Mercats

El dimecres, dia de la Puríssima Concepció, em vaig llevar com sempre a quarts de set. Encara que era festiu, no vaig poder fer el mandra perquè sota casa s’hi instal•la el mercat i abans de les set, ja arriben els primers camions dels marxants i, si no trec el cotxe del garatge, després no puc sortir. Els mercats d’entre setmana, al parer de l’Àngel Garcia, pagès i paradista, membre actiu del consell de la revista PdS, tenen poc públic i poc negoci, no així els mercats de dissabte i diumenge. Sempre em posa per exemple el que val la mongeta verda al mercat, uns cinc euros el quilo, i el que val congelada al supermercat, no més d’un euro i mig. Per més que considerem que la verdura fresca del nostre entorn és la millor que podem consumir, el que més ens convé per la nostra salut i perquè els pagesos puguin viure de la terra, el factor preu mana.

Aprofitant la festivitat, una colla vàrem anar a caminar pels volts de Sant Miquel de Campmajor. En Josep Estarriola, pagès i pintor, ens va preparar una ruta per sota Sant Patllari. En Josep ja no te l’explotació de vaques lleteres perquè no li era rendible. Manté les terres, curosament sembrades, uns bons camps per horta, animals per l’autoconsum i viu de la pintura i de la jardineria. En Josep tampoc pot fer de pagès ni competir amb les grans explotacions ramaderes i, tip de perdre-hi, ho ha deixat córrer.

Mentre al nostre voltant tothom te una referència del què significa per ell el mercat, quina és la seva competència, quina és la seva especialitat i a quin consumidor pot vendre, els mitjans informatius ens bombardegen amb la tirania “dels mercats”, les tensions dels mercats de divises, de les borses, dels diferencials del deute espanyol amb l’alemany, etcètera. Parlen dels mercats, com si realment ho fossin, quan del que es tracta és de fer apostes sobre un valor per veure si s’enfonsa i enriquir-se. Qui vol comprar per tenir una rendibilitat segura i per obtenir un dividend, compra quan li convé pel preu, no juga i ataca un país per veure si fa pujar el tipus d’interès. Aquests són mercats falsos, especulatius, poc transparents, però que ens afecten i com. Algunes informacions diuen que quan el preu del deute públic arribi al 7%, Espanya haurà de deixar l’euro. Imagineu-vos per un moment què serà de la nostra economia, havent de retornar tots els préstecs en euros i cobrant en pessetes....em ve calfred.

Per la tarda, vaig anar a desar el cotxe que havia deixat al carrer, ja que en tornar de la matinal, els marxants tot juts desmuntaven. Prop del cotxe, un noi jove, molt jove, d’edat d’estudiant de FP, amb una bicicleta, furgava dins dels contenidors d’orgànica que l’Ajuntament posa prop del mercat. Tenia en una caixa un petit botí de pomes i fruita macada. Me’l vaig quedar mirant una bona estona, palplantada: tan jove i ja pidolaire o ni-ni o okupa, o desocupat per la crisi i els mercats financers.
Moltes coses no rutllen, tampoc els mercats tal com els hem entès sempre, però està sent habitual veure gent furgar dins dels contenidors.