El dijous 18 de novembre, vaig haver d’escollir entre moltes cites. Al matí estava convidada a un esmorzar amb Carme Capdevila, cap de llista per ERC a Girona, invitació que vaig declinar ja que a aquella hora, a les 9, ja he ben esmorzat i treballo. Per la tarda, Marina Geli feia una reunió amb dones empresàries i la Mònica Gironès havia insistit que hi acudís. Em coincidia amb una sessió d’actualització fiscal preparada per Planning i Bellvehí i havia confirmat la meva assistència. O sigui que vaig triar estar per la meva feina i vaig deixar de banda la propaganda electoral.
La jornada consistia en repassar les diferents novetats fiscals que es poden aplicar en aquest exercici i les que es preveuen en la llei de pressupostos generals de l’any vinent. Al meu costat seien dos nois joves, més joves que la mitjana, que seguien amb interès la pantalla. Va arribar el torn de l’IRPF, quan es va comentar l’augment de l’escala autonòmica que en el cas de Catalunya, s’ha augmentat en 2 punts per les rendes superiors a 120.000,20€ i en 4 punts per les rendes superiors a 175.000,20€. Això significa que, ja que Catalunya te potestat sobre el 50% recaptat de l’IRPF (gràcies al nou Estatut), per les rendes de més de 175.000€, s’aplicarà un tipus marginal del 25,5% més un 23,5% de l’escala estatal, la qual cosa fer que alguns contribuents paguin un tipus marginal del 49% de la seva renda. La parella del meu costat esbufegava.
Després va ser el torn dels increments en els impostos cedits, del 7 al 8% en el cas de transmissió d’immobles o del 1 al 1,2% per actes jurídics documentats. També les novetats en l’Impost de Successions i Donacions, on s’han augmentat les deduccions dels causahavents per mortis causa per cada grup parentiu i que, tal com es va poder veure en diversos exemples, pels casos de patrimoni habituals, d’habitatge familiar, segona residència i comptes d’estalvi, a partir del juliol del 2011, la tributació serà pràcticament nul•la. On es manté significativa és pels casos de patrimonis elevats, de més de 2 milions d’euros de base.
Els nois que seien al meu costat, ja s’enfilaven per les cadires. Vaig pensar que haurien patit quan Josep Borrell era ministre d’Hisenda, en la lluita per fer aflorar les grans fortunes i perquè tothom adquirís l’hàbit de fer declaració. Des de llavors hi ha més cultura fiscal, i una ja sap que si no hi ha ingressos, tampoc hi pot haver gaire despesa. L’estat del benestar se sustenta en aquest difícil equilibri de pagar per renda, per Iva, per societats, per successions, per transmissions, per bens immobles, fins el límit que els fiscalistes estimen pot haver evasió cap a paradisos fiscals.
Augmentar la tributació de les rendes més elevades, gairebé no és significatiu en termes de recaptació, és una mesura de cares a la galeria, ja que es recapta molt més no actualitzant les bases de l’IRPF per la inflació que augmentant els tipus. Però d’aquesta “subtilesa”, amagada en cada llei de pressupostos, poca gent se’n adona i això que afecta a la majoria de les rendes mitjanes.
L’endemà, els diaris parlaven altra vegada de les eleccions. Santi Vila, cap de llista per CiU advocava per una reducció d’impostos per reactivar l’economia, baixar les rendes de més de 125.000 euros, vaig pensar, els votants de la dreta. Alicia Sánchez-Camacho demanava que dels bons “patriòtics” es destinés una paga extraordinària als jubilats catalans, uns diners destinats a cobrir el dèficit i la senyora se’ls gastaria amb despesa no pressupostada, és a dir, creant encara més dèficit. En Joan Herrera que augmentaria el nombre de funcionaris per fer disminuir l’atur, també enginyós.
Se’ns rifen. No hi ha marge ni per baixar impostos (atenció s’acosta una altra pujada de l’Iva) i tampoc hi ha marge per més despesa, sinó que s’ha de reduir i portar un control molt rigorós de tota l’administració pública.
Aniré a votar, perquè se que guanyi qui guanyi, el govern d’entesa d’esquerra o el govern de dreta, només podrà fer un tipus de política: austeritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada