les sèquies i els recs, un patrimoni cultural

El dia 22 de març es va celebrar el dia mundial de l’aigua. Va passar desapercebut per molta gent, tret dels que miren el programa el Medi Ambient d’en Tomàs Molina a TV3, o d’altres, com un company de feina a qui li va fer memòria la seva filla quan li va entregar el dibuix d’una gota d’aigua feta a l’escola. El mateix dia al vespre, a la Cambra de Comerç, la doctora en geografia, professora de la UdG, Anna Ribas, va explicar els canvis que s’estan produint en els recs i sèquies del Baix Ter, dins del IV cicle de Patrimoni Industrial que organitza els Amics de la Unesco de Girona.

El diumenge abans, amb el club excursionista de Sant Julià de Ramis vàrem seguir un tros de la Ruta del Ter pel marge esquerre, des de Sant Julià fins a Sobrànigues, amb una petita desviació per veure el monestir de Cervià de Ter. Aquesta ruta era la rèplica de la que havíem organitzat el mes de febrer tot seguint la Sèquia Vinyals, des de Celrà fins a Flaçà, en aquest cas, pel marge dret del riu Ter. El vídeo d’aquest apunt el vaig gravar pels volts de Nadal i s’havia d’haver mostrat durant el debat sobre el Ter organitzat pel grup cultural Gerds de Ter pel gener, en el qual també hi va participar Anna Ribas. Les conferències i el debat varen ser molt interessants i vàrem deixar el vídeo per una altra ocasió.

El mateix diumenge 22, l’Associació Hàbitats- Projecte Rius va organitzar una jornada de neteja de les lleres dels rius, amb la col•laboració d’unes 700 persones de 30 municipis de tot Catalunya que varen enretirar tones de material de rebuig. Fa un munt d’anys que Projecte Rius prepara aquesta jornada, per conscienciar-nos que els rius són el nostre patrimoni natural i que de la seva qualitat en depèn la nostra qualitat de vida. La nostra societat ha girat l’esquena als rius i aquestes petites actuacions, la neteja de les lleres, el control de la qualitat de l’aigua, les excursions pels senders que voregen els rius, ens ajuden a apropar-nos i conèixer-los.

Anna Ribas ens va explicar que al baix Ter s’estan canalitzat les sèquies construïdes en l’època medieval, el rec de Sentmenat, el qual passa per Verges, Bellcaire fins l’Escala i el recs de Gualta i de Pals. Per aprofitar millor l’aigua, evitar-ne l’evaporació i la pèrdua pel llit de terra, s’està construint una canonada en paral•lel a les sèquies antigues que portarà menys quantitat d’aigua que ara (s’estima que un 25% menys) i amb prou pressió per la qual cosa evitarà els costos de treure-la amb motors de gasoil. L’estalvi d’aigua ha de contribuir a millorar el cabal del riu Ter. Però els anys que aquests recs i sèquies han portat aigua constant (3m3/s) han naturalitat aquest espais fluvials, amb la qual cosa s’hi troba flora pròpia de les ribes dels rius (no només el canyer,sinó arbres de ribera, salzes, verns) i fauna que ja no es troba en el riu Ter, com les nàiades, les baboses de riu, la llúdriga o l’espinós.

Els molins d’aquesta zona, el de Gualta, Pals, Jafre, Verges, Bellcaire i l’Escala, es considerem sens dubte patrimoni industrial i cultural. Anna Ribas creu que les sèquies i els recs també s’han de considerar patrimoni cultural i mantenir-los amb aigua. S’està considerant deixar-hi un volum ecològic de 0,3m3/s per garantir el manteniment de la flora i la fauna i la netedat dels recs. En alguns dels nuclis urbans per on passen com Verges o Albons, les sèquies també funcionen com xarxa de sanejament, ja que en alguns municipis no hi ha depuradora i, per tant, aquesta és una altra qüestió, no menys important, a resoldre.

Més de cinc segles de petites obres hidràuliques en un extens territori, han convertit les sèquies i els recs en una autèntica xarxa natural on la presència permanent de l’aigua ha afavorit espècies desaparegudes en el riu Ter i un gran desenvolupament agrícola de la zona. El que en principi semblava una gran idea, canalitzar l’aigua dels recs per millorar-ne la gestió i l’estalvi, pot acabar amb la vida de les espècies que ara hi han trobat el seu hàbitat.

PD. A la revista de Girona núm.258 s'analitza aquest treball realitzat pel grup de recerca del departament de geografia humana de la UdG.