L’avi, en Joan Vila Tarradell, ja jubilat, anava cada dia de casa seva, al costat del pavelló de la UES, fins el camp dels Socs per remullar-se a la font d’aigua calenta de la Torras. L’aigua li anava bé per curar un èczema de la pell, però al parer de casa, encara li anava millor per la circulació, fer els dos quilòmetres d’anada i dos de tornada que el separaven de casa seva fins la font.
Amb la informació que s’assenyala al plafó del costat de la bassa d’aigua calenta, la composició de l’aigua i que el ferro que conté te un efecte cicatritzant, segurament havíem d’haver pres més seriosament el comentari de l’avi i no oblidar els beneficis terapèutics de determinades aigües.
El plafó posa fi a una demanda, almenys meva, d’informar adequadament el lloc, deixant de banda la pueril idea d’anomenar la bassa caldàrium i sobretot de no vincular-lo amb el passat romà de Sarrià de Ter, ja que en aquell indret no hi ha vestigis de troballes de la vil•la romana. Es comenta la composició de l’aigua, la temperatura (30o), la procedència del pou fet per la paperera Torras (no papelera), i els usos des de l’antiguitat de l’aigua termal, així com els beneficis terapèutics esmentats.
Una informació molt correcta, coherent i apropiada a l’ús que podrà tenir la bassa.
Sobre aquest tema n'he parlat a Del caldàrium al Calvàrium, i una bassa d'aigua tèbia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada