La terra es queixa

els pins prop de can Marieta

Avui m’he acostat a la vall de la riera Xuncla per veure amb més detall fins on es veuen els pins secs. Per la banda de Sarrià de Ter, tot el vessant de can Marieta i de can Rovira està afectat. La visió des de can Camós és desoladora. Per la banda de Girona, la muntanya coneguda com la Costa Bruta i que arriba fins la riera Bullidors, també té alguns arbres afectats, principalment els que coronen les parts més altes de la muntanya, pins pinyoners i pins blancs. La terra es veu eixuta, la molsa, present en la de cara nord, es va assecant.
És possible i probable que els treballs d’excavació del túnel d’emergència del TAV al Mas Boscosa hagin obert una via d’aigua i aquesta hagi buidat el nivell freàtic de la muntanya. No estic dient cap bajanada, és una hipòtesis a tenir en compte. Les muntanyes són com esponges, contenidors d’aigua. La vall de la riera Xuncla és humida, recull l’aigua dels contraforts de Rocacorba, una zona poc habitada i de molta pluviositat. És probable que la sortida natural de l’aigua de la muntanya fos la de la font del molí, tothom apreciava aquella aigua que els anàlisis donaven com a potable, justet, però que es podia beure. Primer ha estat la font i ara, els pins, els arbres que tenen les arrels més superficials. Veient el rastre dels arbres secs podem veure d’on provenia l’aigua de la font. La mateixa terra ens dóna la pista.

Si els enginyers de camins d’Adif donen més detalls, per exemple, de quan varen començar a extreure aigua de dins el túnel, tal com alguns veïns han vist, començarem a lligar caps. De moment, tothom treballa en la superfície, però la resposta és dins del túnel.

Ara tenim un altre problema greu: el risc d’incendi en una època d’altes temperatures. Cal advertir als propietaris i als habitants de les cases de la vall, (can marieta, can Rovira, cal Cisteller, can Xuncla, can Camós) que estan exposats a un perill important. La vall és un cul de sac, si es declara un incendi en aquest sector només podran fugir a peu travessant la riera. L’única via d’accés pels bombers és la carretera de Sarrià de Dalt a Sant Medir. Les altres vies són molt curtes, de poc recorregut.
Ens consta que des de l’Ajuntament s’ha avisat a Medi Natural i ja han fet una inspecció. Però els agents forestals hauran de muntar un punt de vigia en aquesta zona, ans no es decideixi com actuar. Si la causa és el descens de les reserves d’aigua, una vegada es tapi, amb el temps es podrà recuperar. Els pins s’hauran de talar i deixar creixi una altra vegetació més adaptada al sòl sec.
A finals de maig, amb els pares i nens de l’escola vàrem fer una visita guiada a la vall. Podeu veure la frondositat i l’abundància d’aigua d’aquesta zona en les fotos de la galeria fotogràfica del blog de l’Ampa CEIP Montserrat. Llavors la font del molí encara rajava. El guardià de la font, l’arbre de tres troncs (dos verns i un freixe) que s’alça al costat de la font no ha pogut veure com uns homes esbudellen les entranyes de la terra.



la font del molí d'en Xuncla, eixuta