Més d’una vegada, quan fem el gest de tirar una bossa al contenidor groc, ens preguntem de què se’n fa de tot allò. La barreja és considerable: llaunes, brics, pots d’iogurt, ampolles d’aigua, bosses de plàstic, safates de porexpan.... tot un munt de deixalles que embolcallen els productes que hem menjat o utilitzat.
Aquesta barreja també complica la seva tria. Una vegada es recull el contingut del contenidor groc es porta a una planta de reciclatge, on es separen els diferents tipus d’envasos. Des de la cinta transportadora, un imant separa la ferralla, mentre que un electroimant de Foucault destria els tetrabrics (que porten un film d’alumini) i les populars llaunes de begudes i menjar. El reciclatge de l’alumini surt a compte, ja que és més econòmic que fabricar-lo amb metall nou.
La resta d’envasos són en la majoria plàstics, però per a la seva reutilització s’han de separar per tipus, per poder compactar-los en bales homogènies que després, en una empresa especialitzada en reciclatge, es trinxaran en gransa.
El PET (polietilè tereftalat) és present en les ampolles d’aigua i de refrescs. En alguns casos, la gransa serveix per fer ampolles reciclades, però habitualment el plàstic reciclat no s’utilitza per als productes d’alimentació per evitar la contaminació accidental, és a dir que s’hi hagi envasat algun producte tòxic i la neteja no hagi estat suficient. La gransa reciclada pot servir per fer-ne fibres tèxtils, com el forros polars.
El PEAD, polietilè d’alta densitat, és el plàstic opac i de color, present en els productes de neteja, lleixiu, detergents, en la llet, en la gamma d’higiene personal, sabons, xampús i de l’automòbil com els olis lubricants. La gransa reciclada pot servir per fer cubells, altrament ampolles de detergents, canonades, sacs industrials, contenidors o bé malles de protecció.
El PEBD és el polietilè de baixa densitat, el plàstic tou i prim de les bosses de plàstic del comerç. A Espanya es consumeixen cada any 10.500 milions de bosses de plàstic i reciclar-lo costa 3.000€ per tona, mentre que fabricar-lo a partir del derivat de petroli només 25€. Per això, totes les campanyes s’adrecen a reduir-ne el seu consum, promovent l’ús de la bossa de paper, tèxtil o el cabàs. Per reciclar-lo s’ha de fer per aspiració degut al seu pes lleuger. La gransa s’utilitza per fer plafons, papereres i contenidors.
El PVC, el ploriclorur de vinil, el trobem en les cortines de bany, les targetes de crèdit, els marcs de finestres, mànegues, tubs de canonades, banderoles, però també en aliments frescos, aquella pel•lícula molt fina per envasar i preservar. El seu reciclatge és molt complicat i se sol incinerar, tret d’algunes idees com les bosses fetes amb les banderoles publicitàries.
El PP o polipropilè, és un plàstic molt lleuger que s’utilitza per fer coses tan petites que ni ens adonem de la seva existència: els taps de les ampolles de plàstic, les canyetes per beure, fibres de les escombres, envasos de iogurts i les fibres de les moquetes. Tècnicament és pot reciclar però es fa poc. Un objecte corrent fabricat amb el PP reciclat són les tanques mòbils de protecció i algunes tanques per parcs i jardins.
El PS, poliestirè expandit, popularment conegut com porexpan, es troba en totes les safates de menjar, gots i plats d’un sol ús i en les boletes per embalatge. El porexpan no desapareix mai, es desfà en minúscules partícules que poden acabar a la cadena tròfica. Reciclat es pot convertir en plaques aïllants, safates, (que no siguin d’ús alimentari) i més boletes per l’embalatge. Com en les bosses portables, el millor es reduir-ne el consum, utilitzant gots, vasos i safates fets de materials orgànics.
Cada dia surten nous productes que utilitzen la gransa reciclada, en un intent de donar un nou ús al que s’ha recollit i evitar que vagi a incinerar o als abocadors . A més de les tanques mòbils, dels contenidors per la recollida selectiva i les estaques de jardins, que podem veure en l’espai urbà, a Sarrià de Ter, al passeig Cinto Verdaguer tenim un altre exemple de què es pot fer amb el plàstic reciclat: uns bancs i papereres dissenyats per la divisió Onadys Recicla de l’empresa de Cardedeu, Onadys Disseny. A més dels bancs i papereres, en el seu catàleg tenen pilones, cendrers, plafons i tanques per les illes de reciclatge que s’han fet molt populars.
Aquesta empresa els construeix a partir del syntrewood, o fusta sintètica, una planxa feta a partir de plàstic reciclat, de la gransa que no s’ha pogut aprofitar per altres usos. La planxa la produeix una empresa de Maçanet de la Selva, Lasentine, la qual també té en el seu catàleg testos, calaixeres, estanteries i estris de ferreteria. Aquest material permet tancar el cicle dels les deixalles plàstiques, donant-los un segon ús.
Reciclar, reutilitzar i valoritzar les deixalles, és el repte de la nostra societat. Però sempre és millor utilitzar vidre, paper o fusta, (per les begudes, per l’embalatge) que no pas plàstic. El vidre i el paper els sabem reciclar molt bé i es poden reciclar una i altra vegada. El plàstic no desapareix fins que no es crema i quan es fa, desprèn dioxines.
article publicat a la revista Parlem de Sarrià n.73
2 comentaris:
Del Mercat brut al Mercat exemplar.Es tracta de coordinar la recollida selectiva al Mercat de marxants a Sarrià de Ter, com ?
concenciar als marxants de tot el que es pot fer amb el material reciclat i evidentment des seus avantatges.
El moment de recollida es faria en acabar el Mercat, aleshores el camionet amb els dipòsits adequats començaria per un cap i els marxants dipositarien els diferents elements, les entrades dels vehicles haurien de ser consensuades entre els marxants que d´aixó en saben un niu.
Es el seu escrit el culpable d´aquest. Gracies.
Publica un comentari a l'entrada