Història, Memòria, Identitats (II)

Foto Ràdio Sarrià

El segon acte protagonitzat per un membre del grup de recerca “Història, Memòria, Identitats” de l’IRH de la Universitat de Girona, ha estat la presentació de l’exposició “Dones, Memòria i territori” a Sarrià de Ter el passat 4 de març, elaborada a partir del treball de la historiadora Olga Alonso Roura. L’exposició i el documental mostren testimonis de dones que han tingut un paper rellevant tant a nivell professional com social. L’exposició l’organitzen el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, la Fundació de la UdG Innovació i Formació, els Ajuntaments de Sarrià de Ter, Cassà de la Selva, Llagostera i Salt i, en el finançament del projecte també hi ha col•laborat l’Institut Català de les Dones.

Fa un parell d’anys, en Genís Barnosell em va demanar noms i adreces de dones treballadores i que alhora haguessin participat en la vida social sarrianenca , ja que s iniciava aquest treball de recerca i Sarrià de Ter era un dels pobles escollits. Des de Girona es coneix molt bé la trajectòria internacional de l’artista Emília Xargay, però la lletra menuda, les dones actives al municipi, són poc conegudes fóra de les fronteres del nostre poble, tot i ser per nosaltres tant o més importants que l’Emília.

En el primer moment, l’estudi abastava totes les dones, fins i tot les que estaven en actiu. Davant la magnitud que podria prendre aquest projecte, l’Olga va optar per entrevistar a treballadores jubilades i, a ser possible, en l’afany comú de recuperar la memòria històrica, que el seu testimoni fos també de la Guerra Civil i de la postguerra. Mentre que abans de la Guerra Civil era freqüent que les dones de Sarrià de Ter anessin a treballar en alguna fàbrica tèxtil de Girona, durant el franquisme, només ho varen fer les solteres. Per llei, una vegada casades havien de deixar la feina. Quedava però molta menestralia, els petits negocis familiars on trobem botigueres, modistes, cuineres, pageses, llevadores, infermeres, perruqueres...

L’Olga va contactar amb la Dolors Xabé, mestra, botiguera, administrativa, ànima del Patronat de Pares de Família i actualment, tertuliana i aprenenta de gairebé de tot; amb la Mercè Llausàs, la qual regentava una merceria al carrer Major i, encara ara, són celebrades les tertúlies dels vespres d’estiu a la llinda de casa seva; amb les dues grans dinamitzadores de Sarrià de Dalt, La Joana Rosdevall i l’Assumpció Grimal, abans conegudes dependentes de la cooperativa de consum de la fàbrica Torras Hostench i, des que aquest local és Centre Cívic, les conductores del grup de Dones més que mai. Han coordinat nombrosos tallers, sortides culturals, cursos de ratafia i d’informàtica, xerrades i conferències, exposicions, el grup de gimnàstica i el que em deixo. La seva presència social és notòria, fins i tot la seva influència en la política local ja que, com diu l’Assumpció Grimal en el documental, varen demanar a l’Ajuntament es prioritzés l’escola bressol i un centre de dia. L’alliberament de la dona de l’àmbit familiar passa per tenir serveis municipals de qualitat. Els seus desitjos i reclamacions, s’han complert a mitges, ja que al poble gaudim d’una excel•lent escola bressol, una bona llar d’avis amb molts serveis, però ens manca el centre de dia.

De Sarrià de Dalt també són la Lluïsa Viella Oriol, la qual visqué al Molí d’en Xuncla, i l’Anna Verdaguer més coneguda com l’Anita Mera, exiliada a França amb el seu marit, en Paco Mera, membre destacat del PSUC i que va ser regidor de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. Anna Verdaguer, de 98 anys, ha estat també homenatjada aquest dissabte a la Factoria Cultural de la Coma Cros de Salt per la Generalitat de Catalunya com a persona que fou represaliada pel franquisme.

No és d’estranyar l’emoció de la jove Olga Alonso en la presentació d’aquesta exposició i del documental, atenta també a la reacció de la seva professora Anna Ma. Garcia, present entre el públic. El contacte amb aquestes dones, el conèixer la seva vida plena de dificultats, d’entrebancs i la força que han necessitat per superar-los, el descobrir com han lluitat per la seva independència econòmica i per mantenir el seu rol, dona, esposa, mare, alhora que treballant com a membres actives d’una comunitat, no ha deixat indemne a la jove historiadora.

És un excel•lent treball de recerca, una bona exposició i un documental molt recomanable. A Sarrià de Ter es pot veure fins el 15 de març i a la pàgina web es penjarà en breu el documental sencer.