Bolets de la terra baixa

Santi Boronat Esparreguera, cuiner del Celler de can Roca.

El Club excursionista de Sant Julià de Ramis organitza cada any al novembre, i en van onze, una diada del bolet que comença amb una cacera als boscos de Palol de Revardit. La recollida de bolets, bons i dolents, serveix per fer-ne una exposició de més de 160 exemplars, degudament classificats, que alimenta la nostra curiositat i coneixement micològic. L’estrella d’aquesta tardor en els boscos de la comarca del Gironès, la terra baixa, ha estat la farinera borda, una amanita metzinosa causant de gran mortalitat entre els neòfits i boletaires aprenents, segons el micòleg que ens va instruir en la xerrada de la tarda del dissabte. Altres bolets protagonistes varen ser les cogomelles, les sabateres, els moixins i ceps (propi de les terres altes), els rovellons i pinetells, les cualbres i els escarlets, vermells, grocs i blancs. Curiosament, d’alguns d’aquests bolets se’n ha perdut la tradició de recollir-los, però són excel•lents i bons acompanyants dels platillos.

En una excursió amb els amics del CESJR, el tram del GR-92 de Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar, ens vàrem trobar amb multitud de boletaires. Aquell és el regne del pinetell, si tens temps per entretenir-te i endinsar-te al bosc, però nosaltres tot fent camí, vàrem trobar rossinyols de pi i sabateres, una variant de la llengua de bou. En un lloc més humit, amb l’Anna Ribas ens vàrem encaterinar de dos exemplars de mataparent de cama roja, grossos i ben plantats, que tothom ens deia eren verinosos per la seva tendència a tornar-se blaus. El micòleg, els llibres i internet ens han donat la raó, que són tan bons com els ceps, però la llegenda popular aconsella deixar de banda els bolets liles i els que es tornen blaus.

Al capvespre, els hobbits de Sarrià i Sant Julià, amants de la bona cuina i habitants de la terra baixa ( no mitja), vàrem tastar les diferents propostes dels restaurants de la zona: una amanida tèbia de bolets amb base d’escarola, carn de perol amb gírgoles, “quiche” de bolets i formatges, vedella al cava amb barreja de bolets, pota i tripa amb cigrons i bolets, paella de bolets amb pollastre i croqueta amb bolet sorpresa i de postres, una assortiment del jove pastisser Narcís Llausàs, que consistia en un bolet de massapà en forma d’amanita muscaria, torró de nata i nous en un llit de xocolata i un a mousse de tres xocolates. Un bon fi d’àpat, que va resultar una delícia i una invitació per tornar-hi l’any vinent.

El diumenge al matí, davant la plaça del centre cívic hi havia el mercat del bolet, amb tallers i venda de bolets. Dins, els participants del concurs de plats cuinats, anaven deixant les seves receptes, mentre el jurat ja es disposava a avaluar el plat més original, el que oferia una millor presentació i el premi especial del jurat. Un dels membres del jurat, en Santi Boronat, cuiner del Celler de can Roca, va ser protagonista de la demostració culinària que va aplegar a una multitud de cuiners i cuineres casolans amb ganes de conèixer noves receptes. En Santi, el fill de l’Angelina Esparreguera, va cuinar, in situ, una escuma de ceps amb ous “poché” i un rap a la planxa amb un escabetx de bolets, la recepta del qual us transcric perquè és deliciosa i senzillíssima de fer. Bon profit!

Rap amb escabetx de bolets:
Ingredients:1kg. De boltes variats (ceps, pinetells, rovellons, rossinyols, trompetes de la mort--)
8 escalunyes o 2 cebes de Figueres
1 pastanaga
8 dents d’alls
1 fulla de llorer
1 branca de romaní
1 branca de farigola
Pebres (negre, blanc i rosa en gra)
Oli d’oliva
Vinagre de xerès
2 cuetes de rap
Sal
Elaboració: Netejar i racionar el rap
Netejar i racionar els bolets
Pelar les escalunyes i els dents d’all, pelar la pastanaga i tallar a rodelles.
Posar un recipient amb un xic d’oli quan estigui calent afegir els alls, la pastanaga i els escalunyes, deixar daurar una mica.
Afegir els bolets, les herbes, els pebres i la sal
Posar oli fins que quedi gairebé cobert
Deixem coure a foc molt baix uns 30´ .Afegir un raig de vinagre i deixar coure uns minuts més.
Posar a coure un rap a la planxa.
Servir els bolets junt amb el rap.
Consells:
L’escabetx de bolets millor fer-lo un o dos dies abans. Podeu guardar-los alguns dies a la nevera.
Podeu servir l’escabetx fred o calent, complementant una amanida, d’aperitiu o acompanyant carn o peix.


