la capacitat de generar amortització i benefici. Quan una empresa petita fa una inversió en una màquina o una nau, sol adequar el finançament bancari a la capacitat de recuperar-lo amb l’ amortització, la qual ni tributa ni es reparteix com el dividend. Per contra, quan una empresa en compra una altra, pagant als antics accionistes, els financers miren la capacitat de retornar aquesta “inversió” detraient diners de la pròpia empresa, per la qual cosa, els interessa generar benefici i poca amortització.
L’amortització va lligada a la vida de la inversió. Les empreses petites que s’han d’autofinançar busquen augmentar el coeficient d’amortització, que el període sigui el més curt possible, millor en cinc anys que no pas en deu, ja que així la inversió no causarà cap problema en el circulant de l’empresa. Per contra,en les grans empreses i les companyies elèctriques, la seva amortització es dilata en el temps, adequant-lo a la vida econòmica del be i, per tant, generant més benefici comptable que es pot repartir via dividend.
Quan Torraspapel va fer públic que volia acomiadar 200 persones a Sarrià de Ter i tancar la MP3, vaig tenir ocasió de veure una sèrie de balanços de l’empresa. Aleshores em va sobtar la poca amortització del compte de resultats i l’important benefici que generava. Ja coneixíem que l’empresa no havia fet grans inversions en els darrers temps, només les estrictes lligades a la producció, però cap d’estratègica. El soci majoritari, el fons d’inversió Lecta, any rere any, treia rendiment a la seva inversió de capital, sense fer inversions en maquinaria, les quals disminuirien el benefici, però augmentarien el cash flow, (l’amortització és una despesa deduïble), condemnant la factoria de Sarrià de Ter a la seva marginalitat dins del grup paperer.
L’elèctrica Endesa ara pertany a la italiana Enel, després de la sortida d’Acciona amb un paquet d’energies renovables i diners sota el braç i, per tant, haurà de fer front a les inversions a Girona, tant si volen els financers com si no. El canvi de cromos entre accionistes s’ha acabat, n’hi alguns que s’han fet milionaris, però la responsabilitat de les inversions i de la qualitat de la xarxa és ara d’Enel, un empresa participada per l’estat italià.
Si la jugada no els ha sortit bé, no és el nostre problema. Ja sabem que els que fan enginyeria financera no són precisament enginyers, sinó especialistes en martingales, capaços d’enfonsar empreses i deixar els usuaris a les fosques. Ara toca invertir i millorar la xarxa elèctrica, el que no s’ha fet en els darrers vint anys. Vaja, posar-hi diners, no treure’n.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada