Evidentment

Salvador Tarradas , en un article al Punt titulat "massa evidències", deia que els polítics i comentaristes esportius fan un abús de l’adjectiu “evident” i de l’adverbi “evidentment”. L’evidència, o la veritat absoluta, al parer de Descartes, sol ser rebutjable ja que la majoria de conceptes que un pot exposar poden ser objecte d’anàlisi i demostració.

El cas és que en el darrer ple de l’Ajuntament de Sarrià de Ter del proppassat 28 de setembre, l’alcalde Roger Torrent va farcir el seu discurs amb l’adverbi “evidentment”, almenys en unes vint ocasions. Una companya de grup ens comentava que tant punt l'alcalde començava a parlar, desconnectava. A fi i efecte de no fer el mateix m’obligo a trobar algun truc per mantenir l’atenció i, en alguna ocasió observo la seva expressió gestual o, com en el darrer ple, compto adverbis. Alguna cosa del que va dir em va cridar l’atenció i em va fer descomptar, i ara sense la gravació de Ràdio Sarrià no puc assegurar si eren 20, 25 o més.

Es va parlar de les ordenances fiscals i de la proposta d’incrementar els tipus impositius i les taxes en un 2%, tot tenint en compte que l’IPC ha pujat aquest percentatge (l’evidència, és a dir l’INE, diu que al gener del 2010 la inflació interanual era d’un 1,1%, i al setembre del 2%). En anys anteriors, l’equip de govern no va pujar el tipus impositiu de l’IBI per “ajudar als particulars a superar la crisi”. Ara que sembla que la crisi va per llarg, qui necessita ajuda és l’Ajuntament, el qual l’any 2008 se’n va veure un bull per quadrar el pressupost i el 2009 ni tan sols el va fer. Aquella va ser una mesura populista i demagògica, que afavoria als propietaris de naus industrials, que són en definitiva qui més aporten al padró de l’IBI.

El regidor Roger Casero també va demanar perquè no s’emeten els carnets de la deixalleria, l’ús de la qual pot servir de barem de bones pràctiques medioambientals i permeti obtenir una bonificació de la taxa d’escombraries, una política similar a la dels pobles veïns que també utilitzen la deixalleria comarcal de Sarrià de Ter. L’’alcalde va contestar que a Sarrià de Ter ja fèiem recollida selectiva. No va pas dir que s’ho estaven rumiant, que pensaven implementar-la, no, va dir que la recollida tenia un alt cost.

Pel diari i la ràdio ens assabentem que si efectuem diverses visites a la deixalleria, obtindrem una entrada per anar als Ocinema. Doncs mira que bé, només els falta triar la peli. Sembla que la iniciativa ha estat de la regidora de Medi Ambient, però el seu coneixement de fiscalitat és discutible. Davant d’una subvenció, el ciutadà te dret o bé a que se li bonifiqui la taxa, o bé a rebre l’import equivalent al regal que es proposa. O es que potser ha oblidat que un Ajuntament és una administració pública i no un supermercat?

En el torn de preguntes, vaig demanar quan es preveia inaugurar la nova Biblioteca, atès que la comanda dels mobles no s’havia passat fins el mes d’agost, quan la Biblioteca ja feia un mes havia tancat per trasllat. Aquí si varem tenir la sorpresa de conèixer que l’endarreriment ve no tant dels mobles, sinó que encara no hi ha l’escomesa elèctrica. Doncs algú s’ha passat de llest, ja que la biblioteca vella està inoperant, els llibres dins de caixes a la nova biblioteca tot esperant els mobles i l’ascensor i els ordinadors també encaixats. Com que el regidor de Cultura és al ensems regidor de Serveis Socials, el qual va fer treure els ordinadors del local del Coro, ara te el mèrit d’haver deixat Sarrià de Ter sense cap punt d’accés a Internet. Per sort hi ha alternatives i els nois i noies del poble, fa dies es troben a la Biblioteca Just Casero del Pont Major. La nova Biblioteca Emília Xargay, per Reis.

I per fi, al regidor d’Hisenda li vaig demanar si el percentatge d’endeutament de l’ajuntament estava per sota del 75% que ha establert l’estat espanyol com a condició per poder fer nous préstecs, ja que es contempla un nou préstec de 300.000€per construir una fase del carrer Major. El regidor va dir que complíem amb el percentatge (segons ell estem al 45% del pressupost ordinari) però no tenim capacitat financera per fer front a les quotes d’amortització. Per l’any vinent pla de sanejament. A priori em va semblar una xifra petita, però no la vaig discutir ja que no portava la informació al ple. A casa vaig comprovar el percentatge, i sembla que el regidor es va descomptar: tenim el préstec refinançat de CC de 1.213.116€, el del BBVA de 560.137€ (també refinançat), i el de la Biblioteca de 500.000€. El total d’endeutament de 2.273.253€, sobre un pressupost del 2010 de 3.724.941€,la qual cosa suposa un 61%. Un 16% de diferència en el càlcul. Amb aquest percentatge caldrà afinar una mica.
Com podeu comprovar, els plens són una mica ensopits, però d’evidents res de res.