A la vil•la romana del Pla de l’Horta, abans no s’acabi la campanya d’excavacions i es cobreixin les troballes, l’arqueòleg Lluís Palahí va proposar dues jornades de portes obertes. Les explicacions i l’entusiasme d’en Lluís no s’han de deixar passar, així que m’hi vaig apuntar. Enguany la recerca s’ha centrat prop del perímetre de la vil•la amb el carrer Sant Ferriol, deixant al marge les primeres estances localitzades els anys 70 i els patis i el nimfeu que va trobar l’any passat.
Per sorpresa seva i nostra, ha descobert un sistema de conducció d’aigua potable per decantació que proporcionava aigua corrent a tota la vil•la (és probable que provingui de la mina de la riera Xuncla, també coneguda) i una gran habitació amb mosaics de dos tipus, sobreposats: el mosaic més soterrat, el de la vil•la del segle I a.C, el període republicà, és de marbre de colors blanc i negre, del tipus sectilia pavimenta, en figures geomètriques, a l’estil de les vil•les més sumptuoses de Roma, la qual cosa indica que el romà que habità el Pla de l’Horta era benestant. El mosaic superior, sobreposat a l’anterior és de tesela, amb dibuixos geomètrics, del mateix estil que s’han localitzat en altres estances.
En aquesta mateixa gran habitació hi ha un habitacle o semicercle de rajol que en Lluís estima era una sala calenta, com si d’una sauna es tractés. Els mosaics i aquest habitacle, així com les dimensions de la mateixa vil•la el porten a afirmar que qui va encarregar la seva construcció era una persona amb coneixement del món romà i amb prou fortuna per fer-se portar marbre d’Àfrica.
Per la banda nord, en direcció a la pista esportiva, s’ha trobat un magatzem i rebost, un espai per guardar i elaborar els aliments. La vil•la va prenent forma i, a hores d’ara és la vil•la romana, fóra ciutat, més important de Girona.
Després de tres anys d’excavacions, la vil•la s’enfronta al seu futur. D’on es trauran els recursos per les noves campanyes?. Totes les esperances s’han posat en el conveni que l’Ajuntament de Sarrià de Ter ha signat amb Acesa, pel qual aquesta es compromet a aportar 304.500€ amb càrrec a l’u per cent cultural corresponent a les obres d’ampliació de l’autopista A-7. El conveni te un punt flac i és que, per executar-lo, s’ha d’haver catalogat la vil•la com a Patrimoni Històric, és a dir un BCIN (Bé cultural d’interès nacional), quan ara és un BCIL un bé cultural d’interès local. Un element del Patrimoni Històric comporta moltes obligacions i ningú pot estar segur que des del Ministeri de Cultura concedeixin aquesta categoria a la vil•la del Pla de l’Horta. De moment, el més calent a l’aigüera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada