diumenge, 21 de març del 2010

Una cessió molt cara i poc útil



L’Ajuntament de Sarrià de Ter i el Consell Comarcal del Gironès han signat el conveni pel qual el municipi de Sarrià els cedeix un equipament de 863,9 m2 situat a l’Avinguda de França per ubicar-hi el Centre de Visitants del Gironès. Al final, després que el grup municipal del PSC revisés la documentació, la superfície cedida és la que quedava lliure, sense cap projecte executiu, i no es cedeix l’espai del hall de l’auditori, tal com s’esmentava en l’expedient informatiu. La cessió és d’ús per vint anys amb dret a pròrroga inicial de cinc més. Després les que decideixin les dues administracions, tal com passa amb les concessionàries d’autopistes.

L’espai de l’auditori serà un espai a compartir, l’espai escènic i sobretot els lavabos. És curiós que la notícia de la construcció d’aquest Centre de Visitants coincidís amb l’anunci del conseller Tresserras que a Sarrià de Ter s’ubicarà un Centre Cultural Polivalent i un CAP cultural, en l’anunci del que s’entén com a mapa del Pla d’equipaments culturals de Catalunya, el PECCAT. És curiós perquè aquesta cessió, posterior al projecte del Centre Cultural iniciat l’any 2006, escapça l’equipament cultural deixant la Biblioteca sense el seu espai de mediateca, és a dir la sala polivalent d’exposicions i tallers i el fons de dipòsit documental, ja que aquest espai es dedicarà a una botiga d’artesania i promoció de productes del Gironès.

El projecte de Centre de Visitants preveu a la sala baixa una sala d’atenció i informació turística, una botiga de cap a 200 metres i un restaurant de demostració de la gastronomia del Gironés, amb la cuina. Al primer pis, una sala per tallers educatius, despatxos per la direcció i una gran sala de 270m2 per difondre el patrimoni.

A qui donarà servei un Centre de Visitants situat a Sarrià de Ter?. En l’exposició del projecte, els responsables polítics Albert Rosa i Lali Turró, varen respondre alguns interrogants i en varen crear d’altres. A la pregunta de quin és el públic objectiu, es va contestar que el públic familiar ( el que hi arriba en cotxe i el del municipi), el públic escolar i el públic de la 3a edat, ambdós en autobusos, per la qual cosa, tot l’espai d’aparcament del davant haurà de ser reservat pel seu ús. Es preveu que el personal d’atenció i informació sigui el que ara ja te el Consell Comarcal i el personal de la botiga i el restaurant provingui d’una concessió.

Aquest és el punt més flac del projecte i que, permeteu-me, fa demanar una revisió amb més profunditat pel seus responsables, sobretot als consellers comarcals. A ningú se li escapa que Sarrià de Ter no és un municipi turístic i no te cap element patrimonial atractiu per garantir un flux de persones a aquest equipament. Serà clau la gent que es porti amb autocars. Els escolars no duen diners a sobre, ja que els pares i mares de les Ampes ho prohibeixen i la gent gran no és especialment despresa. Pensar que aquests dos locals seran viables econòmicament és fer volar coloms i no entendre de negocis. Tothom sap que en aquesta crisi, els sectors més vulnerables en aquests moments són el comerç, la restauració i hoteleria, amb baixades de consum i tancament de negoci de cap al 20% anual. A més, el local de restauració, o de cafeteria per fer-lo senzill, se situarà en un espai on, en un radi de 10 metres, hi ha quatre locals dedicats al mateix. Com s’entén que amb diners públics fem la competència a negocis privats, instal•lats anteriorment?

En el cas que no es pugui obtenir cap concessió, aquets personal l’haurà de contractar directament el Consell Comarcal i per tant assumir-ne el cost? Ja tenen clar els consellers comarcals quin és el pressupost total d’aquest equipament?. El solar construït en estructura que cedeix l’Ajuntament de Sarrià de Ter 1.720.000€ (a 2.000 €/m2). El projecte constructiu, en base a un projecte bàsic, 900.000€, dels quals 450.000€ provenen del Feder i sembla que 150.000€ de la Generalitat de Catalunya. Falta contrastar-lo amb el pressupost del projecte executiu, falta el pressupost del mobiliari i el de museïtzació que pot pujar a 400.000€. Els té aquests recursos el Consell Comarcal del Gironès, és el moment adient per endeutar-se i per fer aquesta inversió faraònica?

I, quin és el rendiment econòmic d’aquesta inversió?. Una pregunta que apareix en qualsevol pla de negoci,que es fa a qualsevol empresa que sol•licita un préstec, quan es fa a l’administració pública no se sol respondre. Parlem de prop de 3,2 milions d’euros d’inversió sense cap rendiment econòmic, sense cap efecte multiplicador, sense cap sinergia pel nostre municipi, i sense prestar cap servei imprescindible i d’utilitat. No em valen les paraules de que posarà Sarrià de Ter en el mapa, no pas a aquest preu.

Estem en l’època d’internet, quan tothom busca la informació des de casa per ordinador. Parlar de museïtzar un espai de 270m2 utilitzant pantalles interactives i obligant a la gent a venir a veure’l in situ, quan des d’una potent web es poden obtenir els mateixos resultats, també es fer volar coloms o partir d’idees del segle passat. La gent s’ha de desplaçar per veure obres originals, el patrimoni original i, en el mateix lloc, poder gaudir de més informació i continguts. Sense un patrimoni de valor, aquest espai museïtzat deixa de tenir sentit.

En definitiva, un projecte caríssim, allunyat de la realitat actual, que deixa a Sarrià de Ter sense un espai cultural pel present i pel futur dels seus vilatans. Un Centre de Visitants ideat per persones acostumades a viure i a disposar del diner públic sense obligació d’haver-ne de donar cap explicació als seus administrats.

Després de demanar una i altra vegada el pla de negoci d’aquest equipament, el govern de Sarrià de Ter també ha dubtat i ha proposat en el conveni una cautela en el darrer moment: “si transcorreguts els cinc primers anys, el servei no disposés de viabilitat econòmica degudament justificada, s’informarà a l’Ajuntament de Sarrià de Ter de la necessitat de modificar la finalitat a què es destina l’ús (...) En qualsevol cas, l’Ajuntament de Sarrià de Ter tindrà l’opció de recuperar l’ús de la finca (..) fent-se càrrec del pagament de la inversió realitzada a l’immoble a 31.12.10 amb fons propis per part del Consell Comarcal del Gironès”.

Per fi, un bri d’esperança. Apunteu la data, el dos de gener del 2016, els activistes culturals que demanem aquest espai per usos culturals, el tornarem a reivindicar. Han estat dos mesos de lluita i de rebre els suport de tots vosaltres amb els vostres correus i les vostres paraules i consells. Si aquest Centre de Visitants finalment es fa, (encara li queda el projecte executiu i s’ha de construir en un termini de temps molt curt) ens emplacem d’aquí a cinc anys per recuperar-lo per Sarrià de Ter.