dissabte, 5 de febrer del 2011

Trencament de caixes



Deu fer uns quatre anys i escaig que Caixa Catalunya va imposar aquest model de panell informatiu a la seu del Coro, l’edifici per la gent gran i dels serveis socials de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. Dic va imposar, perquè nosaltres volíem una placa en bronze ben clàssica, aplacada a la paret que indiqués que l’edifici era obra de l’arquitecte modernista Rafel Masó i que havia estat molt ben rehabilitat pel despatx KGB arquitectes de Girona.

Caixa Catalunya, present en una oficina a Sarrià des de fa molts anys, havia concedit una subvenció de 120.000€ per tal que el casal de la gent gran pertanyés a la xarxa de la seva obra social de clubs Sant Jordi i per tant el panell, va ser una contraprestació a la seva generosa aportació.

En quatre anys, Caixa Catalunya i les caixes, tal com les hem conegut en el segle XX, entitats socials de petits estalviadors i controlades pel poder polític local i autonòmic, s’han difuminat, de la mateixa manera que el panell informatiu, que ja ni indica que és un club Sant Jordi ni que és un edifici modernista. Els efectes de la bombolla immobiliària estan abocant a les caixes a capitalitzar-se ràpidament i a trobar fórmules per sobreviure en el món financer. Una ullada ràpida a La Vanguardia d’aquest dissabte, sobre l’exposició al crèdit promotor de les caixes i dels bancs, ens indica qui va fer els deures i qui ca arriscar els dipòsits dels estalviadors en operacions de molt risc, és a dir de molt benefici o molta pèrdua:
El grup de Catalunya Caixa va invertir en crèdit promotor un 16,66% dels seus actius, els d’Unnim un 12,69%, La Caixa (més Caixa Girona) un 9,19%, Cajamadrid (inclou Caixa Laietena) un 12,58%, Mare Nostrum (amb Caixa Penedès) un 16,26% i Cajastur més CAM, un 17,24%. Per contra els bancs internacionals, Santander (2,24%), BBVA (3%) tenen poca exposició al crèdit promotor i els bancs locals Sabadell (10,47%), Popular (12,58%), Banesto (8,82%) varen jugar a fer-se rics amb el totxo, tret, tot s’ha de dir, d’un petit banc molt professionalitzat, el Bankinter, amb una exposició del 4,5% al negoci immobiliari.

Tant Catalunya Caixa com Unnim estan estudiant la possibilitat de convertir-se en un banc que no cotitzi a borsa o bé acudir al FROB de preus prohibitius. El procés de fusions no és suficient per tal que aquestes entitats es puguin finançar adequadament i tenir el core capital que els demana el Banc d’Espanya. Poca cosa puc dir d’aquesta exigència, ja que el que s’ha de garantir és la viabilitat del negoci financer i el diner dels dipositants, però si ha de quedar ben clar és que el Banc d’Espanya no va fer els deures quan li calia, ja que s’ha demostrat que no controlava el que estava fent el sector financer.

De retruc, els petits empresaris, els autònoms, els particulars estem patint la sequera del crèdit. A Girona hem tingut el nostre particular procés amb la desaparició de la Caixa de Girona, mal engolida per La Caixa, mal païda pels qui hi treballàvem. Tot s’ha hagut de tornar a renovar i renegociar, començar de nou, amb les sorpreses i les pèrdues que comporta un canvi de compte i de gestors.
Si crec que els problemes que ara han sorgit se solucionaran, n’hi ha d’altres que queden una mica a l’aire. Tindran prou guanys les caixes-bancs per destinar-los a l’obra social com antuvi?.