Els Pulpopop ja tenen premi

En Pulpo (Edgar Massegú) i en Pop (en Pau Boïgues, o és al revés?) han quedat finalistes del concurs del Sona9 que organitza l’emissora IcatFm, amb les seves conegudes cançons, però molt més ben arranjades musicalment: “La Figuera de la Saliva”, “Cuit, ben cuit”, “Vull voler volar”. L’entrevista del productor Miqui Puig a Catalunya Ràdio els deixa pels núvols. La parella d’artistes de La Cellera i Sarrià de Ter ( de Ter en Ter), actuarà el proper dimecres 9 a la sala Bikini de Barcelona en competència amb els grups Blaüe i la Iaia. Guaiteu el vídeo i veureu el goig què fan!


Els Pulpopop varen actuar per la Festa Major del 2009 a Sarrià de Ter i després els vaig entrevistar per la revista Parlem de Sarrià:
“Els dies i els temps tenen els temps i els dies comptats”. No et deixen indiferent les lletres del nou grup de pop, conegut per ara com Pulpopop, que vàrem tenir oportunitat de sentir, per la Festa Major. Sòlid, amb la base musical dels dos components i amics, en Pau Boïgues (1985) de la Cellera de Ter i l’Edgar Massegú ( 1986) de Sarrià de Ter, estudiants al taller de músics de Barcelona i també components del grup Rom Candela, el nou grup es mostra trencador amb unes lletres que et fan parar l’orella.
L’Edgar ha rescatat alguns poemes de quan treballava a la llibreria 22 i que en Ponç Puigdevall va animar a publicar. No li ha fet cas però s’ha posat a cantar-les, amb la seva peculiar veu esquerdada. Els primers assajos ha recuperat les lletres del calaix, però amb el temps, ha anat escrivint lletres per la formació, sempre perfilades per en Pau, seguint el seu ritme musical. Defineixen el seu estil com pop d’autor i hi ha qui li troba un aire a l’Adrià Puntí.
Ara són un duet, es defineixen un format anticrisi. En Pau toca la guitarra, l’Edgar la bateria i s’ajuden amb una loop station, que dóna més consistència al conjunt. Han actuat en sales petit format, com el cercle de Girona i al cafè Voila de Manresa. Tenen previst participar en el festival de poesia eròtica de can Ninetes, presentant dues cançons, una la Figuera de la Saliva, la vàrem escoltar al concert de Sarrià de Ter i es troba en la maqueta del seu primer disc, Cuit, ben cuit.
Tenen lletres transgressores, eròtiques, d’altres per sordmuts, o del càncer de mare ( de mama), però també fan alguna versió dels Beatles, la cançó octopus garden del Ringo Star, que han rebatejat com pulpopop garden. “les cançons i la gent et porten a un lloc inesperat i t’has de deixar portar” .
A l’escenari vesteixen un look militar, guerrera, ulleres fosques, barrejat amb una samarreta naïf que ens indica la seva voluntat de mantenir-se joves. Assagen en una habitació dins d’un garatge, aïllats de l’exterior, concentrats només amb el ritme de la música. Al local hi penja un quadre de l’Edgar, de quan pintava, o de quan s’expressava amb la pintura. La relació amb l’art no l’ha perdut, ara la mantenen amb la música, també amb l’escenografia o el teatre que fan dalt l’escenari: Música + Art
Al sortir em fixo en un cartell: “Es pot ignorar al públic, però si estàs espiritualment connectat (mentre toques) amb la pròpia ànima i la dels músics conjunts aleshores estàs amb la gent, amb el públic”. El text és de l’Edgar i en Pau el subscriu i es posa a tocar....Donaran a parlar aquest parell.