L'autor de les fotos és en Joan Ribot

Campanya a contracor

M’havia fet el propòsit de no assistir a cap míting ni presentació de caire electoral però no vaig considerar que els candidats al Parlament de Catalunya, en aquesta campanya, fan política de proximitat i te’ls trobes a taula.

El divendres tenia reunió del consell executiu de Pimec, que se celebrava a la seu de l’empresa Progust de Riudellots de la Selva. La reunió començava una hora abans per poder visitar les instal•lacions on s’elaboren els productes derivats d’ànec i oca, la marca Imperia. A la visita ja s’hi va apuntar Gabriel Casas, alcalde de Fornells de la Selva i candidat en les llistes per CiU i al dinar el també doble candidat a l’alcaldia de Girona i al Parlament, Carles Puigdemont. El dinar, tot sigui dit de passada, va ser una degustació dels excel•lents productes que fabrica Progust: pernil d’ànec, micuit, foie trufat amb trompetes de la mort i cuixa d’ànec confitada. Una selecció acurada del gerent, Jordi Serra, acompanyat amb un vi de Siurana d’Empordà.

Després va arribar l’alcalde de Figueres i parlamentari, Santi Vila, cap de la llista electoral al Parlament per CiU a Girona, acompanyat de dues persones. Crec que Santi Vila només coneixia al president de Pimec de Girona, Iñaki Frade, i no comptava amb la “tropa” del darrera. El candidat va anar explicant parts del seu programa, la defensa del corredor mediterrani, l’obligada austeritat pressupostària, la defensa de la marca Girona- Pirineus-Costa Brava, sense oblidar la marca Barcelona, tot deixant anar mitges veritats i mitges mentides com que Girona som el 10% de la població catalana i hem rebut un percentatge inferior en inversions, cosa que va rectificar més endavant quan va reconèixer que el gruix de les inversions de la Generalitat de Catalunya han estat per la L-9. Pel demés obvietats i parlant de temes que no vénen al cas.

Algú va treure la qüestió de l’Iva reduït pel sector turístic, cosa que va confirmar que demanaríem i que també he pogut llegir a la premsa. Demanar a on?, Que jo sàpiga, l’Impost sobre el valor afegit és competència del govern espanyol, una llei del Congrés, supervisada per la UE, no és una llei del Parlament de Catalunya. El sector turístic ja te un Iva del 8% per allotjament i restauració, ara el volen superreduït del 4%? Què esta prometent CiU, si només podrà exercir la seva força quan al Congrés sigui decisiu i, si quan en te l’oportunitat, com en la negociació dels pressupostos pel 2011, s’ha negat a donar-los suport?. Em penso que els polítics es creuen que els ciutadans som llecs i que en campanya tot s’hi val.

Un parell de coses el varen deixar descol•locat: una que molts empresaris estem a favor de treballar per la independència, sobretot a treballar per no dependre tant del mercat espanyol i dues, que estem a favor d’una nova llei electoral que permeti escollir parlamentaris amb independència del partits, és a dir, gent del territori, escons independents de les directrius d’un partit. No es trobava en un territori conegut, crec. Mentre parlava Santi Vila, Carles Puigdemont enviava notes al twitter pel mòbil.

Poc temps ens va quedar per la nostra reunió. A la propera ja tindrem nou President, i tot seguirà si fa o no fa. La Generalitat de Catalunya amb pocs recursos per fer polítiques actives d’ocupació, de foment de l’emprenedor, d’ajut a les empreses i amb pocs diners per fer R+I, amb obligacions d’inversions descomunals per acabar com la L-9, amb molta feina a fer a casa seva, la millora de la funció pública i l’augment de la productivitat de la seva pròpia administració i amb l’exigència de reducció del seu dèficit.

El que no diu CiU és amb qui pactarà, cas de no obtenir majoria, tal com preveu l’enquesta del CIS. Amb el PP, amb ERC o amb el PSC? Vet aquí la qüestió.

Un senyal de prohibició poc respectat

Conductors de camions i cotxes que provenen del Pont de l’Aigua fan cas omís del senyal de prohibit girar a l’esquerra i entren al carrer Josep Flores, encara que hi hagi cons vermells al terra que els barrin el pas.

La policia municipal de Sarrià de Ter ha proposat plantar pilones verdes de plàstic al bell mig del carrer per fer més visible la prohibició, però el govern vol i dol i pel camí ja portem uns quants cons mòbils extraviats.
Va sent hora de ser més contundent, ja que aquest gir és perillós i la prohibició és d’allò més lògica, si és que existeix una voluntat real d’ordenar el trànsit i estalviar-nos accidents.

