Ahir, l’Ariadna Monerris em va enviar un missatge amb la bona noticia que el Tribunal Suprem havia absolt a Núria Pórtulas del delicte de pertinença a banda armada i em convidava a un brindis davant l’Ajuntament del meu poble. Al final, el brindis es va fer davant de la Plaça del Vi, que no és precisament el poble de la Núria i en Miquel Pórtulas, però a això també hi estem acostumats: quan un busca un lloc mediàtic, Girona hi posa l’escenari.
Quan tinguem oportunitat de parlar-ne amb la família, els quatre anys d’aquest llarg i inexplicable procés, des de la seva detenció el set de febrer del 2007, al carrer Major de Sarrià de Ter, es resumiran en dos fets: per un cantó el procés judicial, el jutjat, on es depèn del jutge que trobes i del bon advocat que hagis triat, on cadascú, amb independència de les raons i de la justícia, mira de trobar l’escletxa per sortir-se’n. Per un altre, el soroll mediàtic per mantenir viu el procés, la manera com una família, poc propensa a estar a primera fila, amb l’ajut d’uns amics, constituïts en Plataforma de suport a la Núria, han fet política al carrer: manifestacions, instal•lacions, pintades, happenings, xerrades...el missatge ens ha arribat per múltiples canals.
La Núria ha tingut sempre la raó moral i l’advocat, en Benet Salellas, la raó jurídica, mentre que l’Estat Espanyol, amb l’Audiència Nacional (la rèmora del T.O.P. del franquisme) ha mostrat ser un Estat repressor, lluny de l’Estat democràtic que representa en l’escena internacional. Qui no s’ha enfrontat mai a la justícia espanyola i a tota la maquinària burocràtica de les administracions, estatals i autonòmiques, ni s’imagina de què parlo. Però la Núria i la seva família han tastat els cops de pal de la policia, l’empresonament “preventiu”, a Soto del Real, engarjolada innecessàriament sense proves, i ara, com s’ha demostrat, sense haver comès cap delicte, pel sol fet que un petit sheriff de província, en Joan Boada davant uns febles indicis dels Mossos d’Esquadra, la va incriminar en un afer que tots varem veure des del principi era desmesurat.
Serà bo recuperar les hemeroteques, escoltar les bajanades que va dir, veure el mal que ha provocat i demanar-li la dimissió. Per decència democràtica i per restituir la política al lloc que li pertoca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada