La Biblioteca de Manuel Martin Madrid

A Sarrià de Ter hem inaugurat una nova biblioteca, un excel•lent espai que acull el fons de l’antiga del carrer Major i conserva el nom de l’artista sarrianenca Emília Xargay.

Una inauguració com la del diumenge bé es mereix una festa, xocolatada, acte infantil, pica-pica i la presència de les autoritats, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras i el president de la Diputació, Enric Vilert, a més dels membres del Consistori de Sarrià de Ter. El millor de tot, ha estat la magnífica acceptació de la Biblioteca per part dels sarrianencs i sarrianenques, que no han estalviat elogis.

Un equipament com aquest no és fruit d’un any i en porta uns quants de gestació. L’ideolèg va ser en Manel Martin Madrid, l’arquitecte que al final ha aconseguit finalitzar l’obra. Quan en Manel estava contractat per la Immobiliària Perú, va convèncer l’alcalde Josep Turbau per destinar l’espai de l’equipament i l’aprofitament mig del sector Cobega per fer un Centre Cultural, principalment una nova Biblioteca. Parlem de l’any 2002, o abans, ja que el 2003, quan jo vaig entrar a l’Ajuntament, ja vaig rebre l’encàrrec de treballar amb en Manel per donar contingut al Centre Cultural. En Manel també va pensar en un auditori, ja que en l’edifici de primera línea de l’Avinguda de França hi havia un espai, sense columnes, que permetia un auditori de petita capacitat. Amb aquestes premisses es va començar a treballar i a superar entrebancs. Immobiliària Perú va vendre els terrenys a Acciona i aquesta constructora va resultar ser un ós. Problemes amb el conveni, amb les mides de l’auditori, amb l’alçada de les plantes, qüestions importants que es varen anar resolent.

L’any 2007, quan vaig deixar l’àrea de cultura, el projecte es trobava en fase d’execució, amb dos dels equipaments, l’Auditori i la Biblioteca que tenien els projectes executius acabats i el finançament pràcticament resolt. Així, en el PUOSC del 2003, la Generalitat va pressupostar 317.000€, en l’exercici del 2007, l’Ajuntament va pressupostar 500.000€ per inversió, destinats finalment a la Biblioteca; la Diputació s’hi va afegir més tard amb 270.000€, que els pertocaven per pertànyer al Servei de Lectura Pública de Catalunya i el demés, fins arribar als 1,6 milions d’euros són el que ha aportat Acciona en concepte d’estructura i de compensació per tancaments exteriors. HI havia també una subvenció per l’Auditori de 357.000€ del PEC que l’Ajuntament no ha sol•licitat (o ha perdut) per no haver tirat endavant el projecte.

Després dels parlaments de les autoritats, sobretot de l’excel•lent conseller de cultura Joan M. Tresserras, el qual feia segurament la seva darrera inauguració, hem entrat a veure la Biblioteca. En Joan Bussó, l’arquitecte col•laborador de Manuel Martin, s’ha estranyat que no hagués vist l’interior. Mai vaig estar convidada a cap visita d’obra, però tenia els plànols molt apamats i confiava que el projecte executiu, tal com havia estat dissenyat, es portaria a terme.

Dins, tot està com s’havia previst, molt millorat amb la decoració, el mobiliari i el disseny del logotip que simbolitza la signatura d’Emília Xargay. Els prestatges, mig buits o mig plens, llueixen les obres noves que l’Anna M. Fornells tenia encaixades i que ens demanaran estones per anar descobrint tantes novetats. La llum, a l’hora del migdia, omplia a pleret tota la Biblioteca. La magnífica il•luminació natural és un dels grans encerts d’aquest equipament, sobretot el finestral de la planta baixa que dóna a l’Avinguda de França i que convida a seure, llegir, badar així com és un encert l’obertura que dóna al Sud, a la Plaça Catalunya.



En aquests darrers anys s’ha treballat de valent en l’execució de l’obra, el control, la selecció dels materials, i en anar superant els esculls que tota obra presenta. L’alcalde ha felicitat el personal de l’Ajuntament pel trasllat i l’esforç en deixar-ho tot a punt de revista, felicitació a la qual també m’hi vull afegir, ja que ha estat una feinada.

El protocol va situar a Cristina Alsina, representant-se a si mateixa, ja que el Consell Comarcal no ha posat un euro en aquest equipament, on s’havia de situar l’arquitecte Manuel Madrid. Ja sol passar això, es dóna més importància als polítics que a les persones que han treballat. En Manuel tampoc va tenir ocasió de parlar, perquè l’alcalde no ho devia considerar adient. I en Manel en te moltes de coses per dir i explicar i creieu-me, al seu costat s’aprèn molt.

Em sap greu no s’hagués iniciat abans l’obra i no s’hagués començat per l’auditori; també em sap greu haver perdut els 863 m2 que s’han regalat al Consell Comarcal i que complementaven la Biblioteca, ja que ara no es podran fer ni exposicions ni gaires conferències. Però, com que de moment hem de gaudir del que tenim i esperem arribin millors temps (en altres paraules, que el projecte del Consell Comarcal sigui un fracàs i retorni l’equipament al poble), el diumenge ha estat un dia molt feliç, perquè finalment, el somni d’en Manel, el seu projecte de Centre Cultural per Sarrià de Ter s’ha començat a complir, dotant-nos d’una Biblioteca moderna, elegant i molt funcional.


Gràcies Manel