Si alguna cosa pot sortir bé, sortirà bé

Aquest és un eslògan optimista de l’empresa de missatgeria Enviália, que mostra a les seves furgonetes. La popular llei de Murphy per contra, diu que si una cosa pot sortir malament, segurament sortirà malament. De totes maneres, Murphy era també un optimista, ja que va predir que UNA sola cosa podia anar malament, no tantes….

Del caldàrium al calvàrium

Un amic geògraf, blocaire de referència, em va comentar que havia llegit la noticia del caldàrium de Sarrià de Ter i que li semblava bé la promoció que es feia del poble amb el passat romà. En aquella breu conversa vaig discrepar, ja que per bé que la bassa d’aigua tèbia presentada a la premsa era un bon invent si es lligava amb un circuit esportiu, allò no tenia res a veure amb unes termes romanes i no es podia barrejar amb la vil•la romana de forma tan lleugera.

El cas és que, si bé algun patrici del poble ha tingut oportunitat de remullar-se davant TV3, la plebe sarrianenca ha batejat la bassa com el “rentapeus”. Per més inri, no ha superat la prova del nou i, lluny d’inaugurar-se, la bassa presenta un estat força lamentable. Bé per causa de la bomba, del programa electrònic que marca la cadència de bombeig de l’aigua calenta o bé perquè els sobreeixidors són insuficients, l’enginy no ha funcionat i en més d’una ocasió l’aigua ha inundat els voltants. Ara és només una simple bassa on, d’aquí a poc hi podrà criar el mosquit tigre.

La premsa ens va obsequiar l'octubre amb una altra notícia sobre la plaça de can Nadal, malmesa per les obres del TGV. El projecte de reconstrucció i arranjament de la zona, ideat per l’arquitecta Mercè Corominas, contempla un espai on es preveu un jardí botànic amb les espècies pròpies que fan servir les ratafiares: marialluïsa, menta, saüc, farigola, tarongina, herba de St. Joan, poniol, magrana i alguna noguera, suposo, ja que la base de la ratafia és l’aiguardent amb les nous verdes.

La llista d’herbes aromàtiques pot ser interminable, ja que cada ratafiare te la seva pròpia recepta. La premsa destacava aquest titular i al cap de poc dies uns amics ja em comentaven, “que bé, que tindreu un museu per fer tastets de ratafia al poble”. Amb tanta informació sobre els romans algú trobava a faltar al déu Baco.

Al costat de la notícia sobre el jardí, on les ratafiaries mandroses (o els ratafiares mandrosos), podran espigolar les herbes que els facin falta, n’hi havia una altra de molt més important: l’Ajuntament encara no compta amb el projecte d’Abertis sobre l’accés a Sarrià de Dalt, si aquest es podrà fer sense haver de passar sota els pilars de l’autopista, com succeeix ara. Aquest projecte, que alguns (sempre els mateixos, el grup municipal del PSC) demanàvem es fes conjuntament amb el projecte del pou d’emergència del TGV, encara no està llest. I els veïns, amoïnats, ja es veuen els camions i les obres al damunt i presagien un calvari de pols i soroll, sense veure si realment es millorarà la zona.

El poble és a punt d'un canvi de fesomia, amb la desaparició de les cases del carrer del Bosc, amb un trinxament de nou del barri de Sarrià de Dalt com va succeir els anys 70 i alguns, periodistes i governants s'entretenen amb les floretes.

Els Pulpopop ja tenen premi

En Pulpo (Edgar Massegú) i en Pop (en Pau Boïgues, o és al revés?) han quedat finalistes del concurs del Sona9 que organitza l’emissora IcatFm, amb les seves conegudes cançons, però molt més ben arranjades musicalment: “La Figuera de la Saliva”, “Cuit, ben cuit”, “Vull voler volar”. L’entrevista del productor Miqui Puig a Catalunya Ràdio els deixa pels núvols. La parella d’artistes de La Cellera i Sarrià de Ter ( de Ter en Ter), actuarà el proper dimecres 9 a la sala Bikini de Barcelona en competència amb els grups Blaüe i la Iaia. Guaiteu el vídeo i veureu el goig què fan!


Els Pulpopop varen actuar per la Festa Major del 2009 a Sarrià de Ter i després els vaig entrevistar per la revista Parlem de Sarrià:
“Els dies i els temps tenen els temps i els dies comptats”. No et deixen indiferent les lletres del nou grup de pop, conegut per ara com Pulpopop, que vàrem tenir oportunitat de sentir, per la Festa Major. Sòlid, amb la base musical dels dos components i amics, en Pau Boïgues (1985) de la Cellera de Ter i l’Edgar Massegú ( 1986) de Sarrià de Ter, estudiants al taller de músics de Barcelona i també components del grup Rom Candela, el nou grup es mostra trencador amb unes lletres que et fan parar l’orella.
L’Edgar ha rescatat alguns poemes de quan treballava a la llibreria 22 i que en Ponç Puigdevall va animar a publicar. No li ha fet cas però s’ha posat a cantar-les, amb la seva peculiar veu esquerdada. Els primers assajos ha recuperat les lletres del calaix, però amb el temps, ha anat escrivint lletres per la formació, sempre perfilades per en Pau, seguint el seu ritme musical. Defineixen el seu estil com pop d’autor i hi ha qui li troba un aire a l’Adrià Puntí.
Ara són un duet, es defineixen un format anticrisi. En Pau toca la guitarra, l’Edgar la bateria i s’ajuden amb una loop station, que dóna més consistència al conjunt. Han actuat en sales petit format, com el cercle de Girona i al cafè Voila de Manresa. Tenen previst participar en el festival de poesia eròtica de can Ninetes, presentant dues cançons, una la Figuera de la Saliva, la vàrem escoltar al concert de Sarrià de Ter i es troba en la maqueta del seu primer disc, Cuit, ben cuit.
Tenen lletres transgressores, eròtiques, d’altres per sordmuts, o del càncer de mare ( de mama), però també fan alguna versió dels Beatles, la cançó octopus garden del Ringo Star, que han rebatejat com pulpopop garden. “les cançons i la gent et porten a un lloc inesperat i t’has de deixar portar” .
A l’escenari vesteixen un look militar, guerrera, ulleres fosques, barrejat amb una samarreta naïf que ens indica la seva voluntat de mantenir-se joves. Assagen en una habitació dins d’un garatge, aïllats de l’exterior, concentrats només amb el ritme de la música. Al local hi penja un quadre de l’Edgar, de quan pintava, o de quan s’expressava amb la pintura. La relació amb l’art no l’ha perdut, ara la mantenen amb la música, també amb l’escenografia o el teatre que fan dalt l’escenari: Música + Art
Al sortir em fixo en un cartell: “Es pot ignorar al públic, però si estàs espiritualment connectat (mentre toques) amb la pròpia ànima i la dels músics conjunts aleshores estàs amb la gent, amb el públic”. El text és de l’Edgar i en Pau el subscriu i es posa a tocar....Donaran a parlar aquest parell.

Cogomelles, caquis i crisantems

Tornen amb força els costums per la tardor i les sortides a muntanya s’alternen amb breus estones per buscar bolets i castanyes, arreplegant tot el que trobem pel camí, com les dolces cireres d’arboç. El diumenge 24 el Grup Muntanya Sarrià organitzava una castanyada al seu Cau després d’una collita prèvia, aquest any a les Salines, a Maçanet de Cabrenys. Dalt del pic de les Salines, mentre fèiem camí per baixar, vàrem trobar gírgoles, ous de reig bords (les llampants amanites muscaria) i apagallums, també coneguts com cogomelles. En alguna pineda, pinetells, però després a la castanyeda, ens sortien les cogomelles per tot arreu.
Els pares no se’n s’havien avenir que aquell bolet amb aquella pinta fos comestible, dels millors, però la insistència dels nens en agafar-los i córrer per omplir el cistell va poder més que la seva resistència. Alguns, vençuts per la il•lusió dels nens, es varen comprometre en portar l’apagallums a l’escola i ensenyar-lo a la mestra, però d’altres em varen fer cas i se’ls cruspiren a la brasa. La sortida, si bé no va ser molt profitosa per recollir castanyes, per bé que eren molt petites, va servir perquè la mainada conegui els bolets, aprengui a no collir els sospitosos de toxicitat i valori el que la terra ens ofereix per aquesta època.
El bosc s’adorna de colors, com els fruits de color taronja que ens dóna l’hort. Aquests dies, en què en un moment o altre visitem el cementiri, fidels a la data de Tot Sants, els crisantems del jardí s’han ben obert. Han vingut familiars i amics, a recollir crisantems i carbasses i, amb l’excusa de tastar els caquis que aquest any han sortit grossos i dolços, hem passat estones ben agradables al voltant d’una taula prenent cafè i panellets.
A la tardor, la vida familiar es retroba dins l’escalf de la casa.