En la del 1955, acompanyaven l’alcalde Jorge Manzanero, el governador Mazo Mendo, el rector, mossèn Josep Estany, el capità de la Guàrdia Civil Gregorio Morcillo, el president de la Diputació Pedro Bretcha, l’alcalde de Girona, el procurador de les Corts, Rafael Massaguer, el coronel en cap del Regiment d’Infanteria, el magistrat de l’Audiència i un bé de déu d’autoritats i jerarquies gironines com es descriu en la crònica del diari Los Sitios, a més dels regidors de l’Ajuntament i dels mestres de Sarrià de Ter. Aquelles imatges demostren qui realment tallava el bacallà en aquella època, qui realment tenia el poder.
Per la inauguració de la nova Biblioteca, l’Ajuntament de Sarrià de Ter va cursar diverses invitacions: al Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserres, al President de la Diputació de Girona, Enric Vilert, als arquitectes Manuel Martin i Joan Bussó, a l’alcalde de Sant Julià de Ramis, Narcís Casassa, als regidors de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, als exalcaldes, als exregidors i als representants de totes les entitats del municipi, fent-ho extensiu a tota la població amb un targetó bustiat. Ignoro si la invitació cursada a la presidenta del Consell Comarcal del Gironès era per assistir a la inauguració, com vàrem rebre molts, o fou convidada a “inaugurar”, el cert és que davant l’astorament d’uns quants que seguim la qüestió política, la presidenta ocupà el seu lloc seguint el protocol, és a dir, després del president de la Diputació. Com va succeir 55 anys enrere, una autoritat va demanar un lloc privilegiat, més pels seus galons que per la seva aportació al finançament de la Biblioteca, ja que com és de tots ben conegut, el Consell Comarcal no hi posa ni un euro en aquest tipus d’equipaments.
També varen ocupar un lloc preferent els regidors de l’equip de govern, creant tal confusió, que va quedar totalment desdibuixat qui era qui en aquell acte. Així, les persones a qui s’havia d’agrair la feina feta, la bibliotecària Anna Sala i l’arquitecte Manuel Martin, varen passar absolutament desapercebudes pel públic.
L’endemà els diaris varen treure imatges on es veia més la gent que les autoritats. Hom diria que els redactors tenen la lliçó apresa i destaquen el que és realment important però, ai làs, en la foto del newsletter de la Diputació de Girona si es veu la presidenta del Consell Comarcal tallant la cinta al costat del conseller.
El que va succeir el 12 de desembre hauria de servir per què l’Ajuntament polís el llistat d’autoritats a convidar, es limités a les que representen els organismes que han aportat finançament, a les que han treballat en el projecte i fes una llista més afinada de les persones del poble que si es mereixen una deferència, com són els exalcaldes Jordi Cañigueral, Josep Turbau i Nicolàs Pichardo. Al cap i a la fi, un equipament d’aquest tipus és pels sarrianencs i no ha de ser cap plataforma de lluïment dels mindundis de la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada