Si teniu oportunitat d’anar a Lisboa, no deixeu de veure la instal•lació que els germans bessons brasilers Otavio i Gustavo Pandolfo (Sao Paulo, 1974) han muntat al Centre Cultural de Belém, dins el Museu Col•lecció Berardo. La relació de Portugal amb el Brasil ens ajuda a descobrir aquests artistes que aquí ni tan sols sonen. El seu art tan es pot veure al carrer en immensos graffitis com en exposicions i muntatges. Al mateix Lisboa, l’autobús que ens porta de l’aeroport passa pel costat d’una casa abandonada que ha estat decorada conjuntament pels graffiters Blu i Os Gemeos.
La instal•lació del CCB, “Pra quem mora là, o céu, é là”, (Pels que hi viuen, el cel és allà) ens endinsa en un món imaginari, irreal, naïf,de petits personatges de carrer, un llenguatge metafòric que lliga la cultura hip-hop del graffiti amb el folklore brasiler. Una intervenció que envaeix totalment l’espai, un immens mosaic d’imatges. La paret de la primera sala està plena d’objectes musicals, caixes decorades i guitarres i una catifa amb instruments a l’espera dels músics improvisats. “La pintura canvia l’espai en el temps, la música el temps en l’espai”.
La segona sala està folrada de portes i petits personatges que surten dels racons més inversemblants, la idea d’un poble constituït per portes sense sortida, el món interior i l’exterior que se sobreposen. Els habitants hi són pintats en suspens, sense gravetat, en un univers inestable, representant les figures fantasmagòriques i permanents del Brasil. L’art dels bessons suggereix una vitalitat inesperada, el visitant es submergeix i interactua amb els personatges.
A més d’aquesta sorprenent exposició, el Museu Col•lecció Berardo conté excel•lents obres d’art modern i contemporani d’origen nordamericà, mexicà, brasiler, colombià i com no portuguès, presents en una exposició amb un títol suggerent: Tudo o que é sólido dissolve-se no ar (Tot el que és sòlid es dissol en l’aire).
El CCB es troba a Belém, entre els llocs turístics del Monestir de los Jerónimos, el monument als Conquistadors i la torre de Bélem, prop també de la pastelaria de Belém, que com molt bé ens diu l’Eduard Batlle, sempre hi ha turistes fent cua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada