Núria de Gispert, nomenada el proppassat 16 de desembre presidenta del Parlament de Catalunya, primera dona en ocupar aquest càrrec, va fer un discurs reivindicant el paper de la dona a la societat, fragment que reprodueixo pel seu alt valor simbòlic:
"Permetin-me que, essent aquest un moment històric, dediqui unes breus paraules a totes les dones, que representen el 50 per cent de la nostra societat, i especialment a aquell moviment de dones que des de fa més de cent cinquanta anys han lluitat per assolir la igualtat legal i ho varen aconseguir. Estem lluny, avui, d'aquella societat en què les dones no tenien dret a vot, no aixecaven la veu en presència dels homes, no rebien la mateixa educació ni tenien accés a determinats treballs. Estem lluny d'aquelles lleis que no fa ni tan sols trenta-cinc anys permetien que les dones requerissin el consentiment del pare o marit per poder treballar, que la potestat sobre els fills l'exercís només el pare; la mare, la rebia quan es quedava vídua, i, per tant, més desemparada. La dona estava catalogada en el grup dels menors i dels incapacitats. Estem molt més lluny d'aquells sistemes jurídics primitius, fins i tot del dret romà dels orígens, on la dona passava de la tutela del pare a la del marit; si bé és cert que el nostre dret civil català al llarg de la nostra història contribuí decisivament a aixecar la posició de la dona catalana a la família i a la societat, a diferència del que es regulava al dret de Castella. S'ha dit que la separació de béns i el règim capitular han estat la constitució política de les cases catalanes i en elles les dones han tingut un paper primordial, així com el reconeixement de la seva plena capacitat.
Però som ara al segle XXI, i al segle XXI les dones comptem amb una imatge més forta quant a drets i participació en l'esfera pública. Però hem de seguir lluitant, assumint la diferència com a font d'igualtat, i hem de trencar el sostre de vidre, que no es veu però que impedeix assolir la igualtat real. El perill és no percebre que segueix mancant igualtat. Malgrat tots els canvis i els progressos evidents segueix mancant, sobretot, aquella igualtat, aparentment menor i quotidiana, sense la qual no hi ha llibertat, ja que el problema radica en com articular el món privat i el públic. I per això és necessari un canvi cultural i de valors. I això ho reclamem perquè representem el 50 per cent de la societat, i la nostra presència activa és necessària, pot aportar una visió de la vida diferent, ni millor ni pitjor, formes distintes de prendre decisions.
Aportem altres valors, més propers al dia a dia, més propers a les persones. Les dones estem acostumades a solucionar les petites coses de cada dia, a escoltar, a anar per feina.
Crec que avui és un moment històric que pot donar satisfacció i resposta a moltes de les nostres reivindicacions. Dedico aquesta part del meu discurs especialment a totes les dones de Catalunya i a les seves filles, i a les filles de les seves filles, perquè puguin, gràcies a la feina feta, arribar a trencar el sostre de vidre que ens impedeix assolir la igualtat real i perquè facin realitat el sentir i el contingut de les següents paraules, que posen punt i final a aquesta part del meu discurs: les dones, llevat d'alguns casos, no hem escrit la història fins ara, però volem escriure-la en el futur."
La gironina Pia Bosch ha estat nomenada alcaldable de Girona pel PSC. Pia és una infatigable treballadora en temes d’igualtat, però també ha destacat com a parlamentària per la defensa dels drets dels infants i dels més desfavorits. Regidora de Benestar Social amb Quim Nadal, delegada del govern de la Generalitat durant la presidència de Pasqual Maragall i parlamentària, és una excel•lent persona, política i professional que pot arribar a ser una molt bona alcaldessa de Girona.
Recomano una lectura del discurs que va fer las mitjans de comunicació, però sobretot, que feu un seguiment del seu bloc.:
“Beurem de les millors tradicions, del noucentisme regenerador, de l’energia generada en l’època de la transició. Ens inspirarem en la força i el vigor creatiu de les noves generacions que hem de saber incorporar al nostre projecte, i que són imprescindibles per seguir transformant la ciutat. Ens obsessionarem en donar les màximes oportunitats a tots els nens i nenes de la ciutat. Comptarem amb tothom, amb tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes, de tota edat i condició. Tothom és necessari. La ciutat ha d’estimular el millor de la seva gent”.
La regatista Anna Corbella es prepara per donar la volta al món amb el veler de GAES de la Barcelona World Race. La duríssima regata la farà conjuntament amb Dee Caffari, esportista britànica. Dues dones reptant els oceans, demostrant que l’esport també s’escriu en femení.
Preveiem un 2011 molt dur, però mercès a la força de les dones, d’aquest 50% de la societat que lluita contra la invisibilitat, per treballar per la igualtat d’oportunitats, ens en sortirem!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada